“Ho ha fet sense voler”, va dir Bel Febrer, tot disculpant Petra Bauçà, Pastureta, per l’explosió de la bomba xocolatera davant les autoritats. La gent manacorera no té ni l’exentricitat histriònica dels felanitxers, ni la força bruta dels pollencins, ni tan sols la cultura atàvica dels artaners, però sí que serva un cert esperit de rebel·lió contra l’autoritat palmesana. Ja va ser el manacorí Simó Tort qui fa prop de sis segles va plantar cara als senyors de Ciutat davant la injustícia del tracte que rebien els pagesos de la Part Forana, condemnats per l’antic règim de generació en generació a cultivar la terra sense poder posseir-la mai. Ja ho deia, també Guillem d’Efak, també manacorí, “aquesta terra és nostra, que ho sàpiguen els senyors!”.
Els governants manacorins actuals han bravejat més d’una vegada de ser com “l’aldea gala” que resisteix les andanades dels romans (que en aquest cas seria la dupla PP-Vox). Per involuntari que fos, idò… més d’un pot interpretar l’esclat de la bomba xocolatera com una convidada a no tornar o com una dolcíssima declaració de guerra al poder de Palma. Vegeu si no la simpàtica imatge de la balladora del termo amb el regidor Sebastià Llodrà, disposat a mullar-hi un bon tros d’ensaïmada.
