Amb motiu de la celebració de la 22a edició de la Jornada Internacional contra la Pena de Mort “Ciutats per la Vida”, la Comunitat de Sant’Egidio i Amnistia Internacional continuen denunciant com els governs utilitzen la pena de mort com a eina per a la repressió política, controlar la població infonent por o donar una falsa impressió de seguretat i de govern.
La Jornada de Ciutats per la Vida es convoca tots els 30 de novembre des del 2002 per impulsar l’abolició de la pena capital a tot el món i commemora la primera vegada que va ser prohibida al Gran Ducat de Toscana el 1786. Es tracta d’una iniciativa internacional impulsada per la Comunitat de Sant’ Egidio, amb el suport de la Coalició Mundial contra la Pena de Mort, de la que s’hi agrupen més de 60 organitzacions, col·legis d’advocats, sindicats i autoritats locals i regionals de tot el món.
Una campanya que reuneix més de 2.000 ciutats de tot el món per a mostrar el seu compromís amb la defensa dels drets humans i l’abolició universal de la pena capital. A finals de 2024 a les Illes Balears hi havia 20 municipis que ja havien fet la declaració per afegir-se al llistat de Ciutats per la Vida i contra la Pena de Mort:
A les Illes Balears els municipis que se sumen a la iniciativa són Alaró, Algaida, Artà, Bunyola, Calvià, Capdepera, Esporles, Felanitx, Manacor, Mancor de la Vall, Maria de la Salut, Marratxí, Palma, Pollença, Puigpunyent, Sant Llorenç de Cardassar, Santanyí, Son Servera, Binissalem, Consell, Inca i Sencelles, Maó i Ciutadella.
Retrocessos i avenços
En els primers nou mesos de 2025, les execucions registrades s’han disparat a diversos països i, en alguns Estats, els totals anuals ja han superat —i fins i tot duplicat— els corresponents a l’any 2024. En acabar setembre de 2025, les autoritats de l’Iran havien executat més de 1.000 persones, superant les 972 del 2024.
Les autoritats de l’Aràbia Saudita també han dut a terme un nombre més gran d’execucions aquest any i és probable que superin el rècord del 2024 (almenys 345). A més, les 34 execucions realitzades a 10 estats dels Estats Units en els primers 9 mesos del 2025 representen un augment de més d’un terç en comparació del 2024.
Davant aquest panorama desolador és complicat ressaltar bones notícies, però n’hi ha: el juny d’aquest any, el Parlament del Vietnam va derogar la pena de mort al Codi Penal per a vuit delictes, entre ells el de transportar drogues, canvi que és probable que desemboqui en una disminució significativa de l’ús de la pena de mort. A Malàisia, on la derogació el 2023 de la pena de mort preceptiva va donar peu a la commutació de més de 1.000 condemnes a mort, es va anunciar el juliol del 2025 que la moratòria de les execucions establerta el 2018 seguia en vigor i que el govern encarregaria a la comissió d’una comissió “inclosa la implementació i els aspectes jurídics i de drets humans de l’abolició total de la pena de mort”.
Ara com ara, 113 països han abolit la pena de mort per a tots els delictes i gairebé tres quartes parts de tots els països del món l’han abolit a la legislació o a la pràctica, però és clar que cal continuar lluitant per evitar més retrocessos.
En els darrers anys l’ús de la pena de mort ha augmentat en un context global caracteritzat per la inseguretat, la inestabilitat política i econòmica i, en alguns països, les operacions militars. Enmig de l’afebliment general de l’estat de dret i del respecte a les lleis i normes internacionals de drets humans, el recent augment de les execucions posa en relleu tant l’arbitrarietat de la pena de mort com la instrumentalització del seu ús per governs autoritaris per controlar i reprimir la població, incloent-hi opositors polítics. Per això, és més important que mai alçar la veu contra aquest càstig cruel i inhumà.
