En l’entrevista que hem fet a Francisca Amorós, Lloveta, que molts avui coneixem com “la Bacinera Vella”, ens explicava que la primera dimoniada va suposar un impuls determinant en la definitiva explosió de la festa de Sant Antoni a Manacor que arribaria en els anys posteriors. Era l’any 1984. A les xarxes és fàcil trobar un vídeo d’aquella primera dimoniada, on es pot veure ballar entre moltes d’altres, la colla de dimonis de Manacor.
En primer terme, els tres dimonis. Jaume Melis, l’etern dimoni gros, majestuós, solemne, aterridor. La seva mirada dimonial feia córrer joves i al·lotes. Qualcun fins i tot es compixava. Va ser, l’amo en Jaume, un home que es va ficar dins el paper com mai ningú altre ho ha sabut fer. L’elegància, la talla i el posat de l’amo en Jaume Melis va marcar una època que ni els seus millors imitadors han pogut igualar. L’acompanyaven com a dimonis petits Joan Melis, germà seu. També ja amb una edat, i amb un cos que no li permetia les alegries que sí que mostrava un jovenet Mateu Juan Ferrer, Aleix, l’actual baciner. En tot cas, sí que era clar que els dos dimonis vells d’aquella colla ballaven com ho havien fet sempre, seguint el ritme del batut de les guitarres com pertoca, però sense alçar més un peu que l’altre, llevat de qualque esperonada graciosa de l’amo en Joan.
En segon terme a l’esquerra de la imatge hi podem veure l’amo en Toni Aleix, que aleshores ja exercia de baciner, un paper que va mantenir fins que la salut li ho va permetre, durant prop de vint anys.
Les imatges dels anys setanta i vuitanta ens mostraven una festa que malavejava mantenir-se i impulsar-se. Ens arriben en comptagotes, però són documents gràfics valuosíssims.
