Sovint es parla de Manacor en termes estètics. No oblidem que el nucli manacorí va resultar campió en la competició que designava el poble més lleig de l’illa. El creixement urbanístic disforjo i sobretot desordenat ens va deixar un Manacor amb poc gust per la conservació del patrimoni, amb cap norma aplicada que reclamàs una certa homogeneïtat i un cert ordre urbanístics. Qui més qui menys, a Manacor, té clar que som “lletjons”, per no dir una altra cosa.
Però a part de lletjos, als pobles de veïnat, també ens troben bufes. Ho troben els petrers, i els vilafranquers, i els llorencins… i ja no diguem els felanitxers. Més enllà de prejudicis, la percepció de la buferia envers les ciutats i les capitals és un lloc comú repetit aquí i allà. Ho troben, molts, dels inquers. Ho trobam, la gran majoria de mallorquins, dels palmesans, o ho troben els menorquins dels maonesos o dels ciutadellencs. La sensació que la gent de capitals i de ciutats grosses vol ser més que els altres és comuna entre la gent dels pobles que les enrevolten.
Pot ser a partir d’aquesta buferia i des de fa dècades, tant des de l’entorn polític com també des dels mitjans de comunicació s’ha parlat sovint del caràcter capitalí que podria anar assumint Manacor amb el pas del temps. La construcció de l’Hospital Comarcal i la tornada del tren varen suposar un impuls meteòric perquè Manacor assolís, de facto, característiques molt pròximes a les del que es considera una capital.
Avui les coses han canviat encara més. A banda de l’hospital i del tren, Manacor és també un pulmó comercial on acudeixen milers de persones procedents no sols de la comarca de Llevant, sinó també del Pla i del Migjorn. Tot i el dèficit d’instal·lacions, també és un referent en l’àmbit esportiu. Entitats com el Teatre i l’Auditori de Manacor, o com la Institució Alcover o encara més l’Escola de Mallorquí, ofereixen serveis que transcendeixen allò municipal. El Govern balear té diferents oficines al municipi, que també és seu judicial i on també hi ha la delegació d’Hisenda i la comissaria de la Policia Nacional espanyola. Els exemples no són infinits, però són moltíssims, a banda de qüestions gairebé intangibles o poc visibles com el desgast econòmic i també estructural que suposa suportar aquesta pressió humana.
A més, cal no oblidar el fet geogràfic i fins i tot identitari. Manacor és la ciutat més grossa de l’illa on la llengua catalana és predominant, i fa d’eix vertebrador d’un redol que troba més pràctic i avinent resoldre les seves necessitats i les seves gestions a una ciutat petita i pròxima que no a una gran urbs com Palma a 60 o 70 quilòmetres de distància.
Davant tot això, i prenent d’exemple el cas d’Eivissa, l’equip de govern de l’Ajuntament de Manacor ha presentat, i aprovat, una moció en la qual es reclama l’inici dels tràmits per constituir l’estatut de capitalitat de la comarca de Llevant per a Manacor. És necessari. I és plausible, la iniciativa. Però hom hi veu escletxes que demanen una explicació. Es pot ser capital d’una comarca o d’un indret geografic administrativament inexistent? No caldria abans un reconeixement institucional real, i no tàcit, d’aquesta comarcalitat? Per què no s’ha impulsat una moció conjunta entre tots els municipis que n’haurien de formar part? Per què no es va presentar aquesta moció quan al Parlament hi havia una majoria favorable (en termes de color polític) a l’equip de govern manacorí actual? Eivissa és capital des del 2019, quan el Govern balear estava liderat per Francina Armengol i format per PSOE i MÉS. És evident que les iniciatives i les idees surten quan surten i que no som autòmats mecanitzats. Però vistes les reaccions d’uns i altres hom té la impressió que se cerca el joc polític, la dialèctica i la discussió que no la consecució efectiva i real de fets palpables.
Primer el batle Oliver i l’equip de govern, amb una presentació d’una moció que s’intueix precipitada, i després la negativa del suport per part dels grups de l’oposició davant la proposta del batle d’esperar a fer arribar la moció al Parlament fins que tots els ajuntaments de la comarca hi haguessin donat suport.
En qualsevol cas, el debat hi ha de ser i és absolutament raonable pensar en quins són els costs que Manacor assumeix pel fet de ser nucli vertebrador d’un grapat de municipis que, fins i tot, van més enllà de l’eix de la serra de Llevant.
