Fotos: Marga Gelabert
S’acaba Sant Antoni, una data i una festa fàcilment relacionable amb el calendari carnavalesc, i comencen les ximbombades i els darrers dies. La magnitud de la festa antoniana, amb acumulacions massives, i fins i tot gregàries, de gent contrasta amb les reunions més contingudes quant a gernació però més desfogades segurament quant a manifestació alternativa.
Més enllà de valoracions i qualificacions, una d’aquestes festes familiars, veïnals, és la ximbombada de la plaça de Berard. La ximbombada pivota entorn del fogueró. Un fogueró amb figura que cada any elaboren amb amor i sentit els infants d’Ennigulart. Enguany ha estat un fogueró de fer cas. La barriada viu expectant l’arribada d’Estel de Llevant, que s’instal·la a l’antiga fàbrica de ràfia de l’avinguda dels Pins en un edifici la reforma del qual ja pega les darreres coces. Servei de bar i cafeteria a la planta baixa i habitatges supervisats al pis. Per presidia el fogueró una gran casa feta tota de ràfia de la qual sortia un estel blau cap al cel, una miloca d’esperança i solidaritat, d’ajuda i empatia cap a persones amb problemes de salut mental.
La convocatòria estava feta per a les 19.30h. La Kid-bombada, que és el nom que l’organització ha donat a la ximbombada infantil que cada any servia de preludi a la cantada dels grans, enguany no trobà forat i hagué d’esperar a sonar en haver torrat. El vespre era fred, i el calliu dels tions encesos il·luminava les cares dels cantadors que seguien les tonades proposades pels qui gosaven glosar.
La presència d’alguns regidors, entre els quals Sebastià Llodrà, veïnat de la plaça amfitriona, i també Joana Maria Llull, o el mateix batle Miquel Oliver, va ser aprofitada per recordar-los que avui Manacor torna a ser Manaclot. El relleu al capdavant de MËS-Esquerra va ser un altre tema de la glosada, amb tres noms damunt la taula: Joana Maria Llull, Sebastià Llodrà i Ferran Montero. També hi tengué presència l’alternativa esquerrana d’Embat i el racisme i antiislamisme de Vox. Sebastià Garba es va tornar a recordar de l’estanteria que fa trenta anys li havia comanat Toni Garriguer, i que encara no l’ha acabada. Entre els ximbombistes, el gran cantador Toni Mateu, el veteraníssim glosador i incombustible Xisco Muñoz, Foraster, i la cordadora Pocovineta, ximbomba en mà, que també té el taller al carrer de Sant Rafel. Toni Gomila, un altre veïnat veterà i glosador refinat, també s’hi va deixar veure, tot i que enguany no hi va aportar inspiració glosadora. Mateu Xurí apuntava la rivalitat sana entre la revista 07500 i Cent per Cent els dos directors de les quals viuen en el carrer de Sant Rafel, que travessa de dalt a baix la plaça de Berard. Sebastià Llodrà donava la benvinguda a l’Estel de Llevant amb una glosa. Alguns treballadors de l’entitat, amb el gerent Guillem Febrer al capdavant, també eren a la glosada. I com ja és tradició cada any, els protagonistes de la kid-bombada s’atreviren a desafiar els més grans, amb gloses grupals, i també individuals, amb Ares Grimalt i Martí Cosso com a primeres espases entre les veus més joves dels cantadors.
La plaça de Berard, el llarguíssim carrer de Sant Rafel i totes les travessies que hi peguen participaren d’una manera o una altra en una vetlada que havia començat molt pendent del vent, que, a la fi, va ser una brisa suau per acompanyar el nou estel que presidirà a partir del mes d’abril el cel de la barriada. És ben segur que a l’estiu els veïnats hi tornaran amb un sopar a la fresca.
