Pere Taberner (Montuïri, 1972) és de fet petrer, el poble on es va criar i on va anar escola sempre.Va començar la seva vida laboral com a policia local el 1992 a Capdepera. Després de passar dos anys per Manacor, va entrar com a subinspector el 2002 a Santa Margalida. Des del 2020 és al quarter de Manacor on va ocupar una plaça de subinspector de mobilitat. Ara, des del 14 de juliol, és subinspector en cap.
Com t’arriba l’oportunitat d’ocupar el càrrec de màxima responsabilitat dins la Policia Local de Manacor?
El cap que teníem va presentar la dimissió i l’Ajuntament va obrir un procediment per suplir aquesta figura de cap. Es va oferir la plaça de manera externa, i hi va haver aspirant, però la provisió d’aquesta plaça havia de menester el vistiplau de batlia, que no va considerar oportú que el procediment continuàs endavant. Així, mentre es torna a cobrir aquesta plaça, se’ns va convocar als comandaments a una reunió on se’ns va demanar qui es volia posar al capdavant Jo vaig ser l’únic dels quals que vaig manifestar que m’hi veia amb coratge. Vaig fer un sondeig entre els comandaments intermitjos, perquè una cosa d’aquestes no la pots dur tot sol, t’has d’envoltar de gent col·laboradora. Els comandaments que hi havia em varen donar suport i em varen dir que m’ajudarien en el que poguessin, i auqí som.
El nomenament de tres nous oficials aquests dies passats forma part de la reestructuració que ha començat amb la teva arribada?
Són procediments que s’havien de posar en marxa i els hem reactivats. Hem fet primer els oficials i així deixam ara tres places de policia vacants, cosa que és important, perquè no podem crear personal de nou ingrés. Ara obrirem un borsí de policies per a aquestes tres places i estam a l’espera que entrin també onze nous membres de policia, de jubilacions i altres mancances que estaven encara per cobrir.
Pel que has explicat la teva presència al capdavant de la policia té caràcter d’interinitat.
Sí, vull pensar que el procediment per dotar aquesta plaça l’Ajuntament el té damunt la taula i es tornarà a iniciar en arribar el moment oportú.
De quants d’efectius disposa ara mateix la Policia Local de Manacor?
En total 98, als quals s’hi sumaran aquests onze que ara et deia. Un temps se n’havien llevats quinze i ara costa molt recuperar-los… De les onze noves incorporacions, tres faran vespre i dos aniran a costa.
Quants d’agents, d’aquests 98, són a la unitat territorial de costa?
Vint-i-cinc.
Manacor té els policies que necessita? La població ha crescut molt, aquests darrers trenta anys. Ha crescut proporcionalment el cos de policia local?
No estam mai contents. Vàrem crear la unitat cívica, tenim personal destinat a Viogen, volem millorar també la dotació de policies tutors, que ara mateix són dos, i això és poc. I la idea també és reforçar l’educació vial, que antigament es feia i es va deixar de fer. Si destines gent a aquestes unitats pots demanar nous agents per cobrir les vacants. Manacor té 50.000 habitants, l’Ajuntament també ha demanat ser la capital de Llevant… Donam tota una sèrie de serveis a la comarca, l’hospital és l’exemple que millor ho demostra, però també la delegació d’Hisenda, la Seguretat Social, el DNI, les òptiques i altres comerços… tota aquesta gent ve a Manacor en cotxe… Hi ha accidents, col·lapses circulatoris… A això hi hem de sumar que a Manacor hi conviu gent de diferents cultures, i això ho hem notat, també, i ens hi hem hagut d’amotlar i hem de mirar que tot es cohesioni i que la convivència sigui cordial.
Com ho heu notat?
On ho notam més és el vespre. El torn de dia i el de vespre ara gairebé van a la par de feina. Antigament un accident de trànsit se solia resoldre entre les parts. Avui tothom crida la policia, perquè ningú es fia de ningú. I un accident ens du 45 minuts de feina, entre fotos, informe tècnic… tenim una mitjana de cinc accidents diaris.
Van errats els qui vinculen delinqüència i immigració?
