“És un concurs molt especial, que enguany ja ha arribat a la dotzena edició. Quan vàrem començar a fer-lo ja vàrem pensar en aquesta durada de tres quartetes. La intenció era obrir la participaicó a la gent que no fóssim els glosadors improvisadors, que fos un concurs més a l’abast de tothom”. Qui parla és Maribel Servera, presidenta de Glosadors de Mallorca i, juntament amb Mateu Matas, Xurí i Antoni Llull, Carnisser, membre del jurat d’aquest concurs emblemàtic que és, de qualque manera, la mare de tots els concursos de glosa escrita de Mallorca. “Qualque any ens hem plantejat si ho hem de canviar, però hem decidit que no, perque és el concurs amb més nombre de participants de Mallorca”, diu Servera
Ahir el jurat, amb Miquel Sureda dels Amics del Mallorquí com a secretari, es va reunir peus davall taula al Bar Mallorquí per decidir quin era el conjunt guanyador i quines eren les tres quartetes guardonades enguany. “S’hi han presentat prop de setanta obres, cinc amunt cinc avall, la participació sol moure’s en aquestes xifres, si hi ha canvis no són significatius”, diu Maribel Servera, que afirma que “per als glosadors guanyar el Mallorquí té un plus que no tenen altres concursos”. I és que el concurs del Mallorquí du totes unes litúrgies associades que remenen el foc colgat de l’any anterior. I s’encén de bon de veres, després, el caliu. “Així com les rep, Miquel Sureda les penja a la pàgina de Facebook del concurs, i la gent les pot llegir. Tothom en xerra, de les obres que ha fet, de les que ha llegit”, diu la presidenta dels glosadors. “També hi ha gent que espera al darrer dia per enviar les seves gloses. Enguany, per exemple, un dia abans de tancar el termini hi havia una vintena d’obres presentades, a la fi n’hi ha hagudes prop de setanta”, diu satisfeta.
Precisament, aquesta participació massiva fa que més d’un any hi hagi sorpreses. “De vegades guanya qualcú que és més nou. En el concurs hi participen talleristes i altre gent que també animam a participar”. En aquest sentit, però, el jurat no té una doble manera de mirar, com si pogués intuir, per exemple, que aquella glosa és de qualcú novell… i poder-ho tenir en compte: “És mal de fer, perquè pots intuir que és de qualcú novell, però et pots equivocar”. Maribel Servera explica que els primers anys les gloses guanyadores parlaven sempre de la glosa, de la festa de Sant Antoni, del Mallorquí… “fa un parell d’anys discutíem que pareixia que ens costava donar un premi a una glosa que no parlàs d’aquests temes, i ara cerques més aquelles gloses que et sorprenguins de qualque manera”.
Sigui com sigui, “el jurat sempre ho té molt difíil, hi passam bastantes hores, però també hi passam molt de gust”, diu Maribel Servera, que alerta, en tot cas, que “a nivell tècnic sí que hi ha uns requisits mínims que no podem obviar: els versos han de ser heptasil·làbics i han de rimar de manera consonant amb l’esquema abba o abab”. Si això no passa, la glosa ja queda descartada a la primera lectura.
Les discussions entorn de la validesa de les gloses són primcernudes. “Un any, un concursant va fer rimar ‘engendres’ amb ‘cendres’, una rima impossible en cap dialecte que no fos el felanitxer. Vàrem demanar al secretari que ens aclarís si aquell autor era de Felanitx. No ho va ser, i la glosa va quedar descartada”, diu Servera, que també comenta que més d’un any han telefonat a filòlegs com Joan Melià per aclarir aspectes lingüístics de les gloses.
A hores d’ara el veredicte ja és definitiu, i molt probablement els guanyadors del 12è Concurs de Glosa Escrita del Bar Mallorquí ja deuen saber que no poden faltar a l’acte de lliurament dels premis d’enguany. Serà demà dissabte a les vuit al Bar Mallorquí. I després, la glosada entre les glosades, la del Bar Mallorquí, enguany una setmana en clau abans del dissabte de Sant Antoni.
