El Servei d’Urbanisme i Obres ha establert els criteris i condicions que han de complir els projectes tècnics de legalització, incloent-hi aspectes com l’eficiència energètica, la reducció de la contaminació lumínica i el respecte a l’estètica tradicional. El consistori també ha determinat les activitats i usos que no seran susceptibles de legalització extraordinària, en línia amb l’interès públic i la protecció del medi ambient. En aquest sentit, només es podran legalitzar els usos d’habitatge.
Segons l’acord plenari, els projectes hauran d’incorporar mesures obligatòries com la instal·lació de sistemes de depuració d’aigua adequats al Pla Hidrològic de les Illes Balears, així com altres mesures potestatives per millorar la sostenibilitat i la integració paisatgística de les construccions afectades.
La mesura va ser aprovada amb els vots a favor de l’equip de Govern (MÉS-Esquerra i AIPC) i del PSOE, i les abstencions de PP i Vox. De fet la mesura va passar com un mer tràmit i l’única intervenció després de l’exposició de motius va ser de Núria Hinojosa, anunciant el vot favorable del seu grup, que entén la mesura com a “necessària per donar seguretat jurídica tant als propietaris com als arquitectes i als funcionaris que ho han d’aplicar”.
Amb aquesta aprovació, l’Ajuntament de Manacor “pretén garantir una aplicació efectiva de la normativa vigent, equilibrant la regularització d’edificacions amb la preservació del territori i els valors ambientals”.
L’aprovació d’aquesta mesura ve derivada de la Llei de mesures urgents del Govern de les Illes Balears, aprovada el mes de desembre passat, que conté una disposició addicional que regula un procediment de legalització extraordinària d’edificacions, construccions, instal·lacions i usos existents a sòl rústic. Aquesta disposició preveu que els ajuntaments puguin adequar la seva normativa i les seves particularitats a aquesta llei de mesures urgents.
La mesura obligatòria que hauran de passar els habitatges que es vulguin legalitzar serà “«un sistema de depuració d’aigua adequat al Pla Hidrològic de les Illes Balears».
Les altres mesures, “potestatives”, també tendran caràcter obligatori en el cas de Manacor i tendran més a veure amb l’impacte paisatgístic i l’eficiència energètica. Així, pel que fa a l’estètica de les construccions, i tal com ja estableix el Pla General: «Les finestres han de ser rectangulars, més altes que amples, excepte els finestrons»; «l’aspecte visual dels materials i acabats de les façanes serà de la gamma de la pedra, del marès o dels ocres terra. Es prohibeixen els acabats amb elements constructius vists com ara el maó, el bloc de formigó i similars»; «les fusteries exteriors de les edificacions seran de fusta o metàl·liques amb color de la gamma dels verds o marrons. La seva tipologia ha de ser la tradicional».
Pel que fa a l’eficiència, l’acord preveu que se n’haurà de garantir una de les dues, o l’hídrica o l’energètica. Pel que fa a l’energètica, caldrà “justificar que les mesures especifiques proposades redueixen el consum energètic i, en el cas que es tracti d’habitatges, millorin com a mínim en una lletra el certificat d’eficiència energètica”.
En l’aspecte hídric, “els projectes (…) han de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes dels edificis per a la seva utilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca. A tal efecte, els habitatges han de disposar d’un dipòsit (cisterna o aljub) per acumular l’aigua pluvial amb una capacitat mínima de 20 m³. Aquesta obligació també és d’aplicació per als edificis no residencials amb una superfície de coberta superior a 200 m².”
Finalment l’acord recorda que aquestes mesures extraordinàries només s’aplicaran en els casos que afectin habitatges i que les construccions no es podran destinar a altres usos que siguin aquest.
Adjuntam l’acord de Ple perquè els nostres lectors el puguin mirar de prim compte:
