Fer barri. Fer poble. Sentir-s’hi. Acompanyar i ser-hi. Això és el que fa la dinàmica i entusiasta Associació Cultural Font i Roig. Avui dissabte l’associació ha omplert de gent i d’aromes la plaça que li dona nom amb un taller d’herbes i un dinar d’aquells que fumen amb pipa.
Les forces vives de l’associació ja eren a la plaça en bon dematí per preparar el dinar. Passades les deu, arribaven els mestres herbers, carregats de bones olors per preparar el circuit per on passarien els elaboradors a partir de migdia. Més d’una trentena d’herbes i fruits omplien les tres taules amb els seus cartells corresponents. Tocades les dotze, una vintena llarga de persones s’han acostat a la taula.
Antoni Riera, un dels mestres herbers, juntament amb Juanmi Armenta i Andreu Riera, just abans d’encetar les instruccions per al taller ha llegit el “Camí florit” de Josep Maria Llompart, de qui fa pocs dies s’han commemorat els cent anys del naixement. “És una mostra de com hem canviat com a poble. Llompart, urbanita de tota la vida, de Palma, coneixia totes aquestes herbes que surten al poema i que podem trobar a les voreres de qualsevol camí de primavera mallorquina. Avui, nosaltres, que vivim a Manacor, amb prou feines coneixem les que tenim damunt aquesta taula”, ha dit Riera.
Seguidament, els herbaires han començat a omplir les botelles, mentre dins la cuina es confegien gildes i es preparaven pellades immenses de patata per començar a configurar sostres per al tumbet del dinar.
Dins les botelles, i sempre en nombre imparell, “si no voleu que us peguin els set mals”, primer, a la part de baix, i perquè no surtin pel coll quan abocam, els grans de cafè, les flors de magrana, les de camamil·la, o les clovelles de llimona o de taronja. Després, la resta d’herbes, mata, ullastre, romeguer, llorer, tarongí, menta, donzell… fins arribar a les tres mestres imprencindibles: l’herba-lluïsa, el fonoll i l’herba-sana. Una vegada tancat el circuit, els herbaires omplien les botelles amb la proporció desitjada d’anís dolç i cassalla. Ara un meset de maceració i un poc passat Sant Joan els mes frisosos ja en podran beure. Els més pacients, podran esperar per Sant Antoni.
Després ha vengut l’hora del dinar. Amb un sol ardent i un dia clar i net, una cinquantena de persones s’han posat peus davall taula per donar gust al paladar amb les gildes i el tumbet, amb el xef Guillem Roman comandant un equip de cuina entregat a la tasca d’aveciar papil·les gustatives i format entre d’altres per Henedina Perelló, Margalida Munar, Guillem Pou, Llorenç Perlo o Miquela Pasqual. Més gustós, impossible.
De segur que tothom ha quedat convidat a repetir l’any que ve.
