Les cançons inoblidables pugen al tren dels premis

Ja fa un bon grapat d’anys que l’Ajuntament de Manacor va recuperar els premis literaris Ciutat de Manacor. Fins aleshores l’únic premi que s’atorgava amb aquesta denominació era el d’arts plàstiques. Amb l’entrada a rotlo de la literatura, arribaven també els premis de narrativa, poesia, teatre i assaig. Amb participació creixent i qualitat i diversitat contrastada, la recuperació d’aquest certamen sembla consolidada.

Tanmateix, hi havia més disciplines artístiques que quedaven fora d’aquest ventall premiable. N’era una, i en el fons sorprenent, la cançó i la música. Una art que la tenim i la sentim en tantes facetes de la nostra vida. Des de la cançó que ens arriba a través de la veu del poble fins al darrer hit poper, passant per les ràdios, vinils, CD, i espotifais de torn. Sens dubte cal felicitar el regidor Carles Grimalt per l’interès mostrat en la implantació d’aquest certamen.

Vista la participació, nombrosa i de qualitat, amb què ha comptat el premi, es pot dir sense passar pena de bravejar gens que tant Manacor com Mallorca gaudeixen d’una bona salut musical i s’hi mostra orgànic el ritme, dinàmica l’harmonia i embolcalladora la melodia. Manacor, amb més o menys suport institucional depenent de cada cas, ha demostrat des de fa dècades que compta amb un planter musical envejable. Infinitats de grups i de solistes han eixit del pentagrama manacorí de sortida per volar al cel universal del so ordenat.

És d’esperar, idò, que la delegació de Cultura aporti a tota aquesta gent la infraestructura necessària perquè es puguin desenvolupar i créixer sense haver de passar pena per qüestions estrictament logístiques. Cert és que disposam d’un local d’assaig que funciona, però al municipi li continua faltant un espai cobert polivalent i amb una bona acústica on es puguin fer concerts.

A la presència nombrosa de grups i solistes hi cal afegir també l’existència, fins ara condormida arran de la pandèmia, de Renou Col·lectiu, un grup de gent que va néixer amb l’ànsia d’aconseguir que a Manacor poguéssim sentir música de qualitat i amb ressò fins i tot internacional. Sense ells, per descomptat, tampoc no hauria estat possible res del que s’ha assolit les dues darreres dècades.

Cantem, idò, a la salut de la música! I que visquin els premis Guillem d’Efak!