Amb les primeres pluges de setembre i ja amb les classes començades, les goteres han tornat al CEIP Mitjà de Mar. La principal, a l’edifici de primària, d’on va volar ara fa pràcticament un any una part de la claraboia que hi havia al sostre de l’edifici. Després d’una intervenció d’urgència per part de l’Ajuntament, es va iniciar un procediment amb tres licitacions diferents, una per a l’elaboració del projecte, una altra per a la instal·lació de la bastida i una tercera per a l’execució de l’obra. El pedaç provisional de l’Ajuntament va volar també amb una segona ventada. Alumnes, famílies i docents varen veure una mica de llum al final del túnel amb la instal·lació de la bastida durant la primavera passada. Tanmateix, va ser un miratge. Amb la bastida instal·lada acabaren el curs i amb l’escola tancada han passat també tot l’estiu.
Des d’aquesta redacció ens posàrem en contacte amb la Conselleria d’Educació, que ens deia aquesta setmana passada que el passat 7 de setembre començava l’obra per a la instal·lació de la nova claraboia.
Segons ens explica Maria Sancho, presidenta de l’APIMA del CEIP Mitjà de Mar, han passat deu dies, «i aquí encara no ha vengut ningú». La situació s’agreuja els dies de mal temps. Si plou, goteres. Si fa vent, renou. I durant l’hivern, fred.
«Tot està molt malament», diu Maria Sancho. «Nosaltres anam a l’escola i avisam de cada desperfecte que hi trobam. Des de l’Ajuntament ens diuen que ho arreglaran, però ho arreglen d’una manera que no garanteix la seguretat dels infants. De vegades envien qualcú, però la feina es fa de mala manera». Quan parla de la claraboia, recorda que 2fa un parell de mesos que varen posar la bastida, i ja està… vàrem tenir una altra reunió i ens avisaren que començarien l’obra perquè ja tenien una empresa assignada. Avui ha plogut i està tot inundat. Un dia va venir una dona a mirar-s’ho i se’n va anar. De llavors ençà, tot està igual i no han fet res».
Les famílies estan molt cansades i avui hi ha hagut renou. Davant les queixes, «Conselleria ha tornat a telefonar a l’escola. Ens varen dir que començarien molt aviat, però no veim ningú que hi faci feina. Estam perduts. Tothom ens diu que faran i faran… però a l’escola no hi ve ningú. Hi ha motius per anar tots plegats a la Conselleria i plantar-se».
La sensació d’abandonament, però, ve des de totes les instàncies. Maria Sancho explica també que «des de l’Ajuntament venen a arreglar i no fan més que posar pedaços i fan autèntics bunyols. Fa més de sis mesos que vàrem donar queixes de la reixa exterior, que està en molt mal estat… Esperàvem que en tornar a començar el curs estaria posada. El fet és que han vengut tres hores i n’han arreglat una part molt petita. La reixa té molts de forats i els nins poden passar des del pati fins a la finca de devora, tenen molt bo de fer botar, i són nins d’infantil… A la part de darrere, han posat unes brides per tapar els forats, que els nins les poden espenyar perfectament. Això no és arreglar un problema. Pareix que se’n riuen de nosaltres». Maria Sancho explica que «a l’estiu ens varen dir que feia molta de calor perquè els homes de la brigada es posassin a fer-ho, però som al setembre i estam igual. Es tiren la culpa tots uns amb els altres i així ha passat un any».
