La llista dels Premis Nobel de Literatura és llarga. Bastant llarga si tenim en compte que es van concedir per primer cop l’any 1901, encara que set anys quedaren sense premis per culpa de les dues guerres mundials.
Si mirem la llista de guardonats, ens adonarem que molts han quedat quasi oblidats com a autors literaris. El temps ha fet que amb prou feines es llegeixin avui en dia, mentre que per sort altres (poquets, tot s’ha de dir) han aconseguit transcendir el temps i encara podem gaudir de noves edicions de les seves obres. Si continuem repassant la llista, hi trobarem ben poques dones. Una d’aquestes escriptores és Pearl S. Buck, autora de la novel·la Vent de l’est, vent de l’oest.
Pearl Comfort Sydenstricker, coneguda com a Pearl S. Buck per les seves obres, va néixer als Estats Units el juny de 1892 i només tenia tres mesos quan els seus pares, que eren missioners presbiterians, se l’endugueren a viure a Xina, on va romandre gairebé durant quatre dècades fins a l’any 1935, quan tornà a viure als EUA, on va morir el març de l’any 1973.
Es va criar en un ambient bilingüe: la seva mare li xerrava en anglès, els seus companys de joc xinesos li van ensenyar el dialecte local i un erudit xinès la va introduir al xinès mandarí, de manera que de ben petita començà a integrar-se en el món oriental.
Es convertí en missionera presbiteriana i, després d’estudiar i llicenciar-se als EUA, tornà a Xina. Mentrestant, ja col·laborava amb revistes i diaris, on escrivia relats i articles. Va ser després de deixar les missions cap a finals de l’any 1927 quan es dedicà de ple a la seva vocació d’escriure. En aquells anys tempestuosos i plens de perill per mor dels canvis socials i polítics que sofria Xina, l’any 1930 una editorial americana va publicar la seva primera novel·la, Vent de l’est, vent de l’oest.
Finalment, tornà als EUA el 1935, on continuà escrivint de manera prolífica i es convertí en una defensora dels drets de les dones, dels grups minoritaris i, sobretot, de la cultura xinesa i asiàtica. Publicà més de setanta llibres: novel·les, d’història, biografies, poesia, teatre i traduccions del xinès.
Pearl S. Buck va guanyar un Premi Pulitzer l’any 1932 per la seva novel·la La bona terra. I l’any 1938 li fou atorgat el Premi Nobel per tota la seva obra dedicada a Xina, a la seva gent i als seus costums. Fou la primera dona americana que guanyà aquest Premi. A Xina se la va conèixer pel seu nom xinès, Sai Zhenzhu.
Ambientada pràcticament en la mateixa dècada en què fou escrita, la trama central de Vent de l’est, vent de l’oest és una bellíssima història d’amor que deriva en altres subtrames.
Està escrita amb un estil senzill i directe com si fossin unes cartes escrites a la que anomena Germana. Amb metàfores i comparacions molt elegants i lligades a la vida animal i vegetal, la protagonista, Kwei-Lan, va explicant les seves preocupacions de jove casada amb un home que no coneix i amb el qual els pares respectius han concertat el matrimoni des del seu naixement.
Kwei-Lan és una jove educada en una família de llinatge antic ancorada en les velles tradicions, ha estat educada en aquestes condicions i sa mare és la seva guia i consciència. La seva veu és melancòlica. Sent enyorança de ca seva perquè creu que el seu marit no l’estima. «Aquesta és la meva pena. Fa només un mes que sóc casada, i els seus ulls no em veuen bonica», li diu a la Germana. El seu marit ha estudiat Medicina a l’estranger i s’ha occidentalitzat en la seva manera de viure i de veure el món.
Segons els ensenyaments de sa mare, ella «ha d’agradar al seu home per les menges que li pugui preparar, pels abillaments de vestuari i pentinats, pels seus silencis i els seus capteniments», però el seu marit li deixa ben clar a la nit de noces: «Jo voldria seguir els nous camins i considerar-te en tot com una igual. Mai no et forçaré a fer res que tu no desitgis. No ets una cosa, un objecte que em pertany. Si tu ho vols, seràs una amiga meva». I aquesta declaració la desconcerta per complet. Han bufat els vents: el de l’oest és nou, trencador; el de l’est és antic i tradicional. I quan es troben es produeix el xoc, el terrabastall.
Per aquest motiu, els caràcters del nou matrimoni al començament xoquen ineludiblement. No s’entenen. Ella no entén que es vulgui apartar de les tradicions del seu poble; l’altre no comprèn com una dona jove vol viure encara sense tenir en compte els progressos que ofereixen la ciència i els nous temps.
També vérem en aquestes diferències d’estil de vida una esquerda entre els pares, o la família, i els fills, que rebutgen un estil de vida que troben anacrònic, massa tradicional i, sobretot, que no ha sabut canviar amb els temps que corren. Els canvis han fet que les noves generacions (naturalment, només els fills mascles) hagin pogut estudiar a l’estranger, i aquest fet és el que provoca l’enfrontament entre progrés intel·lectual i tradició xinesa.
Ens adonàrem que les veritables protagonistes d’aquesta novel·la són les dones. Són les més ben representades per l’autora i són les que van adaptant-se més bé als canvis que es propugnen per l’enfrontament entre les dues cultures, encara que la dels homes (el marit i el germà) és una cultura adquirida pels anys que han passat a l’estranger. Mentre que la de Kwei-Lan és la seva cultura pròpia i tradicional.
Un aspecte que ens cridà molt l’atenció fou que dels personatges masculins no en sabem el nom. Kwei-Lan només els anomena com el marit, el pare i el germà. Aquests protagonistes masculins no canvien gens en tota la història. Tant el marit com el germà i, sobretot, el pare són plans en el sentit que les situacions de contrarietats i preocupacions no els fan canviar. Qui sí que va canviant és Kwei-Lan, que es va adaptant a les situacions i aconsegueix un equilibri entre tradició i progrés gràcies a l’amor present en la parella. Escriu a la Germana: «Ara observo amb desfici aquestes criatures estranyes —les dones modernes— cercant la manera de tornar-me com elles. No ho faig per mi, Germana, sinó pel meu marit».
Una altra qüestió que vàrem remarcar fou que en cap moment fa referència a la situació política del país. Se centra més en l’aspecte sentimental i social dels fets malgrat la situació de Xina en aquesta dècada.
I malgrat que han passat quasi cent anys de la seva publicació, com també dels canvis socials soferts sobretot a Xina, la novel·la ens continua oferint una perspectiva de les diferències entre la realitat i la cultura del món oriental i les del món occidental.
