Nita, Garrafa Nadal, Saïm i Reïna han unit forces sobreviure conjuntament sota el paraigua de Punyeta Món. “Hem ajuntat els nostres recursos per ajudar-nos mútuament i fer —o mirar de fer— que aquest món sigui una mica menys punyetero” afirmen a les seves xarxes socials. “Aquests quatre grups no entenem la música com un ofici, però això no vol dir que sigui manco seriós o manco important per a les nostres vides” afirma la músic Carme Vives, mentre afegeix que “tot i que no sigui la nostra principal font d’ingressos, en canvi, les despeses sí que són les mateixes que per a qualsevol altre”.
El primer motiu per engegar aquest moviment, explica el músic Dani Gómez, és “la precarització de la vida en general: estam a Mallorca, les possibilitats d’autonomia són molt complicades. L’estructura falla des de baix i toca tots els àmbits” i afegeix que específicament en el món musical, Gómez detalla que aquesta precarietat els condiciona, tenint més despeses de l’habitual en tots els sentits: per la compra d’instruments, per fer discos o per fer concerts. “Tocar en llocs on no volem tocar o ficar-nos dins segells discogràfics que no ens interessen per les polítiques que tenen… Molt sovint has d’entrar dins circuits que no t’interessen. Per exemple, depenem de fer concerts en grans esdeveniments com el Mallorca Live, que són llocs on no ens agrada tocar i que a més acaben sent els que et paguen pitjor” afirma el músic.
La primera acció del col·lectiu ha estat sortir de Spotify, un moviment que “ha estat molt més complicat del que ens pensàvem” Tot i que no són grups de masses i això significa que “no ens escolta moltíssima gent, les discogràfiques fan que amb Spotify hi hagi una certa entrada de doblers i que hagis de dependre d’aquestes plataformes” explica mentre afegeix que han pres aquesta decisió per tenir més marge de moviment en la indústria musical. “Més enllà d’estar descontents amb la qüestió del fons KKR i del finançament del genocidi palestí, Spotify ofereix unes condicions pèssimes i és un tipus de consumició de música que no ens acontenta ni com a músics ni com a oients” afirma Vives que remarca que és important per ells donar suport a l’edició física, que ajuda molt més als grups a subsistir.
“Ens hem constituït com associació per poder tenir una figura jurídica en la qual organitzar-nos econòmicament, però és just una primera fase del projecte i hem de veure com funcionam. La idea és que altres grups puguin sumar-s’hi si els interessa, tenint una eina de suport mutu econòmic i no haver de fer despeses personals i dependre manco de totes les dinàmiques de la indústria” afirma el bateria de Saïm i Nita.
Així mateix, més enllà de la part econòmica Punyeta Món vol fer també xarxa per millorar en qüestions de gestió de material, acollida de grups, gestions o contactes. De fet, Vives fa referència al cansament i al desgast físic, però sobretot emocional que suposa la gestió de voler fer allò que realment els fa ganes. “Trobar-te amb gent que veu les coses de la mateixa manera que tu i poder fer xarxa només pot ser un fet positiu”.
La intenció, segons els músics, és que la iniciativa sigui duradora en el temps i tot i que hi ha ja altres mecanismes d’autoorganització que funcionen i són conscients que “no han inventat res” sí que insisteixen en el fet que “volem anar per lliure i l’única manera de fer-ho, fora dependre d’aquesta gent, és autoogranitzar-se” afirma Gómez. Aquesta és idò una primera fase però tenen clar que “la projecció de futur és que altra gent s’hi pugui sumar i també poder ajudar a grups que estiguin començant i necessitin suport per no caure en dinàmiques capitalistes”. Així mateix, la intenció és poder fer xarxa amb altres col·lectius o iniciatives que puguin generar noves idees i maneres de fer d’altres col·lectius i organitzacions.
“La indústria musical està plagada de burgesos que fan música i crec que amb aquestes dinàmiques tothom hi perd. L’estat del benestar s’està fragmentant i això afecta tothom”. En aquest sentit, remarca que això incideix en la homogeneïtat de tot el que escoltam així com en el fet que en el món musical noves iniciatives musicals o bandes es perdin pel camí. “Si no cercam alternatives els projectes moren, el circuit acaba molt aviat. Volen garantir una perdurabilitat” afirma Gómez.
