Reflexionam amb l’ajuda de Xarxa Rol de Mestre sobre les conseqüències del confinament i les mesures sanitàries respecte de l’aprenentatge dels alumnes i els centres educatius amb metodologies alternatives, un debat que l’entitat va obrir a través d’un comunicat publicat a principis d’estiu
Com afecta el distanciament social, les mascaretes o l’educació no presencial en l’experiència escolar i l’aprenentatge educatiu dels infants? La preocupació dins la comunitat educativa va en augment a mesura que ens apropam a l’inici del curs escolar 2020-21 que de ben segur marcarà un abans i un després en la història de l’Educació. Concretament, ens demanam què passarà amb aquelles metodologies educatives que posen èmfasi en la cooperació, l’afectivitat, un acompanyament actiu, l’autoregulació o els espais d’aprenentatge i que els darrers anys s’han implementat a diversos centres d’arreu de Mallorca.
La Xarxa Rol de Mestre aplega diferents centres escolars on treballen amb aquestes pedagogies innovadores i ha estat una de les veus que han posat damunt la taula el debat sobre l’equilibri entre la qualitat educativa i la implementació de les mesures sanitàries. Al comunicat afirmen que “repensar l’escola i reorganització dels recursos humans arran de la COVID 19 no ha de suposar una regressió pedagògica en l’àmbit educatiu”.
L’entitat mostra com essencials per a l’aprenentatge dels infants diversos elements que han estat passats per alt tant per l’administració com pels mitjans de comunicació que, dins el seu discurs, dibuixen “una imatge de l’escola del segle XIX”. La normalització d’aquesta excepció fa que ens oblidem de l’emoció com una eina de vincle, l’escola democràtica com el respecte al procés d’aprenentatge de cada infant o el joc com a font d’aprenentatge i acte terapèutic. Segons fonts de l’entitat la innovació que proposen “és una atenció més humana de l’infant i l’alumnat, de tractar els infants com a persones. No s’ha de perdre de vista que acompanyam infants que s’estan desenvolupant i les mesures deixen de banda la part humana de l’acompanyament i sense la qual no hi ha aprenentatge”.
És evident que es parla d’una perspectiva alternativa que defuig de certa visió adultocèntrica i que ha topat amb les instruccions i mesures de la Conselleria. Així i tot, l’entitat agraeix la tasca feta des de l’administració pública: “Agraïm molt la feina de la Conselleria però consideram que faciliten recursos per a la part tècnica però generalitzen unes mesures que pensam que, amb la manera en què organitzam els centres i l’aprenentatge a través de la lliure circulació, ja garantim, com el distanciament social o una menor concentració d’infants dins les aules. Malauradament, la Conselleria ha apostat per unes mesures homogènies”.
A través del comunicat, la Xarxa dóna cabuda al diàleg i proposa 14 punts per a fer front el nou curs escolar intentant aproximar la seva perspectiva a les mesures adoptades: la necessitat d’un tancament de curs per a la comunitat educativa, no prioritzar continguts sinó acompanyament, necessitat de la presencialitat, major poder de decisió dins el centre en cas de contagis… A les portes de l’inici de curs, l’entitat afirma que “és difícil mantenir el nostre projecte educatiu però creiem que aquest és un problema general a moltes escoles. Nosaltres serem flexibles i creiem que l’administració confia amb nosaltres. A poc a poc anirem adaptant la normativa amb sentit comú a les diferents realitats.”
Segons la Xarxa Rol de Mestre, fer un major seguiment de la situació de les escoles possibilitaria una millor planificació i alhora poder alleugerir aquestes “mesures d’impacte” que ara mateix remouen tota la comunitat educativa i més directament als infants.
