*Hidroavió model Savoia S-16, com el que amarà a Porto Cristo l’agost de 1921 pilotat per Manuel Colomer Llopis.
El 21 de març de 1921 es fundava a Palma la ‘Compañía Aero-Marítima Mallorquina, S.A.’ amb l’objectiu d’establir una línia aèria postal entre Barcelona i Mallorca. Els seus responsables contractaren el pilot català Manuel Colomer Llopis (1895-1922) i el nomenaren cap d’operacions. No debades, Colomer era un dels pioners de l’aviació comercial espanyola, persona força experimentada que ja el setembre de 1918, amb només vint-i-tres anys, havia obtingut el títol de pilot. D’aleshores ençà es dedicava a les exhibicions aèries.
Colomer marxà llavors a Itàlia per gestionar-hi la compra de material de vol. I així va ser com el 31 de maig arribava a Palma el primer hidroavió de la companyia, un Savoia S-16 que el mateix Colomer havia pilotat des de Sesto Calende (Itàlia), fent escales a Cette (França) i Barcelona. El 2 de juny, l’aparell era batejat amb el nom de ‘Mallorca’ i, mentre arribaven les oportunes autoritzacions, s’organitzaren vols publicitaris arreu de les Illes, sempre amb notable èxit.
Els dies 14 i 15 d’agost de 1921 tocà el torn a Porto Cristo coincidint amb unes festes que s’hi celebraven. El trajecte entre Ciutat i la cala va ser de trenta-cinc minuts. A l’arribada al Port, una gernació contemplà les acrobàcies de l’hidroavió fins a tocar aigua entre aplaudiments i vives. Una vegada a terra, Colomer va ser complimentat per les autoritats locals amb un dinar a la fonda on acudí acompanyat d’una banda de música. Deia la premsa: “Conviene hacer constar que el Puerto de Manacor ofrece unas condiciones pésimas para un hidro. Es un puerto reducido, abierto a los temporales y rodeado de terrenos altos que no permiten un plané con lentitud antes del amerizaje”. Al capvespre, la companyia tenia previst portar a terme alguns vols amb passatgers, però el fort vent que bufava a la boca de la cala, allà on l’hidroavió prenia velocitat per enlairar-se, els va impossibilitar. Només es pogué efectuar el primer per al qual tenien bitllet Marius Gallart, el notari Josep Vidal, la seva esposa Teresa Alcover i la seva filla Juanita. Tot i la maror, l’aparell s’alçà després de tres intents gràcies a la perícia i les habilitats del pilot per no xocar contra les roques. Volà uns quinze minuts i amarà en unes condicions tan complicades com les de la partida. L’endemà, el mal temps impedí noves demostracions i a les sis de l’horabaixa es preparà el retorn a Ciutat sense admetre cap passatger. El ‘Mallorca’ realitzà diferents passades per damunt de la cala fins que, entre els víctors dels assistents, s’acomiadà mentre la seva silueta es perdia entre els núvols. Val a dir que la travessia també va ser accidentada, ja que, a l’altura del cap de Regana (Llucmajor), el motor patí una pana i, planejant, hagué d’amarar prop del cap d’Enderrocat on una barca propera auxilià Colomer.
Però la desgràcia més grossa encara havia de succeir. Malgrat que el 5 de novembre l’administració postal adjudicava l’explotació de l’enllaç aeri Palma-Barcelona, un seguit d’inconvenients burocràtics en retardaren la inauguració. Els hidroavions no havien passat la preceptiva inspecció de les autoritats navals, ja que, quan flotaven sobre l’aigua, eren considerats com una embarcació. Solucionats els entrebancs, el 7 d’abril de 1922 s’inicià finalment el servei. Per a l’endemà s’havien previst dos vols: en el primer, Manuel Colomer, acompanyat del mecànic Cesare Tizzi, volaria de Barcelona cap a Palma. Però mai no hi arribà i la manca de notícies presagià el pitjor. Efectivament, el pesquer ‘Margarita Taberner’, en ruta de Vinaròs a Barcelona, notificà la troballa d’un hidroavió a mercè de les ones i en posició invertida. Els mariners rescataren un dels seus tripulants, el mecànic Tizzi. Manuel Colomer mai no va ser localitzat.
