L’ésser humà està dotat d’una facultat excel·lent, la raó. Gràcies a ella podem indagar, qüestionar i cercar el perquè de les coses. El naixement de la filosofia s’emmarca, precisament, en aquest pas del mite al logos, davant la necessitat de trobar uns fonaments que expliquin l’origen de tot o, si més no, que ens permetin justificar el sentit de la nostra existència.
Els infants s’ho qüestionen tot. Sempre demanen, sempre volen saber, com si la vida fos una promesa plena de misteris per descobrir. Quan som petits, encara conservam aquesta mirada curiosa i expectant que ens impulsa a comprendre el món que ens envolta. Però, a mesura que ens feim grans, sovint ens limitam a adaptar-nos a una vida monòtona; potser, fins i tot buida de contingut, atrapats en un cicle que ens impedeix mirar més enllà del que ja coneixem.
Així, aquesta curiositat que, durant la infància, apareix de manera espontània i que, moltes vegades, perdem quan ens feim grans, és en realitat el motor de la nostra llibertat. Quan mantenim viva aquesta capacitat de pensar, la filosofia, juntament amb l’exercici del pensament, es converteix en una manera de viure.
Pensar ens fa individus lliures. La reflexió ens indueix a ser persones crítiques, capaces de respondre davant les adversitats i d’alçar la veu davant les injustícies amb criteri propi, per dir-ho d’alguna manera. Sense anar més lluny, el filòsof Descartes va arribar a la conclusió que, com que pensava, existia; i exercint la seva raó deduí que, com a individu dotat de pensament, era un ésser conscient d’ell mateix.
Pensar també ens ajuda a parlar amb judici personal. Fins i tot, ens permet fer la necessària introspecció per conèixer-nos a nosaltres mateixos. “Coneix-te a tu mateix”, deia la màxima inscrita al temple d’Apol·lo a Delfos. Quin gust tenen els nostres ulls? De quin color són les nostres artèries? Com es mouen els nostres músculs quan caminam? Són preguntes que només podem respondre a través de la imaginació, a partir d’una escolta activa i receptiva del nostre interior. Només quan reflexionam sobre les nostres conviccions profundes podem actuar d’acord amb nosaltres mateixos. I és aquí on el pensament esdevé un guia, que ens orienta, ens acompanya i ens permet viure d’acord amb els nostres principis.
No hem de caure en l’abisme de la ignorància, ni seguir els altres sense pensar per nosaltres mateixos. Cal que potenciem i desenvolupem aquesta màgia interior amb la qual hem estat premiats. Al capdavall, nosaltres, com a éssers humans, en som afortunats.
