Julie Ann Thomas (Bristol, 1964) és comptable de professió i artista de vocació. Des de fa més de tres dècades es dedica a la fotografia, la pintura i la ceràmica de manera no professional i la setmana que ve estrena l'exposició Non functional, una vintena de peces de ceràmica inspirades en paisatges del nord d'Espanya i el seu Sud d'Anglaterra natal, que s'inaugurarà dia 6 de juny a les 19.30 h a Can Lliro.
“Quan els infants eren petits i vivíem a Capdepera ja vaig començar a fer ceràmica però amb el trull de la vida diària, ho vaig deixar una mica de banda. I ja fa uns anys, un dia xerrant amb l’enyorat Llorenç Ginard, em va demanar per què no continuava fent-ne”. Ginard li va regalar un estoig amb les eines necessàries per partir i va ser llavors quan es va animar a apuntar-se a les activitats que ofereixen a l’Escola d’Adults. A partir d’aquí, no ha aturat. Va començar amb gerros, bols i plats, però amb el temps va començar a experimentar. “Vaig iniciar una etapa en què feia escultures de dones, que d’alguna manera era un homenatge a la pintura d’en Ginard. Després va morir i vaig decidir que havia de canviar la línia de feina i veure què en sortia, de manera natural, des de dins de jo mateixa i sense cercar la perfecció d’un model a seguir” explica na Julie.
Així, jugant amb esmalts, engalbes, ploms i altres materials i això la va dur a les peces que presentarà divendres que ve: una sèrie de peces de construcció manual de fang xamotat, amb engalbes, incrustacions de miques o filferro i amb alguns bocins esmaltats. “Totes estan inspirades en paisatges del nord d’Espanya, que són molt diferents dels d’aquí, perquè em recorden al sud d’Anglaterra, allà on la gespa creix fins a la mar i on els ennigulats matisen els colors del cel”.
Confessa que ha anat improvisant i deixant-se endur i que fins i tot ha jugat amb els imprevistos: “Tenia algunes de les peces que havien de formar part de l’exposició damunt un estant i l’altre dia va passar per ull. Evidentment, es varen rompre i algunes ja no les empraré, però d’altres sí: he emprat una tècnica japonesa que es diu kintsugi per reparar-les”. El kintsugi, de fet, es basa en la filosofia de la imperfecció de la ferida i consisteix a reparar objectes amb or, teixint les peces rompudes i les miques amb línies d’or, fent d’aquests objectes peces encara més precioses i especials.
El nom de Non functional de fet, parteix del fet que són peces purament decoratives, que aposten per una filosofia de fer, tenir i compartir art amb una finalitat estètica. És, per tant, per pur amor a la bellesa i l’art en si. És a més una exposició dedicada al seu net, que va néixer l’any 2023 i que li ha donat el coratge de fer aquesta exposició: “La seva arribada m’ha canviat tant la vida, m’ha donat a entendre encara més que s’ha de viure la vida de ple i gaudir del moment i això és el que intent fer”.
Non Functional és la segona exposició en què l’artista farà pública la seva obra, en part gràcies a l’impuls de la seva professora, Sebastiana Munar. La primera va ser una mostra de fotografia en què mostrava diferents tipologies d’orelles. Tot i que està nerviosa, perquè mostrar públicament la feina sempre fa respecte i “és com mostrar-se despullada”, l’artista està animada i amb aquells nervis bons d’abans d’estrenar un projecte que t’engresca. Podreu veure i comprar les peces de na Julie a preus assequibles fins dia 21 de juny a Can Lliro.
