Que Portocristo és un poble que està orgullós de ser-ho i que té estructura i cos i entitat per ser qualque cosa més que una colònia d’estiueig és una cosa que tothom té més que clara. La localitat portenya ha celebrat com és tradició avui horabaixa les seves beneïdes amb una afluència de públic massiva. Un dels moments més celebrats ha estat el cant d’un grapat de gloses per part d’un jovenet molt jovenet de nom Tomàs.
Presentava les beneïdes el popular Joan Fons, Claper, que micròfon en mà, ha demanat el nom al jove artista. “El que jo no sé és què et diuen…”. “Tomàs, de Portocristo”, respon l’infant, que tot d’una agafa el micro amb decisió i saluda la concurrència: “Primer de tot, bones tardes i molts d’anys a tots els Toni i Antònies”, que ja arrabassa un aplaudiment del respectable, que ell ja talla tot d’una amb una autoritat fora mida: “I no aplaudigueu fins que jo no digui ‘Visca Sant Antoni'”.
Resulta que el jove glosador du un paper amb un bon retorial de gloses ben contundents entorn de la realitat portenya: “L’any passat no vengueres, senyor batle de Manacor, però enguany te diré a la cara, el que pensa aquest tort”. “No volem més promeses, ni paraules que se’n van, volem tenir el poble en mans de qui l’estima tant”, ha cantat en Tomàs, per acabar amb una quarteta independentista que no necessita cap interpretació: “Si Manacor no ens cuida, ni ens vol donar lloc, Portocristo farà via i caminarà tot sol”.
Com s’usa al poble del Patró Pelat des de fa un bon grapat d’anys en arribar la festa de Sant Antoni, en Tomàs ha liderat un “Que boti, que boti, que boti Portocristo!”. I veiés si han botat, els portenys! La cosa, però, és saber si a part de botar, podran arribar a votar per la seva independència, com han dit que passaria abans d’acabar aquest mandat tant el batle Miquel Oliver com la delegada portenya Antònia Llodrà.
