Joan Gomila
No puc entendre, de cap de les maneres la gestió que l’Ajuntament de Manacor ha fet de l’any Llompart i la poca traça dels seus responsables per la manca d’interès d’incloure La Fornal dins les iniciatives que hi hem duit a terme. No sé si és una errada, un excés de feina o desinterès per les iniciatives privades en comptes de posar-hi els mecanismes i les convocatòries oportunes. L’Ajuntament fa malament en deixar en mans de les institucions supramunicipals el suport als agents culturals locals que duen a terme una tasca cívica i cultural a la ciutat. Personalment, n’estic fins al capdamunt de sentir parlar de tanta capital cultural, mentre es desentenen de les polítiques inclusives per a les entitats, i no es té cap full de ruta, ni clar ni espès, per tal d’equiparar-se amb la ciutat de la qual bravegen agermanar-se.
Corresponia a l’Ajuntament posar-se al capdavant, amb altres institucions i entitats per commemorar a Manacor l’efemèride d’un home d’una generositat extrema que des dels seus orígens castellanoparlants, no només va construir l’imaginari de país i va col·locar els escriptors de Manacor i l’Escola Municipal de Mallorquí, en un lloc inimaginable durant la meva joventut, sinó que va ser a Manacor cada vegada que se li va demanar, que ens va encoratjar en aquell tristíssim Manacor amb Reconeixements de Mèrits amb vint persones damunt el local de la OJE i d’una Escola de Mallorquí anorreada constantment per un PP manacorí anticatalanista com van fer els anys 80 i que no dubteu ho tornarà a ser quan necessiti l’extrema dreta. No només això, sinó que a correcuita, a finals de novembre, a un mes d’acabar l’any Llompart, envia un comunicat dels actes que farà l’Ajuntament, obviant grollerament, els que hem fet a La Fornal. Qui vulgui veure una afronta a unes sigles polítiques, venint d’un exregidor del PSM s’equivoca i molt.
Estaven avisats. Des del 19 de maig al 19 de juliol informàrem del nostre projecte la Institució Alcover, l’Escola Municipal de Mallorquí, que va mostrar interès sempre que es fes al seu espai impossible, el Teatre de Manacor, els serveis educatius i diferents regidores i regidors. El resultat ha estat el desinterès i la invisibilitat que s’ha agreujat quan hem pogut veure la nota de premsa al Manacor Comarcal: “L’Ajuntament de Manacor mitjançant l’Escola Municipal de Mallorquí i La Institució pública Antoni M. Alcover s’afegeix a la commemoració de l’any Josep Maria Llompart amb un programa que reivindica la figura del poeta i la vigència de la seva obra de mirades contemporànies, creatives i pedagògiques. L’objectiu és acostar Llompart als nous públics i fer dialogar la seva poesia amb els llenguatges actuals”. Un comunicat pretensiós i ofensiu cap a altres creadors. Si Diderot ho llegís diria allò de “a la mediocritat, la caracteritza el seu gust per l’extraordinari”. Cal demanar-se: amb aquesta manera de fer què hi guanya Manacor? I els manacorins? I la cultura? I els regidors implicats? I Llompart? No hauria estat millor, mesos enrere, coordinar un any Llompart a Manacor de tots, revulsiu i dinàmic? El comunicat de l’Ajuntament és sibil·lí, intencionat, volent crear una única línia pública d’homenatge a Llompart, justificant-se per deixar fora la resta. No fa falta ser Poirot per veure’l. I els dos regidors que estan al capdavant de les dues entitats, si es trobassin a l’oposició segur que en demanarien responsabilitats a qui correspongués per aquest estrall, primer per la pèssima temporalització presentada, i segon perquè demostra una gestió política cultural deficient.
Com ja he avisat, anam fins a Girona per demostrar-ho. El mes de setembre ens vàrem omplir la boca de cultura i de capitalitat. Més aviat imatge i màrqueting. Però a Manacor les polítiques culturals es gestionen des dels despatxos: tu sí, tu no, tu sí, tu no. I es fomenta la cultura fungible en enfront de l’estructural que és la que a la llarga genera riquesa. Mentre que a Manacor no hi ha una sola convocatòria cultural que fomenti les entitats, Girona en té 9 segons diu la seva web. 9 a 0, que van des del suport a les indústries culturals fins a les iniciatives de les associacions culturals; que abasten des del suport a la consolidació d’artistes emergents en el terreny audiovisual fins a la creació i la producció artística; que van des del suport a les biblioteques escolars fins a beques per a l’intercanvi de residències creatives; que van des de crear i fomentar indústries creatives en barris necessitats de dinamització fins a la creació d’una marca pròpia per a l’anàlisi de l’oferta creativa per part de les indústries culturals. Com és que anam tan endarrerits? Per què aquesta olor de resclosit, a La Sala? I una altra diferència notable és la Sala Planeta, que és la Sala Fornal d’allà (ambdues formam part de Red Española de Teatros Alternativos) formen part inequívocament de les activitats de la Temporada de Teatre de Girona. Una qüestió de voluntat. Una Girona de tots i per a tots! Però això sí, Manacor té una convocatòria. Només per a entitats esportives, ooohhhh. Massa poc braó tenim per a tanta bravegera. Potser estam més a prop del “Secretament, tots t’estimam” de Tomeu Ferrer que de la vel·leïtat actual.
