Aquest cap de setmana la sala La Fornal acull dues funcions de Pazzo, una obra de Fèlix Herzog sobre els lligams familiars, el relleu generacional i les obligacions imposades socialment amb Jordi Banacolocha i Adrià Salazar dirigida per Roberto G.Alonso. Aquesta peça teatral ens conta la història d’en Dàrius i en Francesco, dos artistes de circ, malviuen de fa anys al costat d’una carpa al mig del camp, lluny del poble. Tots dos intenten trobar la manera de mantenir viva la flama del seu ofici i de l’art però sense gaire èxit, fins que un dia en Francesco decideix tornar a aixecar un únic passi de comiat, deu anys després que l’últim espectador abandonés la seva carpa.
La idea sembla de bojos fins que, per a sorpresa de tots dos, algú compra una entrada. “Ens conta el que se’n va i el que arriba. D’una banda, l’experiència, l’home gran que ja està de volta de tot i que està a les acaballes i per l’altra, el xicot jove que encara no sap què vol de la vida” explica l’actor Jordi Banacolocha. D’alguna manera, diu, és un contrast entre generacions, el gran vol que el jove desenvolupi el mateix ofici del seu pare, però ell té altres aspiracions. “En aquest cas és el circ però que podria ser qualsevol altre: aquesta mateixa història es podria desenvolupar de la mateixa manera amb una botiga d’electrodomèstics”. Una obra, amb molta tendresa i també molt de sentit de l’humor, que marca, sobretot el personatge de Banacolocha que “ve del món del circ i té una mica de tirria al món del teatre”.
Banacolocha, que interpeta el personatge de l’home gran, s’identifica més amb ell però afirma que “entenc perfectament el que li passa al jove, perquè quan jo vaig ser-ho també vaig haver de decidir si volia o no fer teatre i a casa tampoc ho tenien massa clar. El meu pare era actor aficionat i no em deia que no ho fes, però tampoc m’hi animava. Jo en canvi tenia clar que em volia dedicar a la interpretació i a la llarga ho vaig acabar fent”. Així mateix però, afirma que pot entendre també al pare, que en l’espectacle representa que havia sigut un dels millors pallassos del món i li agradaria que el seu fill continuàs amb aquesta tasca, “perquè a més, li sembla que té condicions per fer-ho”. De fet, l’actor té una llarga trajectòria lligada al món de la interpretació, que va començar lligat al teatre amateur, al Casal Catòlic del seu barri, Sant Andreu, i que manté fins avui dia, a punt de bufar 81 espelmes. “Sant Andreu és segurament la barriada de Barcelona amb més teatres i entitats que en fan, té molta vida teatral” explica l’actor que confessa que “sempre dic que serà l’última obra que faré, perquè a casa també s’hi està bé, però després els projectes m’engresquen”.
Pazzo, que en italià significa foll, ja traspua el significat i el to de l’espectacle. “Hi ha moltes italianades al text” explica l’actor, que descriu el procés de muntatge de “complicat” ja que l’autor es va imaginar una escenografia en què hi havia una autocaravana al mig del bosc però això era molt complicat de fer en un espai petit: “així i tot, penso que l’escenografia és molt encertada perquè sense dir res, ho diu tot: ja sé quina vida porten i com de malament s’ho passen. Té una mica d’Esperant Godot i un toc felinià, fins i tot” diu Banacolocha.
Pel que fa a la interpretació, compartida amb Adrià Salazar, Banacolocha explica que és un gust fer feina amb gent jove, perquè la diferència d’edat no es nota i et tracten com un igual. A més, argumenta que “son treballadors, en saben molt, fan de tot i surten molt preparats: els envejo, tan de bo jo hagués tingut a la seva edat la qualitat que tenen ells! Jo sóc d’una altra generació i sovint ja estic de volta de tot, però els joves tenen moltes ganes d’aprendre i molts recursos per a dur els projectes endavant”. De fet, Banacolocha explica que Salazar va substituir un altre actor, Adrian Grösser i “en quatre assajos ja ho tenia!”.
Finalment, l’actor destaca que creu que “és important que la gent la vingui a veure perquè s’ho passaran molt bé i a més, em fa molta il·lusió venir a Manacor, perquè sempre hi ha una gran resposta del públic”. La representació serà a la Sala La Fornal de Manacor els dies 15 i 16 de març a les 19 h. Les entrades es poden obtenir aquí.
