Embat de Manacor
L’accés a l’habitatge és la principal preocupació de les persones de les Illes Balears i és el més normal perquè és el principal motiu d’exclusió social. Des de fa anys els preus del lloguer i també de la compra d’habitatges ha crescut de forma desmesurada i sense límits, perquè a Mallorca això de posar límits a l’especulació i a l’enriquiment d’uns pocs no sol agradar als qui governen.
A Manacor els preus havien anat pujant de forma més moderada que en altres indrets de Mallorca com Palma, Valldemossa o Artà pel seu gran interès turístic, però fa dos anys que la situació ha canviat i els preus han pujat exponencialment fins al punt d’arribar a ser la segona ciutat on més creixien de tot l’estat durant un grapat de mesos. Però aquesta preocupació no pareix que s’hagi traslladat als governs, ni als de més enfora, ni als de més a prop.
Quan es fa un poc de recerca sobre el tema es pot veure clar quines són les prioritats. Per això ho volem il·lustrar amb unes quantes dades. El 40 % de les cases que es compren a les Balears, les compren estrangers. D’aquests, la gran majoria no són residents a les Balears, per exemple a Manacor el 70% són alemanys, la immensa majoria dels quals no resideixen aquí. Aquesta situació afavoreix la dinàmica de les segones residències d’estrangers a Mallorca i també la compra d’habitatges per a la pura especulació estrangera. A més a més, aquesta dada que ja és tan alarmant no preveu possibles compres d’habitatges a mans de fons voltor internacionals, ja que ho fan mitjançant empreses filials amb domicili fiscal a l’estat.
Quan les dades es comparen encara poden ser més visuals. A Manacor existeixen 52 habitatges de protecció oficial, una xifra ridícula per a un municipi de cinquanta mil habitants, ja que només representa el 0,5% dels habitatges de Manacor. Per contra, al municipi hi ha 921 llicències de lloguer turístic, i deim llicències perquè sabem que hi ha més habitatges que es dediquen totalment o parcialment al lloguer turístic sense aquesta llicència. 921 habitatges de lloguer turístic representa el 8,5% dels habitatges de Manacor dedicats a aquesta finalitat. Desconeixem quina és la perspectiva o l’aposta de l’Ajuntament respecte d’aquesta situació, pretén fer alguna cosa per augmentar el parc públic d’habitatge, pretén limitar les llicències de lloguer turístic o ja tenim assumit que foravila, on es troben una part molt important de les llicències, estarà més dedicat als turistes que als pagesos?
I altres vegades ens trobam davant una deixadesa respecte a l’obtenció de dades i informació essencial per conèixer en quina situació ens trobem i planificar algunes possibles solucions. Com per exemple, la falta de dades oficials sobre habitatges buits a Manacor, quan ja fa un any que el ple municipal va aprovar la creació d’un cens d’habitatges buits. Per sort, la gent organitzada té per a costum anar per davant les institucions i Caterva ja va fer un estudi que concloïa que hi havia un mínim de 500 habitatges buits a les barriades del centre del nucli urbà.
Alguns diran que l’habitatge no és una competència exclusiva municipal i que l’Ajuntament no té recursos ni econòmics ni polítics per aturar aquesta crisi habitacional. Però davant aquesta afirmació s’imposen dues reflexions que des d’Embat hem encunyat internament. Si davant una problemàtica social tan greu, tot i que superi l’àmbit municipal, no fas ni tan sols el mínim, és que ets més part del problema que de la solució. I segona, les competències d’un Ajuntament no són una llista d’atribucions i àrees reglades, les competències d’un Ajuntament són els problemes de la gent del poble i l’habitatge és un problema central de la gent de Manacor.
