Martina Ferrer Sagrera
Practicar un esport d’alt rendiment té un impacte important en la salut mental dels esportistes. Per una banda, pot aportar beneficis com una major autoestima, disciplina, resiliència i capacitat de gestionar la pressió i fomentar el creixement personal i el sentiment de superació. Però, d’altra banda, pot comportar riscos com estrès constant, ansietat, esgotament emocional i por al fracàs.
Els esportistes d’alt rendiment són admirats per la seva força, disciplina i èxits. Tanmateix, darrere de cada medalla s’amaga una pressió enorme: entrenaments durs, expectatives desmesurades i una mirada pública que no perdona l’error. Aquesta exigència constant pot derivar en ansietat, estrès o depressió, i sovint es viu en silenci per por a ser jutjat.
Parlar de salut mental, per sort, de cada vegada és menys tabú, gràcies a casos que visibilitzen aquest problema, com els d’en Ricky Rubio, va anunciar la seva retirada per cuidar la seva salut mental o el cas de Simone Biles, que durant els Jocs Olímpics de Tòquio, es va retirar de diverses competicions a causa dels “twisties”, un bloqueig mental fruit de la pressió a la qual estava sotmesa.
Aquests dos esportistes han evidenciat la importància de la salut mental. L’ansietat o la depressió no són símptoma de debilitat, les malalties mentals, encara que no es vegin a simple vista, són tan greus com una lesió física i, per tant, cal tenir-ne cura.
La salut mental és clau per al benestar de tothom. Afecta com pensem, les relacions socials, la nostra productivitat… No cal dir que per als adolescents, a causa de l’etapa evolutiva en què es troben, és molt important. La salut mental és clau per afrontar pressions i construir la identitat. Prioritzar-la prevé problemes greus com l’ansietat i la depressió.
És hora de fer un pas endavant i prioritzar la salut mental en l’esport, crear un ambient de suport i cura que permeti als atletes assolir el seu màxim potencial en el terreny de joc i en la vida. També seria molt positiu donar formació en aquest àmbit als pares i mares dels esportistes, perquè aquestes aprenguin a gestionar els moments de tensió dels seus fills o filles i puguin ajudar-los a gestionar les seves emocions.
La salut mental no és una moda d’ara, com diuen molts.
Ja ho deien els clàssics: mens sana in corpore sano