Informàvem aquest matí del decés de Rafel Muntaner 'Coca'. Des de Cent per Cent l'hem volgut recordar de la mà d'amics i companys que l'han conegut i tractat al llarg dels seus 90 anys de vida.
Maria Antònia Vadell: «Sempre l’he considerat un home de paraula, tot i que estàssim a les antípodes, políticament parlant»
Maria Antònia Vadell, líder històrica de l’esquerra manacorina, va entrar a l’Ajuntament l’any 1983 com la primera dona regidora a la Sala. «El coneixia de tota la vida com a veïnat, però durant aquell mandat vaig coincidir amb ell i seiem l’un devora l’altre. Sempre l’he considerat un home de paraula, tot i que estassim als antípodes, políticament parlant. Quan ell es comprometia a negociar o aprovar qualque punt que fos bo per al poble, ell sempre responia, fins i tot sabent que això li podia suposar tenir problemes amb la resta de companys del seu grup». De fet, Vadell va coincidir en aquella etapa política amb Muntaner en un moment en què cap grup podia fer majoria i per aquest motiu es va constituir un govern de concentració. «Cadascun dels grups, duia una àrea. La CDI duia cultura, el grup d’en Muntaner duia Serveis Socials i el PSOE duia Urbanisme. Els temes es duien al plenari i allà, negociàvem. Vàrem haver de xerrar molt». Com a company de consistori, defineix Muntaner com una persona molt propera, molt feinera i molt de fiar i destaca també el seu vessant xerrador: «Més enllà de l’àmbit polític, hem fet moltes xerrades llargues de carrer, o fent un cafè. Sempre tenia temps». Així mateix, afegeix que «era una persona molt dinàmica, que ha fet molt per l’esport de Manacor. Això se li haurà d’agrair, en un moment o altre» afirma Vadell mentre no oblida enviar el seu condol a la familia.
Maria Pastor: «Era un gran organitzador»
Maria Pastor és filla de Cristòfol Pastor Noguera, que va ser sempre la mà dreta de Rafel Muntaner en tantes d’iniciatives. Ens conta molt emocionada que «amb mon pare eren molt amics. S’havien conegut a través del Club Perles Manacor, perquè en Rafel entrenava la meva germana a l’equip de bàsquet». Després, també a través de la pesca submarina, i a través del Trofeu Joan Gomis, mon pare era l’encarregat dels trofeus, i sempre seguit berenars i dinars i trulls de pescadors. Va ser arran d’això que ell el va convèncer per ser regidor regidor, i el va ficar primer dins Manacorins Autònoms. Mon pare els va fer l’escutet amb aquella mà. I amb tot això sempre varen seguir la seva amistat».
Més a títol personal, Maria Pastor recorda que «amb ell també férem feina plegats. El vaig ajudar en l’organització del Campionat del Món de Natació amb Aletes, a sa Pobla. Era un gran organitzador, tot el que feia ell sortia rodó, tant a l’Ajuntament com al Joan Gomis, perquè tot ho tenia cavil·lat. Feia molt bon fer feina amb ell. Ara, això sí, havies de fer el que ell deia, però amb mi sempre es va portar molt bé», afirma emocionada Maria Pastor.
Juan Moyà: «Sempre tenia bones idees i molts contactes»
Juan Moyà és l’actual president del Club d’Activitats Subaquàtiques Perles Manacor, que es va constituir l’any 1969 i va estar presidit inicialment per Rafael Muntaner ‘Coca’. Moyà explica que va conèixer Muntaner des de fa uns cinquanta anys i encara, a dia d’avui, formava part, de la Junta Directiva, com a coordinador d’actes. «Quan vaig entrar de president del Club, ell em va donar tot el seu suport i sempre hem tengut molt bona relació». D’altra banda, afirma que «per nosaltres ha estat sempre un referent, qui ha donat les idees per fer segons quins actes. Sempre consultava amb ell tot el que havíem de fer i de fet, encara estava dins de la Junta Directiva. Sempre tenia bones idees i molts contactes. Haver-lo perdut ha estat un cop per a nosaltres». Així mateix, explica que cada any organitzen una Diada Social, un esdeveniment que sempre organitzava Muntaner fins al darrer moment. «A la darrera ja no va poder venir per qüestions de salut, però va encarregar-se d’organitzar-ho tot».
Des del Club també envien el condol a la família i a través d’una nota publicada a xarxes Moyà ha asseverat que «no tenc paraules per agrair la feina que ha fet durant tota la seva vida per les activitats subaquàtiques especialment la pesca submarina com a president del club, de la federació, del trofeu Joan Gomis i tantes altres coses, sempre va estar al costat nostre i sabem que allà on ha anat ara continuarà ajudant i donant ordres a qui tengui devora».
Miquel Oliver: «Hem de recordar en Rafel per tota la feina que va fer en l’àmbit esportiu i en l’àmbit identitari»
El batle de Manacor, Miquel Oliver, recorda Rafel Muntaner com una persona que «va ser batle en un moment de canvi. Varen ser aquestes primeres batlies després de la mort d’en Franco que varen determinar el que som ara, per el bo i per el dolent». Així mateix, Oliver destaca el sentiment de manacorinitat de ‘Coca’ i afirma que «independentment de l’origen o la ideologia d’en Rafel, va tenir l’oportunitat de ser batle en moments històrics molt importants i no se li pot retreure res més enllà que era molt manacorí». Oliver explica que, «tot i que pugui sonar a tòpic, els batles passen, però l’administració queda i hem de recordar en Rafel per tota la feina que va fer en l’àmbit esportiu i en l’àmbit identitari per als manacorins i manacorines». Així mateix, destaca que estava molt ficat en moltes entitats, «sobretot en la part esportiva, però també va ser membre del Patronat de Sant Antoni, en els moments de davallada de la festa».
