«Qui estima Mallorca no la regala, ni la converteix en un expositor», digueren les joves de Santa Maria
«Fora les forces d’ocupació, fora les forces d’ocupació». Així cridava un dels representants de Menys Turisme Més Vida, una de les entitats organitzadores de la manifestació d’ahir en constatar que la policia espanyola no deixava arribar el gruix dels manifestants fins a l’espai de les Voltes a Palma, on acabava la històrica manifestació que aplegar ahir més de 70.000 persones per protestar contra la turistificació de Mallorca.
La marxa es va desenvolupar de forma totalment pacífica i amb un comportament exemplar per part dels milers de persones desplaçades des de tots els racons de l’illa. La tensió va anar en augment en arribar a les Voltes, on l’organització tenia programada la lectura del manifest, el cant de la Balanguera i altres actuacions musicals. «Volem passar, volem passar», cridaven des de dins i des de fora. La part alta de la murada davant el parc de la mar estava estibada de capets, vista des de baix. La policia volia evitar una fotografia que mostràs l’abast real de participació a la manifestació, però trobà la resistència important de centenars de manifestants, que aconseguiren trencar el cordó policial i davallar fins a l’espai on estava previst que s’acabàs la caminada reivindicativa. Sonava «Què volen aquesta gent?» de Maria del Mar Bonet i els manifestants aplaudien la petita victòria.
«Mallorca està al límit i avui més de 70.000 persones hem col·lapsat els carrers de Palma per a exigir un canvi. Fa 26 anys, amb la meitat de turistes anuals i una situació ja crítica, va ser la primera vegada que es va emprar el lema «Mallorca al límit», avui, 26 de juliol de 2026, denunciam que aquest límit ja fa anys que s’ha superat» deien en l’inici de la lectura del manifest. També es referien al problema habitacional, que s’ha accentuat de forma alarmant els darrers anys: «La turistificació va envair les nostres costes, després, els nostres pobles i les nostres ciutats i actualment està ocupant les nostres cases. En una situació de crisi d’habitatge sense precedents, més de 105.000 places d’habitatges a Mallorca es destinen a l’ús turístic, legal o il·legal. Com assenyalàvem l’any passat, no poder tenir una vida digna ens expulsa de la nostra illa i cada vegada som més les que ens veim obligades a marxar».
«La nostra illa se segueix destruint i comercialitzant com un decorat per a turistes constantment, sense tenir en compte la llengua, la cultura o la pròpia existència de gent que vivim aquí tot l’any. La promoció turística enguany ha trobat el seu punt àlgid amb l’eclipsi solar del 12 d’agost, que, com tot, s’ha utilitzat per la maquinària turística per atreure més gent, incrementar preus de manera desorbitada i desentendre’s del col·lapse que pot generar, sense tenir en compte els impactes que aquesta afluència massiva pot generar en un estiu en que l’evidència del col·lapse climàtic ja és inevitable», deien en referència a un episodi que podria dur el col·lapse definitiu a l’illa d’aquí a quinze dies escassos.
L’organització es referia també a la repressió iniciada per part de la policia espanyola i la guàrdia civil, arran de la detenció de les dues joves de Santa Maria per haver pintat la façana d’una immmobiliària: «Les forces i cossos de seguretat han començat una onada repressiva per aturar el moviment contra la turistificació perquè comença a quedar clar que la tolerància d’aquesta societat ha arribat al seu límit i ens volen reprimir perquè facem bonda. El que passa és que no podem més! Saben perfectament que un poble organitzat contra el model econòmic pot ser perillós».
145 entitats de l’illa s’han adherit a la manifestació d’ahir, que mostra «el decreixement turístic com una condició ineludible per a garantir uns serveis públics dignes i ajustats a les necessitats de la població, la pervivència de la cultura i la llengua pròpies, habitatge per a viure i no per a especular, menys desnonaments, menys racisme, millors condicions laborals, la indispensable i urgent protecció del territori, la terra fèrtil, els recursos naturals i la biodiversitat, espai públic per a viure i no per a fer-hi negoci, més sobirania en les decisions que afecten el nostre futur marcat per la crisi climàtica i ecològica global, més descans. més salut, i més justícia social. En definitiva estam convençudes que menys turisme és més vida».
«Només acceptarem el decreixement turístic com a solució. A Mallorca no hi caben més cotxes, no hi caben més hotels, no hi caben més lloguers turístics, no hi caben més franquícies de cafè, menjar ràpid o tartes de formatge i no hi caben més turistes!», acabaven dient.
