“Xeremies, taper-wares, olé! Shorts i twingos de lloguer, sobrassada i cocarrois, molt bons, una ensaïmada pren el vol”. Són alguns dels versos de “Loco”, una de les cançons del disc Taxi d'Antònia Font que més mostra la convivència entre la Mallorca resident i la turística. Les lletres d'Antònia Font han seguit el camí del territori i el tensionament que ha patit durant les darreres dècades com a conseqüència del monocultiu turístic. Tot això s'ha convertit en motiu d'estudi i punt de partida per el documental que ha servit a la manacorina Aina Oliver Mestre per enregistrar el documental Òrbita col·lapse. Identitat, territori i memòria a través de les lletres d'Antònia Font, i que s'ha projectat aquesta setmana a Can Lliro. Oliver ha estudiat Mitjans Audiovisuals a la Universitat Pompeu Fabra i el film ha suposat el seu treball de final de grau.
Per què triares Antònia Font i justament, també, les seves lletres per abordar l’impacte del turisme en el territori?
Sabia que volia fer un documental o un projecte sobre Antònia Font, perquè és un grup amb qui he crescut, i era una manera de fer-li un homenatge. Vaig llegir un article de Martí Colom a l’Ara Balears que analitzava com les cançons d’Antònia Font havien reflectit els canvis que havíem viscut a Mallorca aquests darrers trenta anys, i em va semblar un bon punt de partida per reflectir aquesta idea de guardar memòria del que hem viscut i de fer una crítica al model turístic, sobretot des del punt de vista dels residents.
Quines fonts has consultat per fer el documental?
En primera instància he consultat revistes com Enderrock, per agafar una idea del principi d’Antònia Font, de la relació que tenien amb l’entorn, i també he estudiat les cançons. A banda d’això, també hi surten com a testimonis la periodista Mercè Pinya, el mateix Martí Colom, Teresa Cuenet, que va ser presidenta del GOB, el poeta i glosador Andreu Matamalas i també Pau Debon, com a representant del grup, a banda de l’activista social Sebastià Gaià o el cantautor Miquel Serra.
Quins recursos has fet servir?
L’estructura es basa en l’encadenament linal de les entrevistes, i he anat posant també trossos de les cançons per mostrar el que diuen els entrevistats, en un ordre cronològic. També hi ha imatges de gravacions que vaig anar fent per Mallorca, i a banda també he tengut accés a l’arxiu de 3Cat. Antònia Font també m’han cedit imatges dels videoclips. El documental té una durada de mitja hora.
Podrà rodar, el documental? El podrem veure a IB3 o a TV3, per exemple, a banda de les projeccions que tu en puguis fer, com la d’aquesta setmana a Can Lliro?
Per això, el principal problema són els permisos per les imatges i també els drets de les cançons. Però ja mirarem on li podem donar sortida.
Quina conclusió treus?
Vull que la gent en veure el documental, a part de recordar Antònia Font, recordin també el que han aportat a Mallorca. Hem de recordar i guardar memòria de la Mallorca que hem viscut, i lluitar per fer passes enrere, perquè encara hi ha esperances podem lluitar per tornar arrere i superar aquests problemes que ens ha duit el turisme.
Com ha evolucionat Antònia Font al llarg d’aquests gairebé trenta anys en les seves lletres?
En el primer disc mostraven la Mallorca que vivien en aquell moment, com es veu a la cançó “En s’estiu”, i aquell “és que estic de puta mare”. Però tot allò quedarà a un costat en arribar al disc “Taxi”, que marca el punt d’inflexió. És un disc totalment dedicat al turisme, però encara sense una veu crítica. La cançó “Loco”, per exemple, parla molt del fet turístic, dels souvenirs, dels turistes que es mouen en naus espacials… Finalment, a “Cultura-Silenci”, que és una cançó del disc “Cinc minuts estroboscòpica”, ja hi veim una crítica total al turisme.
Nostàlgia, resistència, distopia… són maneres diferents d’abordar el fet turístic i les seves conseqüències, però el que és cert és que entre els literats i artistes és un tema recurrent aquests darrers anys…
Sí. Ha estat un tema que m’ha motivat moltíssim, i he après molt. Recordam amb nostàlgia aquesta Mallorca que pareix que no tornarà. Júlia Colom, Maria Jaume… tots aquests grups en parlen i ho fan també mostrant com una de les conseqüències és la pèrdua d’identitat. Quan hi ha referents culturals que ho canten i diuen qualque cosa és molt important perquè la població en prengui consciència.
I ara que has acabat la carrera… cap a quina branca de l’audiovisual t’enfocaràs?
A mi m’agradava ja un poc tot, però ara que he fet el documental crec que seguiré per aquí, fent cine, o tele, però documental. La ficció no m’atreu gaire, però la realitat i explicar coses que puguin arribar a la gent, sí que ho veig.
