“Hi ha hagut un canvi de filosofia a l’hora de sentenciar les incapacitacions”

Josep Galmés (Sant Llorenç, 1969) és el treballador social de la Residència Grupo 5 de Manacor. Parlam amb ell sobre les incapacitacions a persones majors i la seva relació amb el dret al sufragi.

Quantes persones incapacitades judicialment hi ha a la residència?
No moltes, són quinze persones d’un total de cent vint.

Hi ha diferents graus d’incapacitació?
Hi ha persones que són tutelades i això significa que tenen un tutor que els representen en totes les decisions importants de la vida, i aquí n’hi ha dotze que tenen aquesta situació legal. Després n’hi ha tres més que estan incapacitats pel que fa a la gestió econòmica dels seus béns i això s’anomena curatela.

Cap d’aquestes quinze persones té dret a vot?
No, no totes. Fins fa uns anys el dret a vot no es posava expressament en les sentències d’incapacitació. En els darrers anys hi ha hagut un canvi de tendència i a les sentències ja hi posava expressament si se’ls negava o no el dret a votar.

Ara es mira més els casos personals?
Sí, jo crec que hi ha hagut un canvi de filosofia a l’hora de sentenciar les incapacitacions però això és una qüestió purament jurídica.

Creus que s’haurien de fer revisions més constants de les incapacitacions?
Sí, promoure una supervisió més constant no estaria malament. De fet existeix la possibilitat de fer recursos.

Quins són els perfils de persones que reben una incapacitació en el vostre cas?
La majoria de persones amb qui ens trobam nosaltres són per deterioraments cognitius, com alzheimer o demència senil, i també n’hi ha alguns relacionats amb malalties mentals, com esquizofrènies o retrassos mentals.

L’equip de la residència fa algun tipus de seguiment per alertar de possibles incapacitacions?
Sí. Prèviament a l’ingrés informam la família sobre el procediment que se segueix per les incapacitacions legals així com sobre l’auto d’internament involuntari, cosa que vol dir que no podem tenir a ningú en contra de la seva voluntat. També hi ha persones que ingressen a la residència amb capacitats cognitives plenes i es van deteriorant, per un procés vital normal. En aquests casos es tractaria d’una incapacitació sobrevinguda.

I després depèn de la família?
Sí. Sempre que hi ha familiars, la decisió és seva.

Es donen facilitats per a què les persones que estan a la residència exerceixin el dret a vot?
No perquè la gran majoria de persones tenen la possibilitat d’anar a votar. De fet, si hi ha gent que està interessada a anar a votar ho fan, o bé pel seu propi peu o bé amb els familiars. També hi ha una opció a través de Creu Roja, que facilita el transport a persones que tenen dificultats en la mobilitat per anar a votar.