Ahir a mitjan horabaixa, després de la sorprenent fumata blanca amb què des de la Capella Sixtina s’anunciava l’elecció del nou papa que ha de succeir el difunt Bergoglio, a Manacor repicaren les campanes de l’església gran en senyal de joia dels cristians manacorins. Tot i que el nou papa és nord-americà, no sembla que la seva elecció hagi d’estar vinculada amb el nou amo del món Donald Trump que, recordem, s’havia postulat fins i tot a ell mateix com a papable.
Robert Prevost Martínez, nascut a Chicago i bisbe de la ciutat peruana de Chiclayo durant més d’una dècada, ha triat el nom de Lleó. La gent manacorera de pro ja sap que és el que fa catorze, perquè tenim un carrer prou important que du el nom del seu predecessor en aquesta nomenclatura. La via que puja de la plaça de la Mora fins a la plaça de Sant Jaume du el nom de Lleo XIII, un papa del segle XIX reconegut per la seva preocupació per aspectes socials i també pel seu caràcter conciliador entre ideologies distants.
L’endarrer que tenim des de la nostra publicació és com diran els manacorins aquest nom. Ja se sap que entre vocals fortes (a, e, o) els manacorins de sempre havien posat una v anomenada antihiàtica. En posarem alguns exemples. Del recipient que feim servir per treure aigua de la cisterna en deim “poval” (poal), de la navalla que van servir els barbers per rasurar la barba dels seus clients en deim “ravor” (raor), dels (sobre)valoradíssims peixos de color rosat que pescam en obrir la veda en deim “ravons” (raors), de la capital de Menorca, “Mavó” (Maó), i dels animals salvatges de cabellera rossa que regnen a la sabana, “llevons” (lleons). És així que, en bon manacorí, al nou papa li hauríem de dir “Llevó Catorze”, tot i que ja sabem que en àmbits més formals on sigui més adequada la pronúncia estàndard, l’anomenarem com a “Lleó Catorze”.
I vosaltres, què li direu? “Lleó” o “Llevó”?
