L’agermanament entre dos municipis és una constant que es dona moltes de vegades durant la gestió dels ajuntaments. A Mallorca hi ha bastants de pobles agermanats amb altres municipis de parla catalana, com ara Valldemossa amb Campdevànol –el Ripollès-; Consell amb Sureda –el Rosselló-; Alcúdia amb Ciutadella de Menorca; Artà amb l’Os de Balaguer –la Noguera-, Calvià amb Salou –el Tarragonès-, Porreres amb Porrera –el Priorat-, Deià amb Sant Quintí de Mediona -Alt Penedès-. També podríem destacar els ajuntaments mallorquins agermanats amb poblacions de la Marina Alta del País Valencià, com ara Puigpunyent que es va agermanar amb la Vall de Gallinera, Llucmajor amb Llíber i Petra amb Pedreguer. Un dels pobles mallorquins que fa més anys que es va agermanar amb poblacions de la Marina del País Valencià és Santa Margalida. Aquests agermanaments de Santa Margalida -la Vila- han tengut molta transcendència i mereixen un capítol a part. Santa Margalida s’ha agermanada amb pobles que varen ser repoblats per nadius de Santa Margalida durant el segle XVII. S’ha formalitzat l’agermanament amb els municipis de Tàrbena, Xaló i la Vall d’Ebo. Pels carrers de Santa Margalida és ben habitual sentir el valencià que parlen els habitants de Tàrbena, Xaló i la Vall d’Ebo, quan per les festes de la Beata del poble o en altres ocasions són convidats a visitar Mallorca. També són conegudes les eixides dels vileros o margalidans –gentilicis de Santa Margalida- que es desplacen en aquests pobles, tant sigui per festes o, simplement, per anar a fer matances a Tàrbena. Totes aquestes relacions que s’han teixit entre Santa Margalida i la Marina del País Valencià són gràcies a aquests actes simbòlics d’agermanament. Santa Margalida és el paradigma de l’encert de l’agermanament entre els municipis mallorquins, que ha anat acompanyada d’una gran tasca, d’estudi i recerca sobre l’emigració mallorquina al País Valencià, per part d’Antoni Mas Forners, Joan Lluís Monjo Mascaró i Josep Mas Martí. D’altra banda, no podem oblidar que els èxits d’aquestes trobades entre Santa Margalida i la Marina del País Valencià és gràcies a la bona feina de l’associació de Margalidans Agermanats. El que encara resta per descobrir és si a partir d’aquest agermanament entre Girona i Manacor, seran habituals les colles de joves gironins que vendran a Mallorca per les festes de Sant Antoni, o si els manacorins per les festes de Sant Narcís visitaran Girona. L’esdevenir del temps ens ho confirmarà, o si, per contra, restarà només en un acte simbòlic com ha passat en altres agermanaments de pobles mallorquins. A partir d’aquest anunci d’agermanar Manacor i Girona hem entrevistat el batle de Girona i altres persones residents a Girona que tenen una certa vinculació amb Manacor i Mallorca. Elles han estat persones cuitores, perquè ja fa anys que varen teixir els seus vincles sentimentals amb Manacor. Varen fer una passa endavant, i d’una manera o l’altra, se senten ben agermanades amb Manacor. Les seves converses seran publicades més endavant al Cent per Cent. Lluc Salellas Vilar (Girona, 1984) és periodista i politòleg. Actualment és el batle de Girona. Parlam amb ell sobre aquest agermanament.
Com va ser que vàreu prendre la decisió de voler-vos agermanar amb Manacor?
A l’Ajuntament de Girona volíem potenciar un projecte cultural i lingüístic, que estàs relacionat amb les arts escèniques i de creació amb algun municipi dels Països Catalans. Una vegada analitzades poblacions diverses amb les característiques esmentades, vàrem considerar que Manacor encaixava molt bé, per compartir plegats una mateixa llengua i també una trajectòria a les arts escèniques. A partir d’aquí em vaig posar en contacte amb el batlle de Manacor, Miquel Oliver, per presentar-li la proposta. Li va semblar encertada i arran d’això va venir a Girona per la Diada nacional de Catalunya de l’any 2024 per tractar aquest assumpte.
En aquests moments com es troba la tramitació del procediment?
Ara en aquests moments hi ha una comissió que estudia aquest afer, que es troba immersa en reunions per estudiar com s’ha de configurar tot plegat i analitzar en què ha de consistir el projecte, i llavors fem comptes a final d’any aprovar aquest agermanament.
Quines potencialitats veieu en aquest agermanament?
Entenem que aquest acte té una sèrie d’avantatges com ara l’intercanvid’experiències i propostes entre els dos municipis, suposarà un potencial per aprendre els uns dels altres i alhora establir relacions entre la gent de Manacor que pugui venir a Girona i a l’inrevés.
Girona està agermanada amb altres municipis?
Nosaltres a l’hora d’agermanar-nos no ens fixem tant en el patrimoni urbanístic de la ciutat amb la qual ens agermanem. L’Ajuntament de Girona està agermanat amb altres ciutats boniques, tant de Nicaragua com d’Occitània.
Abans de venir el proppassat mes de setembre a Manacor, ja coneixíeu el municipi?
A principis de setembre vaig venir a Manacor, juntament amb altres regidors de l’Ajuntament de Girona, també ens varen acompanyar membres del teixit associatiu gironí, en aquesta ocasió, en representació dels gegants i del teatre. A Manacor ens vàrem reunir amb el batlle, altres membres de la corporació municipal, la directora de l’Escola Municipal de Mallorquí i representants d’associacions del municipi. Era la segona vegada que anava a Manacor. Feia molts d’anys que no hi anava, als voltants d’una quinzena, la primera vegada va ser perquè un noi de Manacor que venia a classe amb mi a la Universitat, em va convidar a passar uns dies a ca seva.
Quina impressió vos va fer Manacor?
La mida d’una ciutat com Manacor no és senzilla, perquè no és ni grossa ni petita, la qual cosa té les seves complicacions a l’hora d’administrar un municipi com aquest. Vàrem visitar la Institució Pública Mn. Alcover que em va agradar molt, em va fer molt bona sensació.