No et puc donar dades perquè no les sé, això ho du la Policia Nacional. Nosaltres no duim la part de robatoris o de violència. Resolem més delictes de trànsit, o per alteració per renous. Hi sol haver queixes de veïns, i sí que hi ha un percentatge de queixes per incivisme o de renou per festes relacinades amb població nouvinguda, es nota. Fan festes a dins ca seva i els veïnats criden la policia pel renou.
Parlam, idò, més de renou que de delinqüència.
En aquest cas sí.
Aquests dies es parla molt del padró municipal. Hi actuau, en aquests casos?
De vegades ens demanen informes de qualcú que pugui viure a un lloc o a un altre per saber si el poden donar de baixa del padró. Anam a comprovar si domicilis que estan tancats i on no hi pot estar ningú, hi viu qualcú. Però aquests tipus de denúncia solen anar a urbanisme. Hi ha domicilis que estan tancats o precintats per decret i hi feim passades per comprovar que allò està tancat.
I a la inversa? Actuau per garantir el dret a l’empadronament?
Això no ho tocam. Hi ha gent que viu a llocs on no es pot empadronar. Solen demanar un contracte de lloguer, i hi ha molta de gent que no en té…
Parlem de circulació. La densitat circulatòria a Manacor és molt alta, i es nota un augment. A més, a llocs com les avingudes, les retencions durant gran part del dia són considerables.
Els carrers són els mateixos que hi ha hagut tota la vida. L’únic que ha canviat són les rondes. I el que et deia abans, a banda de l’augment de població, molta gent ve a Manacor per feiens administratives. Tenim un cotxe per habitant… Hem pres mesures, a Baix del Cos, a Via Portugal, amb la creació de nous aparcaments. Només per aquí davant el parc, cada dia hi passen 13.780 cotxes, comptant només un dels dossentits. A la ronda de Felanitx, 9.000, per davant l’estació, més de 9.000… i de cada dia augmenta. A això hi hem d’afegir l’augment d’autobusos de línia. Hi ha franges horàries en què n’hi ha cinc d’aturats, davant la plaça de la Mora. És impossible absorbir tot això. No és un tema de mala gestió de trànsit. La via no està capacitada per absorbir tot això. Es va construir la ronda Nord… però via Palma va plena cda dia. Mentrestant, la gent va en cotxe pertot. Està demostrat que d’aquí a davant l’Ajuntament hi ha 7 minuts. Jo som un cap de carrer. I he vist que hi ha mares que viuen a Antoni Maura i agaven el cotxe per dur els al·lots a La Salle. Antigament tothom anava amb bicicleta o a peu. Ara miram de fer una pacificació també per arribar a l’institut. Són al·lots que, els més petits, tenen dotze anys… i els acompanyen fins a la porta. Avui el cotxe, més que una utilitat és una comoditat.
Parlàvem de les avingudes, amb dos punts clarament retentius, que són la rotondeta de via Majorica i el pas de vianants de l’estació. Hi ha solució per a això.
És així. Però és que aquest carrer no és nostre, és del Consell de Mallorca. El carrer és seu, però els maldecaps són nostres. Pel que fa al pas de vianants, plantejam la possibilitat de posar-hi un semàfor de polsador. Pel que fa a la rotonda, veim també que molts de conductors que entren per via Majorica fan un estop en comptes de circular com es fa a les rotondes, que si són buides, tu hi pots entrar. Els semàfors d’aquest reuer es varen espenyar i el Consell no els arregla. No hi ha peces, estan obsolets. Ara posaran una rotonda perquè s’hi pugui passar per damunt, però la rotondeta hi serà, el problema continuarà sense resoldre’s.
Sobretot per a tota la gent que ve de fora sembla clar que fan falta aparcaments dissuassoris a les foranes. Hi estàs d’acord?
Sí, hem d’anar cap a aquí, perquè tenim un institut on hi van 1.000 persones, que es diu aviat, i no hi ha aparcament previst. A l’Hospital l’Ajuntament va habilitar un aparcament al costat, i sempre està estibat. Així com és la societat, no va camí de llevar el cotxe… i fan falta aparcaments dissuassius, però això se’ns escapa a nosaltres. Ho saben i n’hem parlat mil pics, però vull pensar que és un tema econòmic. Tots els llocs que puguem pensar per convertir en aparcaments dissuassoris tenen un amo… També s’hauria de plantejar una única estació. Palma és molt gran i només té una estació… s’ha parlat, per exemple, de posar una estació més cap al polígon… d’idees n’hi ha de bones, però per dur-les a terme es donen unes prioritats. Fa 33 anys que estic a l’administració i en conec els ritmes.
