Són dies intensos per a l’hoteler Gaspar Forteza. Després de la convocatòria de promotors, arquitectes i empresaris del sector de la construcció per part de la delegació d’Urbanisme la setmana passada, l’hoteler manacorí, que va agafar rellevància mediàtica després de fer públic que havien començat les obres del seu hotel d’interior a Manacor “per silenci administratiu”, ha publicat a les xarxes una contrareunió només amb representants del sector privat. “Voleu que arreglem Urbanisme? Veniu a sa reunio dia 3 de Octubre divendres a les 19.30h al Jordi des Raco”, ha escrit en diferents publicacions a les xarxes aquests dies després de la presentació del nou Pla de modernització de la delegació d’Urbanisme. Gaspar Forteza ha dit, entorn d’aquesta qüestió que “els privats no hi tenen res a veure, absolutament res. La responsabilitat és del funcionariat que ha de fer la seva feina i no la fa” i afegeix que la delegada Núria Hinojosa “fa tot el que pot, però un dia no hi serà i el que vendrà darrere es trobarà el mateix problema”.
La memòria xueta
Gaspar Forteza, Parín, a més, aquests dies també ha fet diverses publicacions recordant un article publicat a Diario de Mallorca l’any 2009 per Eduardo Jordà amb el títol de “Vamos a quemar Can Mosca”.
Forteza explicava que des que és dins grups locals a Facebook de Manacor “hi ha una col·lecció de persones que es dediquen a provocar-me pel conflicte Israel – Palestina com si jo hi tengués res a veure, tot perquè som xueta i explic que aquestes coses no són tan fàcils de jutjar i agafar-hi part com fan ells”.
A Forteza li agradaria que “tots els d’esquerres que llegissin aquest escrit em demanassin disculpes per les barbaritats, el racisme i la xenofòbia dels seus avantpassats cap als meus familiars i molts altres descendents de jueus que vivien a Manacor”.
L’hoteler manacorí es refereix també al “genocidi realitzat per Jaume I i tot els catalans assassins i genocides que vengueren amb ell i que aniquilaren tot el poble musulmà resident a Mallorca”. Forteza proposa a Miquel Oliver l’eliminació de Jaume I de totes les Balears, tant en estàtues com en llibres, “com a reconeixement d’aquell genocidi i com a genocida de moros”.