Maria Antònia Sansó: «Era un home tot terreny, això no se li pot negar»
L’actual presidenta del Partit Popular de Manacor, Maria Antònia Sansó parla de Rafel Muntaner com «un home de conviccions fortes, que lluitava per elles i per allò que considerava bo. Se li ha de reconèixer, a més del seu vessant polític, l’extraordinària aportació que va fer al món de l’esport, tant en el bàsquet com en la pesca submarina, i també en la comunicació local quan es posà al capdavant de Televisió Manacor». Així mateix, Sansó afegeix que «era un home tot terreny, això no se li pot negar».
Jaume Darder: «Va ser l’únic batle del franquisme que es va negar a ser del partit del Movimiento»
Jaume Darder va coincidir amb Rafel Muntaner quan va entrar a formar part de les llistes electorals d’Unió Mallorquina com a independent. “Jo el definiria com una persona molt honesta, lleial, molt amic dels seus amics, i sobretot un gran organitzador. I destacaria sempre la gran estimació que tenia per Manacor, de fet, li varen oferir càrrecs per Palma i no els va voler, perquè Manacor era la seva passió”.
Darder recorda també que Muntaner “va ser un gran dinamitzador de l’esport. Va fundar una barbaritat de clubs esportius, i també un equip de bàsquet femení a Manacor molt abans de nosaltres néixer. Quan ell organitzava un acte tothom hi tenia la seva responsabilitat”.
L’exregidor manacorí recorda que Muntaner “tenia molts d’amics”. En aquest sentit explica que quan va arribar el moment de la presentació del seu llibre de memòries, Muntaner es va proposar de reservar l’Auditori. Darder s’hi va mostrar escèptic i li va recomanar que el presentàs a S’Agrícola, on segur que podria omplir el local. “Però ell era molt caparrut, també, i ho va voler fer a l’Auditori. El va omplir i encara varen quedar setanta persones defora. No se m’acudeix ningú que pugui omplir l’Auditori presentant un llibre”.
Quan parla de la faceta política de Muntaner, Jaume Darder el recorda com un home “coherent i conseqüent, de fet, va ser l’únic batle del franquisme que es va negar a ser del partit del Movimiento, i hi va arribar a través de la Federació Sindical”.
“En Rafel era un home de dretes, del món empresarial. Jo el definiria com a liberal, en el sentit que volia poca intervenció a l’economia, però no era un home que jo destacaria pels seus principis poítics, perquè ell era sobretot manacorí. Per així com era, si hagués estat batle en democràcia, hauria pogut fer un govern de concentració. Com a regidor no es va moure mai per ideologies, que en tenia, sinó per Manacor”, diu Darder. Sí, però, que deia una frase: “Em sap greu pagar imposts, però el que més greu em sap és veure com els tuden”.
En el terreny personal, assevera que “nosaltres sempre ens vàrem dur la mar de bé, tot i que teníem la nostra diferència ideològica, no érem de la mateixa corda, i que ell tenia fama de ser una persona poc tolerant, quan el que feia era defensar amb fermesa la seva postura, tot i que al final era un home de consens”, diu Darder, mentre recorda que no va tenir cap inconvenient a pactar amb Jaume Llull, tot i que fos del PSOE”.
Antoni Tugores: «Les relacions que hem mantengut al llarg dels anys m’han mostrat un home recte, però noble i generós»
Antoni Tugores explica que «sabia qui era Rafel Muntaner, des de la meva infància; el coneixia com un esportista integral. L’havia vist jugant al bàsquet –un home dur, però noble– i organitzant esdeveniments esportius d’allò més diversos, des de la Unió Esportiva Manacorense fins a la caça submarina, passant per molts altres esports».
Així mateix, recorda que «l’any 1976, mes de maig, em va cridar al seu despatx. Em va demanar per fer-me càrrec del setmanari Manacor, que es trobava sense direcció des de la dimissió de Josep M. Salom; vaig dir-li que fins al setembre em seria impossible. En el cas que passàs a dirigir-lo (el director nominal era el batlle i la capçalera pertanyia a la Prefectura local del Moviment) posava una condició: volia llibertat total per a mi i els redactors i col·laboradors del setmanari, sense intervencions ni censures ni del batlle ni de la Prefectura. Iniciada la singladura, no passaren gaires mesos fins que un dia em demanà per conversar. Era una certa cridada a l’ordre; el búnquer considerava perillosa la deriva presa per un setmanari de tradició conservadora, fins i tot falangista. Quan vaig recordar-li el compromís adquirit amb la llibertat d’expressió, abans de fer-me càrrec del setmanari, Rafel Muntaner, encara que visiblement contrariat, va reconèixer el dret que m’assistia i em demanà, de manera tranquil·la i amigable, que fes el possible per no crear-li problemes, però que tiràs endavant. Va aparèixer l’home noble i de paraula, que sabia acceptar les regles del joc esportivament i ell, per damunt de tot, era un esportista».
Així mateix, Tugores destaca que «tot i que Rafel Muntaner tenia la fama de ser home impetuós i apassionat –cosa que no negaré– puc dir que amb mi sempre va anar de cara i que les relacions que hem mantengut al llarg dels anys m’han mostrat un home recte, però noble i generós. Ho reconec sincerament. La seva lleialtat, malgrat les discrepàncies, ha fet que molts anys després, el meu concepte sobre la qualitat humana d’en Rafel Muntaner es conservi intacta i que consideri un honor haver mantengut fins al final la nostra amistat. Que descansi en pau. El més sincer condol a la seva família».
