La Mare de Déu Morta de l’església de Fartàritx podria ser del s. XVI, és d’herència gòtica, de gran qualitat i sembla provenir de qualque convent desamortitzat de Ciutat. És una imatge que roman tot l’any estojada dins una urna i no ha esta objecte de recuperació de la seva escenografia com en les altres de Manacor.
Un detall de la urna de la Mare de Déu de Fartàritx. Tot i que el llit fou recompost amb noves peces per l’escultor manacorí del S. XX Miquel Vadell, romanen alguns fragments, com aquest, que procedeix del s. XVI. Aquesta antiguitat es veu en la seva estètica pròpia de les cartel·les renaixentistes, però amb una versió un poc grollera.
A l’església parroquial de Sant Llorenç des Cardassar tenim un modest però amable exemple de llit i imatge del s. XIX
Les imatges de la Mare de Déu Morta solien estar elaborades amb materials molt lleugers, degut a que estaven pensades no només per ser mogudes sinó per ser dutes en processó. Aquesta que aquí teniu és la del Convent dels dominics, sense les seves vestidures, recentment restaurada.
Aquest panell és d’estil Imperi, pertany a la urna de la Mare de Déu del Convent dels dominics, i degué ser realitzada, per estil així ho deduesc, poc abans de la desamortització de 1835. Probablement del mateix autor que realitzà els aplics de fusta, en forma d’ametlla, que hi ha a la volta de la mateixa església.
Dues fotografies de la Mare de Déu Morta de la parròquia del Dolors. La imatge és del s. XVII però té una clara vinculació anacrònica amb l’estatuària funerària del gòtic. Aquesta rigidesa formal es pot veure en la simetria dels plecs dels draps entorn dels peus.
Sovint el llit no era de la mateixa època que la imatge de la Mare de Déu Morta. Normalment era posterior. Una bona feina de voluntaris i tècnics permeté recuperar el llit de de la primera meitat o mitjans S. XIX, el qual romangué marginat i desfet durant dècades a les tribunes de l’església.
