En arribar el setembre arriba el temps de verema. La calorada extrema del mes d'agost d'enguany i altres circumstàncies, han fet avançar els dies de collita un parell de setmanes. Altres anys es començava dins la segona quinzena de setembre. Ara, en canvi, la primera setmana tots els vinaters estan en plena tasca de recol·lecta. La plaga del moscard verd i la calabruixada del mes de maig han afectat de forma diversa les vinyes manacorines, que veuen una collita baixa en quantitat, però molt sana.
“El vi d’enguany té molta fruita”
“Enguany tenim la sort que la vinya s’ha recuperat en fusta. Tenim apodons. Les malalties ens han respectat, hem tengut una miqueta de mildeu en floració, que ho vàrem poder mig salvar… i ens va passar el calabruix. Però en general podem dir que la vinya ha pogut fer bastanta feina”. Antoni Sureda, de les vinyes de Son Vell, a Son Macià, reconeix també que “hem tengut una mica de moscard verd, que en ecològic és mal d’erradicar”. Sureda explica que superats tots aquests entrebancs, “el raïm d’enguany és de moltíssima qualitat, és molt afruitat, però els quilos són baixos, perquè la planta duia una sequera de dos o tres anys molt grossa i quan vàrem podar enguanny, no tenia reserves de fusta. La planta és tan intel·ligent que li ha faltat un poc de reserva per desenvolupar el raïm… ha fet un raïm sa, però que pesa poc”.
Segons Sureda, venim d’una collita darrera molt magra, i “la d’enguany serà una mica més bona que la del 2024, però més xereca que la del 2023”. Per al pagès de Son Vell, “vivim un canvi climàtic grossíssim, i ens haurem d’adaptar a fer unes varietats que s’hi adaptin”. Enguany la collita s’ha avançat dues o tres setmanes. “Solíem començar entre el 12 i el 15 de setembre, i enguany ja ho tenim en marxa”.
Callet, Manto Negor, fogoneus mallorquins, són varietats que “resisteixen més la sequera i tampoc no són tan problemàtiques amb la plaga de moscard que ens ha arribat”, diu Sureda, que també recorda que fan premsal.
“De cara a l’any que ve les perspectives seran més bones, a l’hora de podar el gener tendrem apodons on tallar, perquè la planta ha deixat gruixa”, explica el pagès macianer, que preveu que “el vi d’enguany, una vegada haver tastat el raïm i haver començat a fer maceració del que hem entrat, veim que té molta fruita, i que tendrem una graduació més o menys correcta dins la normalitat, perquè amb les varietats mallorquines no anam a fer una graduació altíssima, ens movem dins els 11,5 graus”.
“La calabruixada del maig va caure quan la vinya estava en plena floració, hi ha menys producció, però el raïm és molt sa”
A Vins Toni Gelabert també han encetat. “Ens hem avançat dues setmanes, o fins i tot tres, perquè a vegades començàvem la darrera setmana de setembre”, diu Xisca Gelabert, que confirma que “enguany no ha plogut gens i sortirà un vi amb molt més grau alcohòlic”.
Aquí sí que la calabruixada d’enguany ha afectat de bon de veres: “Collirem un cinquanta per cent manco del que esperàvem, i essent molt positius, perquè la calabruixada va caure quan la vinya estava en plena floració, i a les varietats primerenques s’espenyaren els ulls”. Per sort, explica Xisca Gelabert, “la terra de les nostres vinyes és molt argilosa i l’arrel tira molt per avall, cosa que ajuda la planta a recuperar-se de l’estrès que ha patit”.
Gelabert aclareix que tanmateix “la planta és de secà, i si vols fruita per fer vi necessites una planta un poc estressada, perquè li agrada patir un poc… però sí que podem dir que hi ha molt manco producció en general”.
A Vins Toni Gelabert cultiven varietats autòctones com Callet i Manto negro, giró ros i premsal, i d’altres de foranes com el Macabeu, el Chardonnay, Riesling, Cavernet Sauvignon, Merlot i Syrah, tot això en poc més de sis hectàrees.
