Com haurem pogut observar tots, la nostra societat es construeix en divisions i bàndols: Barça-Madrid, dretes-esquerres, femení-masculí, rics-pobres… De cada vegada aquestes bifurcacions són més extremes i més polaritzades, però, a què és degut aquest fenomen?
Arran d’un treball de l’institut sobre la guerra civil (període de la història d’Espanya més polaritzat) vaig poder analitzar que la polarització o les preferències polítiques de cada persona d’aquell moment es determinaven per interessos econòmics i socials. Però, aleshores com és que avui en dia podem observar fenòmens estranys com jornalers, dones, immigrants o persones del col·lectiu LGTBIQ+ votant a partits oposats als seus interessos?
El filòsof i lingüista Noam Chomsky explica que la polarització és l’eina que empren els que tenen poder per justificar totes les seves accions, per imprudents que siguin, convertint-se així en ídols pels seus seguidors. Aquesta situació incrementa quan els seguidors basen la seva opinió política i ideològica en arguments que no se sostenen sòlidament.
Un dels motius pel qual els patrons de vot s’han vist alterats és el fet que alguns partits es presenten com a defensors de la nació, de les tradicions i de la seguretat, utilitzant un discurs patriòtic que pot resultar atractiu en moments d’incertesa econòmica o social. D’aquesta manera, idees que històricament s’han associat amb el feixisme poden aparèixer disfressades sota una retòrica de patriotisme i defensa nacional, cosa que facilita que una part de la població les percebi com a legítimes, o fins i tot, necessàries.
A més, aquests discursos solen identificar enemics concrets, altres grups socials, immigrants o col·lectius vulnerables als quals es responsabilitza dels problemes col·lectius. Aquesta simplificació pot resultar persuasiva perquè ofereix explicacions fàcils a problemes complexos i canalitza el malestar social cap a objectius concrets.
També cal tenir en compte el paper de l’economia i del sistema en què vivim. El filòsof i economista Karl Marx ja argumentava que la història de les societats es pot entendre com una lluita constant entre classes socials amb interessos econòmics oposats. Segons aquesta perspectiva, les estructures econòmiques tendeixen a mantenir-se gràcies a mecanismes que eviten que les classes treballadores prenguin consciència del seu poder col·lectiu. En aquest sentit, la polarització social pot funcionar com un mecanisme útil per al sistema capitalista: si la població està dividida en conflictes culturals, identitaris o nacionals, és més difícil que s’uneixi per qüestionar les desigualtats econòmiques o el poder de les grans corporacions. Així, les grans potències econòmiques poden continuar obtenint beneficis mentre el debat públic es concentra en disputes entre grups socials en lloc de centrar-se en l’estructura econòmica.
En conclusió, el fet que alguns col·lectius vulnerables donin suport a partits contraris als seus interessos no es pot explicar amb una sola causa. És el resultat d’una combinació d’estratègies econòmiques, identitat patriòtica i el sentiment de por o incertesa que poden portar part de la població a identificar-se amb projectes polítics que s’oposen a la seva causa.
Però no vull transmetre un missatge negatiu, sinó tot el contrari, vull exposar un estat global que ens impedeix la llibertat. Escric això per fomentar una societat que analitzi, que es qüestioni els discursos simplistes i que busqui informació més enllà dels eslògans. D’aquesta manera serem menys vulnerables a la manipulació política. L’educació, el debat i la consciència social es converteixen així en eines fonamentals per evitar que el poble sigui tractat com una massa fàcilment manipulable.
