La Guàrdia Civil investiga un home de 39 anys per la presumpta extracció il·legal d’objectes de l’escull romà de Ses Llumetes, ubicat davant de la platja de Porto Cristo (Mallorca). Els fets van tenir lloc el passat 22 de maig del 2025, quan una patrulla de la Guàrdia Civil de Fiscal i Fronteres va interceptar un individu en sortir de l’aigua amb un detector de metalls, un equip de busseig autònom i una ronyonera que contenia làmines de plom i un caragol.
Segons informa la Guàrdia Civil, agents de la Unitat de Fiscal i Fronteres van confirmar mitjançant consulta a l’Institut Balear d’Estudis a Arqueologia Marítima (IBEAM) que els objectes pertanyien al jaciment submarí, datat al segle I dC. La intervenció de la Guàrdia Civil va incloure el decomís del detector de metalls i l’equip de busseig així com les eines prohibides als jaciments protegits. L’IBEAM, que excava el lloc des del 2015, insisteix en la necessitat de conscienciació ciutadana per preservar un patrimoni “fràgil i irreemplaçable”. Mentrestant, l’acusat enfronta càrrecs per delicte contra el patrimoni històric i sancions administratives per incomplir la normativa de busseig.
L’espoli a Ses Llumetes
Les restes de Ses Llumetes, descobertes als anys 50, consisteixen en una embarcació romana de 18-20 metres d’eslora que transportava làmpades d’oli, àmfores i materials de construcció. La seva importància rau en el seu excepcional estat de conservació, malgrat estar a només tres metres de profunditat, i en les tècniques constructives úniques identificades, que aporten dades valuoses sobre la navegació comercial romana. Tot i això, la seva proximitat a la costa ha fet vulnerable que les restes fossin molt vulnerables a l’espoli durant dècades.
De fet, aquest no és el primer incident relacionat amb el saqueig del jaciment. El 2023, un altre bussejador va ser detingut per endur-se peces, al·legant que s’havien desprès naturalment, encara que pèrits van confirmar la seva vinculació directa al vaixell.
Un cas similar el 2024 va acabar en absolució per manca de proves sobre la intencionalitat de l’acusat. Aquestes situacions reflecteixen els desafiaments legals per combatre l’espoliació, penalitzat amb fins a tres anys de presó i multes de fins a 60.000 euros segons la Llei de Patrimoni Històric espanyol.
