Foto: L’enemic dels ignorants, el Canis lupus.
Sap greu, i fa una mica d’oi, llegir que dijous passat, 20 de març, el grup de Junts per Catalunya, a les Corts espanyoles -allà mateix on hi havia els procuradors del general Franco- va votar juntament amb amiguets del PP i PNB, minvar la protecció del llop més amunt del riu Duero. Això, traduït, vol dir poder matar llops ben cara alta. Ara ja se’n mataven, però ho feien passar per caça furtiva.
El llop, Canis lupus, figura a la llista vermella de les espècies amenaçades que manté la IUCN (International Union for Conservation of Nature), on podem veure que el 25% dels mamífers del planeta estan en perill d’extinció. Tot i que actualment la situació del llop ha millorat, comparat amb anys enrere, encara l’amenacen, curiosament, algunes pràctiques agràries i ramaderes. Possiblement aquí està el re de la cosa. Ramaders i pagesos, idealitzats per algunes organitzacions polítiques, consideren majoritàriament, que el medi on treballen és seu, idea plausible si acudim al registre de la propietat, però aquesta possessió inclouria fauna i flora que pugui habitar-hi o comparèixer-hi. Els caçadors representen un estadi més avançat d’aquesta ideologia. Si tenim un vedat de caça, la tórtora que fa niu fora del vedat, però gosa entrar dins la nostra “propietat”, immediatament esdevé una espècie cinegètica.
I això passa amb els llops ibèrics (Canis l, lupus o Canis l. signatus). Un dels arguments foradats que permetran la caça del llop a Espanya, País Basc i suposadament – si n’hi hagués- al Principat, és que malbarata els aliments. Cinisme de l’espècie Homo sapiens, principal malbaratadora d’aliments de tot el planeta! Els científics que han estudiat l’etologia del llop a Ibèria, s’han adonat que el llop es comporta de manera anormal quan el seu hàbitat és modificat profundament. Resumint, la jerarquització del grup de llops, on tothom tendria el seu paper, es veu alterada i alguns llops joves escapen al control dels “vells” per caçar i fer destrossa pel seu compte.
L’alimentació del llop és molt variada, des de fruits boscans fins a grans ungulats salvatges. Són una competència dels caçadors que mantenen immensos vedats de caça (v. L’escopeta nacional, de Berlanga, ben vigent), perquè quatre arreplegats puguin exhibir les armes noves i caríssimes, i amb l’ajut dels garriguers i majorals, potser també qualque cap de cero amb un bon banyam.
Ja tenim dos enemics potencials, caçadors i ramaders. Els atacs als ramats domèstics existeixen, certament, amb la corresponent indemnització al propietari de la guarda atacada. Els experts indiquen que si hi ha animals salvatges disponibles, els ramats no són mai la primera opció. Sense ser cap expert també sabem que abans hi havia races de cans que feien fugir els llops, ara s’estimen més amollar els animals a lloure i no haver-se’n de preocupar tant. De moment els llops, com qualsevol animal salvatge, desconeix l’existència -o se’n redefot- dels vedats i de la propietat privada, però Homo sapiens, no tots sortosament, potser la part menys evolucionada de l’espècie està ben segur que llops, onsos o ceros són propietat seva. I ja no en parlem de les perdius, faisans i moltes altres espècies amollades dins els vedats, procedents de granges i portadores sovint d’epizoòties. Això és ben nostre, perquè ho hem pagat, bramula l’Homo sapiens.
Els darrers llops al nostre país foren exterminats amb estricnina, a mitjan segle passat. Fa vint anys ençà s’ha vist qualque llop aperduat provinent d’altres territoris, possiblement de la península Itàlica. Se’m fa impossible entendre per què Junts per Catalunya té interès en què a Espanya matin llops. Com pot ser mai que votin aquesta aberració, quan el llop és protegit arreu de la Mediterrània nord?