Una reportera amb un vestit fúcsia feia la crònica en directe per a una televisió alemanya. Maria Hein, preparada per cantar la Balanguera, s’hi acostà i li demanà que davallàs de l’escenari. La cantant felanitxera demanà el suport del públic: «Hem de cantar tots». Els instants eren de tensió, perquè a dalt la lluita per accedir a les Voltes continuava. Hein en cantà només una estrofa. Les senyeres i les estelades volaven al vent. «Visca Mallorca», cridà al final. «Lliure!» li respongueren a cor.
Finalment, prengueren la paraula les dues al·lotes detingudes a Santa Maria per unes pintades a la façana d’una immobiliària. «Santa Maria, jo també ho faria» els cridaven els manifestants, després de dir que elles eren les detingudes per aquella acció acusades de «pertinença a banda criminal». «Hem volgut pujar avui aquí per agrair-vos de tot cor tot el suport que ens heu donat», deien, mentre es tornaven a aturar de parlar, molt emocionades, i aclaparades pel suport unànime de les milers de persones que tenien davant. «Volem celebrar que davant una repressió que tenia per objectiu fer por, evitar que sortíssim al carrer i desmobilitzar només han aconseguit unir-nos més i fer-nos més fortes».
«Qui estima Mallorca no la regala, qui estima Mallorca no la converteix en un expositor. Mallorca no és un tros de terra amb el qual especular, sinó que som totes les persones que l’habitam, la seva cultura i la seva història. Si el model que se suposa que ens ha de fer rics a tots és el mateix que ens expulsa, potser se li ha de fer una volta. Qui estima Mallorca no toca ni posa en dubte els espais protegits. Qui estima Mallorca no ens empeny i treu els que hi volem quedar. Qui estima Mallorca la protegeix, qui estima Mallorca la regula, i qui estima Mallorca la defensa. De tot cor moltíssimes gràcies a totes i a tots». La coral performativa La Corrala, que ja havia emocionat l’illa el dia abans al Mobo Fest de Consolació en l’homenatge a Joan Roca i Antònia Font, també cantaren aquí: «Les madones de la plaça, el seu ball els han llevat, les places a on s’asseien ara són plenes de guiris».
Fosquejava. La Seu de Mallorca, majestuosa mostra de la catalanitat arribada a l’illa fa vuit-cents anys, s’alçava imponent i il·luminada. «Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada», cantava Nastallat, i la ira prenia cos de certesa enllà de les Voltes. Rabiosos, els esbirros de la Unitat de Prevenció i Reacció de la policia espanyola, deixaven de banda la primera part del seu nom i decidien reaccionar contra la victòria del poble mallorquí. Tragueren les porres i els escuts i les pistoles de goma per reprimir els manifestants que havien quedat fora de l’espai final i espenyaven una manifestació que s’havia desenvolupat durant tot l’horabaixa d’una forma exemplar. Cinc persones ferides, una de les quals un periodista amb un trenc al cap, i dues persones detingudes, són el balanç que hi havia ahir vespre després dels incidents. A les xarxes, se succeïen les peticions de dimissió a Alfonso Rodríguez, delegat del govern espanyol a les Balears, i màxim responsable de les forces i cossos de seguretat de l’estat aquí. Després dels fets, la policia impedí el pas de les ambulàncies per atendre els ferits. Els sanitaris hi hagueren d’arribar a peu. A les terrasses de davant l’Hort del Rei, els turistes sopaven tranquil·lament.
La marxa havia començat a la plaça d’Espanya. Milers de persones desplaçades de tots els punts de l’illa, en cotxes, en autobusos, i en trens estibats sense cap vagó afegit pel Govern de Marga Prohens, saludaven l’entrada a les avingudes l’arribada dels tractors dels pagesos, amb remolcs estibats de melons per refrescar els maniestants. Creuers de cartó, pancartes de SOS Residents, centenars, segurament milers de pancartes individuals, moltes de les quals es referien al desig dels més petits de poder viure a l’illa quan fossin grans, i l’heroina moderna de Mallorca: Madò Farta. Farta, deia ahir, «de polítics que no fan res». Farta, però no tota sola. La batucada Tambors per la Llibertat l’acompanyava. Tots els tamborers amb la cara pintada de calavera, amb rebosillos i vestides de pagesa, posaren el ritme contundent de la revolta. A la plaça de les Tortugues un home amb un capell de palla s’ho mirava emocionat. El flux de gent, infinit, durava setanta-cinc minuts i mostrava que érem davant una manifestació històrica, la que segurament ha de marcar un punt d’inflexió definitiu en la manera de mirar i de fer les coses a partir d’ara. Mallorca no pot pus i això només acaba de començar.