Parlem de la ZPR. Es posen les multes als qui hi entren? Es cobren?
La ZPR és una ACIRE com les que hi ha a altres llocs. Es controla l’accés per càmera, si passes i no ets a la llista blanca, tens sanció. Va passar que quan vàrem començar a posar sancions hi havia una quantitat molt grossa de gent que infringia el reglament. No és que en passassin deu, ni cent, sinó a centenars. El programa no va suportar la quantitat, perquè quan queda registrada la infracció, després ha d’anar a Trànsit. I no és el mateix comprovar deu sancions que comprovar-ne cent. Però les multes arriben, ara.
Molta de gent es queixa de sensació d’inseguretat. Pot ser un terme relatiu. Hi ha gent que se sent insegura just de veure devora qualcú que no és com ell. D’altres poden tenir raons més objectives. En tot cas, diries que Manacor és un municipi segur?
Aquí és una sort poder comptar també amb la Policia Nacional, i també tenim quarter de la Guàrdia Civil. I tot això hi ajuda. Nosaltres tornam a estar pel centre, amb patrulles a les places, cercant una policia de proximitat, que és una de les meves premisses. Procuram que les patrulles siguin estàtiques, que parlin amb els veïnats. Veure policia et crea seguretat. Això ho fan els anglesos o els americans. Reforcen els punts estratègics, i les persones que els visiten se senten segurs. Tenim prevista la instal·lació de quatre càmeres de videovigilància, que ja només estan pendents d’obra civil. N’hi haurà una a la plaça de la Constitució (plaça de les Verdures), una a la plaça de Ramon Llull (plaça del Mercat), una al passeig de la Sirena de Portocristo i una a cala Varques, per vigilar els robatoris a cotxes.
Hi ha hagut èpoques que la Policia Nacional i la Local no eren gaire amigues. Com és la relació ara?
Un deu. Dimarts vàrem fer una trobada i entre els dos cossos érem una vintena de persones. Vàrem anar també a la festa de la seva patrona, igual que diumenge anàrem a la de la Guàrdia Civil. Tenim programat també un sopar de companyonia entre tots.
Quines són les vostres competències?
Nosaltres duim tot el que està relacionat amb el compliment de les ordenances municipals i el trànsit dins els nuclis urbans. En qualsevol cas, quan hi ha una emergència el més net és telefonar a l’112, que derivarà cap a qui pertoqui la incidència. Evidentment, si hi tenim una patrulla a prop, hi acudirem, encara que després la tramitació del cas sigui de Policia Nacional.
La feina del policia local de vegades era ingrata. El fet de ser policia de proximitat fa que el concepte d’autoritat es difumini. Molta de gent discutia les multes, molts d’altres acudien a qualcú de l’Ajuntament amb qui tenguessin bo perquè les llevassin… Encara passa, això?
No. Ara les multes es posen amb el mòbil, cada sanció va amb imatges de la infracció… una vegada posada no es lleva. Aquesta discussió ja no hi és. Durant el 2025 s’han posat 22.646 multes.
Quants de radars té la Policia Local?
Tenim un radar mòbil que col·locam tant a Manacor com a Portocristo.
La grua funciona?
Sí. Surt cada dia de dilluns a divendres. Teníem dos xofers, un se’n va anar, i per això ara obrim un borsí per agafar-ne un altre. També volem que la grua funcioni les vint-i.-quatre hores i de dilluns a diumenge.
Manacor té punts negres.
Sempre n’hi ha. I hi feim feina. Hi ha llocs que s’embossen, l’avinguda de Mossèn Alcover amb la ronda del Port, per exemple. I això ho tallarem. També la sortida de Son Fangos… els obligam a anar a la benzinera per fer la volta, perquè era pitjor que quedassin allà.