Així i tot, enguany “la maduració ha vengut molt junta, hi havia un temps que hi havia un poc de marge entre una varietat i una altra, però la calor d’enguany ho ha ajuntat tot”. Un anyada, aquesta de 2025 que promet “molta qualitat, perquè ha estat una temporada de molt poca malaltia, el raïm està molt sa. No ha plogut, i tampoc no hi ha hagut tantes rosades els dematins com altres anys”, matisa Xisca Gelabert. “Avui collim callet, per exemple, que és un raïm que fructifica molt, i que és molt atapeït. Si fa plogudes quan ja és madur, fàcilment es podreix. Enguany n’hem hagut de tirar molt pocs”.
Sí que els ha afectat el moscard verd, que toca la fulla, “i si no hi ha fulla, no hi ha sucres”, recorda Gelabert, que admet que “no hi ha dos anys iguals” i quan li demanam com creu que serà el vi de la collita 2025, diu que “fins que no estigui dins la botella no sabrem com serà. Hem de vetlar com fermentarà, com serà l’acidesa…”, però una cosa hi ha segura: “Seran vins més concentrats, amb més grau alcohòlic, més voluminosos, que potser requeriran, també, més temps de botella, això ja ho veurem”.
Finalment, Xisca Gelabert creu que el canvi climàtic sí que pot afectar… “però també ho agaf amb pinces, perquè crec més amb els cicles. Està clar que hi ha un canvi, i que ens afecta el forat de la capa d’ozó, però no crec que vagi tan ràpid com ens diuen. Enguany ha fet molta calor i la collita s’ha avançat, però no vol dir que l’any que ve no sigui diferent”.
“La planta és com una persona: si la tens ben alimentada, farà feina”
Al celler Pere Seda també ja veremen a les totes. “De fa fint anys hi havia varietats autòctones que començaven la primera o segona setmana de setembre”. En canvi les foranes com Chardonnay, Merlot o Syrah, es comencen a veremar molt més prest. Pere Reus explica que “les d’aquí ara també s’han avançat. El canvi climàtic s’ha notat”.
Quan ha de valorar la temporada reconeix que “el que hem collit fins ara és molt sa. No hem tengut problemes de malalties. L’any passat va ser un any de molt baixa producció perquè no va ploure. Enguany en du més, però la vinya du el record de l’any passat. La planta és com una persona: si la tens ben alimentada, farà feina. Enguany ha recuperat, però no ha recuperat encara com una producció normal”, diu Reus, que preveu una collita entre un deu i un vint per cent més alta que la de l’any passat.
El moscard verd també els ha afectat, però miren de fer-hi front i de protegir la planta de cara a l’any que ve. “És un problema gros, perquè tu pots tenir la vinya cuidada, però si el veïnat no la hi té el problema ve cap a tu, és un poc com el que ja va passar amb la fil·loxera”, explica Pere Reus, que comenta com afecta la planta el moscard verd: “Li lleva energies, i no pot arribar a madurar bé la fruita, perquè no pot fer la fotosíntesi així com toca, perquè el moscard verd afecta la fulla. Deixa la planta molt fluixa…”.
Reus preveu “més o menys el mateix grau. Una baixa producció d’una planta no vol dir que faci més grau, perquè vol dir que la planta ha patit i no pot donar el menjar suficient perquè les concentracions de sucre siguin les necessàries”.
Al celler Pere Seda, tenen 75 quarterades de vinya, que suposen un cinquanta per cent del raïm que necessiten per fer la seva producció anual. L’altra meitat la compren a pagesos de sempre. “Mon pare es va posar a sembrar vinya fa trenta anys, perquè no n’hi havia, els pagesos ho havien arrabassat tot. Ara tenim aquestes vinyes, i sabem que amb un raïm bo faràs un bon vi”.
Finalment, Pere Reus encara recorda que la calabruixada primera de les dues que hi va haver “va passar per la finca de Son Moix, “on tenim la part grossa de la vinya, varen rebre bastant, però són vinyes velles, que no produeixen tant, i que destinam a criança i a reserves”.
