«Textos, textures, tèxtils» és una exposició de treballs realitzats en dos formats que comparteixen l’ús dels mateixos elements gràfics, lingüístics i materials: Llibres d’artista d’elaboració artesana (exemplar únic o tirada limitada) i quadres fets amb tècnica de collage en pasta de paper reciclat. En aquesta exposició Adrover proposa un espai d’aproximació entre pintura i literatura; entre art i escriptura presentant metafòricament el procés de conversió d’una en l’altra al principi de la nostra civilització, sempre des d’una definició poètica com la llargament validada en la tradició clàssica de la historia d’art xinesa o, en inferior mesura però d’igual importància en la tradició occidental gràcies a primeres figures com Leonardo Da Vinci o Francisco de Goya, que consideren tan la pintura com la literatura formes d’expressió poètica. Dit des d’una altra perspectiva, amb l’exposició vull mostrar l’intent d’integrar activitat creativa i llenguatge des dels dos hemisferis cerebrals en la recerca d’una visió holística de l’art i la humanitat.
Pel poeta i artista manacorí «quan hom parla de l’especificitat humana centrada en els seus orígens, la tendència predominant amb diferència pel que fa quan menys als textos científics, és referir-se al pensament simbòlic; a la capacitat comunicativa i de transmissió diferida que té el llenguatge lligada a la importantíssima dimensió social fortament col·laborativa – que dissortadament en el paradigma de progrés va perdent importància diferida cap a un sistema extern de funcionament automatitzat – i a la innovació de la producció tecnològica, lligada ineludiblement a la capacitat de manipulació de la matèria. Obviant negligentment la part sensitiva, afectiva i emocional».
A Joan Adrover, l’interessen «pintura i literatura. Poesia escrita i poesia pintada. Val a dir que la poesia verbal és molt anterior a la poesia escrita; més fins i tot -tot i que difícil de precisar – que la pintura des de la qual es desenvoluparà en posterioritat l’escriptura. L’arrel comuna és la capacitat de pensament simbòlic; però també la sensibilitat necessària per transformar-lo en una expressió material estètica».
El poeta manacorí no pensa que «el cervell sigui l’únic responsable de tot psiquisme humà, però sí que està implicat en totes les seves manifestacions. Dos hemisferis amb tendències; amb funcions diferenciades de forma predominant. Analítica, verbal, seqüencial, temporal en l’esquerre. Sintètica, intuïtiva, associativa, espacial en el dret. Literatura i pintura».
Adrover acaba dient que l’interessa «orientar-me cap a l’arrel, cap a l’origen de la producció artística per tal d’entrellucar la pedra filosofal de la vida com experiència». 
