El dramaturg Manel I. Serrano guanyava aquest passat cap de setmana el XVI Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques. Ho feia per la peça”Dramaturg Zero Oficinista Cinc”, que explica la història d’un dramaturg de pacotilla que entra a l’oficina d’objectes trobats a la recerca d’una bossa que ha perdut. Allà, l’atén una oficinista molt contestatària i amb poques ganes de fer amics i que a més, pateix un estrany trastorn. Finalment, el dramaturg li confessa que dins la bossa hi ha manuscrita una obra de teatre que ha d’entregar d’aquí a 24 hores al Torneig de Dramatúrgia del Teatre Mar i Terra. Amb aquest plantejament, l’oficinista descobreix la seva vertadera vocació: escriure i resulta que ho fa divinament.
“Es tracta d’un autor que és una mica pedant, però no és mala persona. Té ego i pretensió per escriure i li donen la possibilitat de fer-ho participant en aquest torneig” diu Manel Serrano, tot afegint que s’imaginava un ring on hi ha un lluitador A, que és la indústria cultural i un lluitador B, que seria el teatre social o el mal anomenat teatre terapèutic. “A mi m’agradaria empeltar aquests dos jugadors. Consider que no hi ha un germà gran i un germà petit, un de pobre i un de ric: amb aquest text volia fer una crítica sobre la pretensió que tenen els autors i autores de formar part d’una indústria, perquè pens que els dramaturgs on pertanyem és a la societat, a la nostra realitat més propera, el nostre barri i els nostres veïnats i els nostres sentiments” diu Serrano.
De fet, l’autor deia en el seu parlament a l’hora de recollir el premi que “aquesta obra està dedicada als pàries del món, a les persones vulnerables i les persones que pateixen. Crec que la cultura és una font de curació i que hauria d’estar a l’abast de tothom però moltes vegades creim que la cultura és indústria: jo pens que és un casal obert i no un palau tancat”. En aquest sentit, Serrano explica que tot i les càrregues personals, moltes d’aquestes persones tenen la valentia de fer teatre.
“Dramaturg Zero Oficinista Cinc” és un encàrrec per al Torneig de Dramatúrgia de l’any passat i l’autor posteriorment l’ha desenvolupada. plantejar-se com una crítica a la indústria cultural, les capelletes i la manca de democratització cultural, l’autor explica que és també és un homenatge al teatre i als processos creatius: “No es tracta de dues històries enllaçades, sinó que és una dualitat entre aquestes dues persones. A més, parla de la meva motivació com autor, sobre allò que em fa escriure i sobre tot allò que passa mentre escric i per jo va ser un repte, perquè el meu objectiu era fer quelcom molt diferent al que havia escrit fins al moment però deixant petites taques d’oli del meu bagatge, i tot plegat, fer-ho amb un toc de comèdia”.
L’autor i la seva implicació amb el teatre social
Manel I. Serrano Servera (Son Servera, 1977) és dramaturg, poeta i docent amb gran implicació en l’àmbit social del teatre. Autor de peces com Jutipiris o Alícia massa gran i massa petita, és a més fundador de la companyia Teatre Sense Concessions, director de l’Obrador de Teatre des Garrover, Corriola Teatre (Fundació Es Garrover), Estepa Teatre (Fundació Estel de Llevant) i de l’Aula Oberta de Teatre (Teatre Mar i Terra).
El Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques està dotat amb 2.000 euros, aportats íntegrament per l’Ajuntament de Binissalem. El jurat ha destacat que és una obra fresca, dinàmica, àgil i amb girs dramàtics ben trobats. El premi implica la publicació de l’obra, sota l’edició de Lleonard Muntaner i a més, el ferm compromís de fer feina per tirar endavant la producció i poder-la pujar als escenaris.
