skip to Main Content

“Hi ha la creença que la vinya, com més la fas patir, més qualitat de suc fa”

Fa una trentena d’anys que Antoni Llinàs va sembrar a la seva finca familiar, a prop de Porto Cristo, una quarterada de vinya. Va començar a sembrar-los el 1988 i va acabar cinc o sis anys més tard. Té sembrades les varietats de chardonnay, macabeu, premsal, cabernet i merlot.

“Jo hi duia afició, però en aquell temps, en aquest camp, tots érem analfabets”, diu Llinàs, que recorda que es va deixar aconsellar per gent de l’oficina de la Caixa de Manacor, que feien també, en aquell moment, aquesta funció. A més, Llinàs tenia contactes i amistat amb gent de Sant Sadurní d’Anoia. I entre uns i els altres va plantar la vinya i la va fer créixer. “Gairebé és tota empeltada meva. Ho vaig fer per avançar doblers, però també hi perds temps”, diu Llinàs, que així i tot explica que “als cinc anys d’haver sembrat la vinya ja pots començar a fer vi, tot i que inicialment no tens una gran qualitat de raïm”, mentre aclareix que “la vinya vella fa bon vi, però també en fa més poc”.

Per a Llinàs, “a la vinya hi pots fer feina els 365 dies de l’any, i sempre hi tens coses a aprendre, perquè cada any és una novetat. Jo crec que el dia que l’arrabassi encara no me n’entendré”. Antoni Llinàs té la vinya a una zona de terra magra i molt a prop de la mar: “La humitat marina ens castiga molt” i afegeix que “enguany perquè no plou, l’altre any perquè va ploure massa…Hi has d’estar sempre damunt, sobretot a terres que no són gaire estables. I sempre hi tens feines, podar, esquitar, desbrostar, veremar…”.

Sis-cents litres cada any
A la vinya de Ca’n Moragues fan una producció molt baixa, amb 1.200 quilos de raïm i una mica més de 600 litres de vi, que produeixen per a consum propi i per regalar a les amistats i familiars. “És ver que per a consum propi així mateix és una quantitat considerable, però les fermentacions petites si no tens les eines que toca no surten bé”

En parlar de com ha estat aquest estiu, Antoni Llinàs parla clar: “Jo crec en el canvi climàtic, i és ben coneixedor que el clima va canviant. Ara bé, de sequeres com aquesta ja n’he viscudes” i n’explica les conseqüències més evidents: “Baixa la producció, i hi ha plantes que es moren per estrès hídric”. A altres indrets, diu, “la vinya subsisteix si la llaures, però aquí la terra és molt magra” i per això enguany l’ha haguda de regar dues vegades. De totes maneres, Llinàs comenta també que les darreres vinyes que s’han sembrat a Mallorca s’han plantat en terres magres: “Virrei ha sembrat moltes quarterades a dins marina a Llucmajor. A Son Cifre i a Sos Ferrers tot era pedra i també hi han sembrat vinya, ara. Hi ha la creença que la vinya com més la fas patir més qualitat de suc fa”. “La vinya tira endins si la hi fas tirar. Si li dones aigua de damunt, no se’n va a cercar-la. I si se’n van per avall i no plou, aquí hem de regar”.

Una verema avançada deu o quinze dies
Pel que fa a la verema d’enguany, Llinàs comenta que “enguany hem hagut d’avançar deu o quinze dies. Jo el chardonnay enguany l’he veremat dins la primera quinzena d’agost i era ben madur. Però això no és una novetat. És una cosa cíclica”. Per a Llinàs, “el ploure o no ploure no té res a veure amb el canvi climàtic. És ver que tot s’encalenteix i es canvien les maneres de fer les coses, però estic avesat a veure cicles de setze o desset anys. El 98 o 99 hi va haver una sequera. I el 2002, en canvi, va ploure tot l’estiu. Potser amb el canvi climàtic no sabrem controlar la pluja tan bé com l’hem controlada fins ara”.
Llinàs té tota la instal·lació per fer el vi a foravila mateix, i un petit celler per fer-lo madurar a Manacor, “per no haver d’aguantar segons quines temperatures que hi ha per aquí”. Tot i ser un vi casolà, aquest petit productor està content de poder dir que “tenc vins del 2002 o del 2003 i estan perfectes”.

Veu, Llinàs, que hi ha molt poca gent que faci vi com el fa ell, perquè ho fa per gust i sap que si tragués comptes els números no sortirien: “Jo dic que som els de Son Dur-hi, que a la vinya hi duim molt i no ens en duim res”. Reconeix que “la despesa és petita, però enguany he hagut de regar dues vegades, i no compt els litres. També hi ha els fitosanitaris, i les femades, que són cares. I això si no comptam les plagues de tudons o de gorrions, que si et peguen ja pots dir bona nit si et colgues”.

Tot això que hem dit ho trobam abans de fer el vi, però després arriba la despesa de l’elaboració i l’embotellament. “Has de comprar els llevats, la peritonita, els taps, les botelles… Te’n vas a més d’un euro per botella. I no hem parlat del tractor, del gasoil, de les avaries…”.

Per dur una vinya, diu Llinàs, “t’ha d’agradar molt. No pots dir quan veremaràs, sobretot si fas feina a la menuda”

Antoni Llinàs, tres dècades llargues després d’haver sembrat la vinya, reconeix que “això no tendrà continuïtat. Tenc dues filles i dos gendres. Dues netes i un net. Però jo crec que jo quan ho deixi tot això s’arrabassarà. A més, aquí estic molt enfora de remeis. Si estigués a prop de Son Fangos, o de qualque altre vinya, podria vendre el raïm a un altre vinater, però tan enfora no interessarà a ningú”.

Back To Top
Search