Maria Serra (Manacor, 1988) és neuròloga clínica a Son Llàtzer. Parlam amb ella per mor del Dia Mundial de l’Ictus, que es va celebrar el passat dia 29 d’octubre i coincidint amb aquesta data, l’hospital va estrenar a urgències la Unitat d’Ictus.
Recentment, a Son Llàtzer heu inaugurat la Unitat d’Ictus. En què consisteix?
És un dispositiu assistencial que permet oferir una atenció més ràpida i especialitzada als pacients que pateixen un accident cerebrovascular. Està ubicada a planta i fins ara tenia dos llits monitorats, que ajuden a la detecció de qualsevol empitjorament i el tractament ràpid de cada cas. Amb la creació d’aquesta unitat s’han duplicat els llits i a més s’ha augmentat significativament la ràtio d’atenció infermeria. A més, hi ha diferents equips implicats com el de rehabilitació, infermeria especialitzada, fisioteràpia o teràpia ocupacional entre d’altres. I òbviament, també compta amb presència d’algun neuròleg les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Ara amb 12 llits destinats a ictus a les Balears complim les ràtios per habitant que estableix la Societat Espanyola de Neurologia. Tenir una unitat com aquesta millora el pronòstic d’un ictus, es tracti o no.
Quins són els primers símptomes d’un ictus?
L’ictus es caracteritza per símptomes bruscos. Si et passen quan estàs despert són més bons de detectar. Per exemple hi ha trastorns en el llenguatge, pèrdua de força d’una cama, un braç o la boca, perquè solen ser asimètrics. També es pot presentar amb una pèrdua de sensibilitat o amb un mareig brusc. El problema és que una gran part dels ictus es donen durant el vespre, quan dormim. A diferència dels atacs de cor, l’ictus no fa mal i sovint costa de detectar. A vegades la gent se sent marejada o com si no s’acabàs de deixondir i això poden ser símptomes d’haver patit un ictus durant la nit i aquí solen venir complicacions.
Sempre es diu que les primeres hores després d’un ictus són crucials. Per què?
Sí, el temps és cervell. Cada minut que passa es moren aproximadament 2 milions de neurones. Xerram de minuts i, per tant, com manco minuts passin i com més aviat s’actuï millor perquè no saps si aquestes neurones que s’estan perdent es dediquen a la mobilitat d’una part del cos, al llenguatge, a l’equilibri o si formen part d’una altra àrea que no suposi seqüeles.
Quins són els principals factors de risc i com podem prevenir un ictus en el nostre dia a dia?
De factors de risc n’hi ha de propis i de modificables. En la genètica hi ha persones que tenen factors que els fan més propensos a formar trombes, però també n’hi ha d’altres com el tabac, l’alcohol, el pes, la diabetis, la hipertensió… Els típics que ja més o manco tothom coneix.
Hi ha estudis que apunten que els casos d’ictus van augmentant amb els anys. Notau aquesta tendència?
Sí, cada vegada n’hi ha més perquè una de les principals causes d’ictus és la fibril·lació auricular, que és una arrítmia cardíaca. Aquesta afectació és més freqüent a mesura que la població envelleix. De fet, cada any que passa tens un 5% més de probabilitat de desenvolupar aquesta afectació. Per tant, l’augment de casos d’ictus va íntimament lligat a l’envelliment de la població. A més, també hi ha una part que hem de tenir en compte d’aquest augment i és que de cada pic se’n diagnostiquen més.
La consellera de Salut, Manuela García, va destacar l’altre dia la reducció de la mortalitat per ictus a la nostra comunitat, passant de 424 morts el 2021 a 371 el 2024, un 12,5% manco. Com ha evolucionat el tractament i la rehabilitació dels pacients amb ictus en els darrers anys?
Hi ha moltíssimes coses a fer, però tot i que de cada vegada més s’amplia la finestra del tractament és molt important comptar amb programes d’atenció precoç a l’ictus, perquè les primeres hores són crucials. S’ha de formar metges de família, personal de carrer i d’ambulàncies perquè tothom sàpiga detectar un ictus i conscienciar de la importància de tractar els casos amb celeritat i de fet dins els hospitals es fan campanyes perquè tothom sàpiga què fer i s’actuï ràpidament, perquè l’atenció precoç millora el pronòstic.
