El projecte de la potabilitzadora queda aturat i els manacorins tornen a veure enfora la perspectiva de tenir aigua potable a les seves aixetes. El model pel qual s’havia apostat era el d’una planta desnitrificadora, instal·lada l’any 2021. Era una prova pilot, que actualment funciona i dona aigua a 470 cases. La intenció de l’equip de govern era, precisament, repetir aquest model arreu del municipi. “Sempre havíem dit que l’aigua potable arribaria durant el 2024, però hem trobat pegues per part de Recursos Hídrics: hem fet fins a quatre reunions i malauradament la proposta que plantegen ells és que renunciem a la potabilitzadora i comptar només amb l’arribada d’aigua en alta. Això tardaria uns 3 o 4 anys mentre que la potabilitzadora la tendríem llesta en 6 o 8 mesos. A més, des de Recursos Hídrics proposen la instal·lació també d’una dessaladora per la costa” ha explicat en roda de premsa, Sebastià Llodrà, president del Consell d’Administració de la SAM i delegat encarregat de l’aigua potable a Manacor, acompanyat del batle, Miquel Oliver i del gerent de la SAM, Francesc Grimalt.
“El gerent de Recursos Hídrics ens ha demanat que renunciàssim al projecte. Abans ens havien dit que no els autoritzaria a treure més aigua, perquè la capacitat d’extracció que tenim no s’adequaria” afirma el batle. De fet, els responsables municipals han explicat que, fins i tot els varen plantejar l’opció de comprar un percentatge d’aigua per aprofitar els aqüífers i anar fent una combinació de diferents recursos de manera combinada i progressiva. La resposta des de Recursos Hídrics, però va ser clara: “Ens haureu de comprar el 100% de l’aigua, nosaltres us l’oferirem”.
En aquest sentit, explica Llodrà, que “hem intentat fer entendre que tots els sistemes són necessaris, que no ho podem fiar tot a un únic model, però no ens autoritzen a tirar endavant la potabilitzadora, que està licitada i adjudicada”. Aquest fet, han explicat, suposarà haver d’indemnitzar l’empresa concessionària per valor de 250.000 euros, ja que a finals de 2024 tots els grups municipals varen aprovar la incorporació de romanents per tirar endavant el projecte de la potabilitzadora.
“El cicle de l’aigua és important per Manacor i ho és per a tots els grups municipals. Dotar econòmicament la potabilitzadora ha estat una prioritat i una necessitat que ve d’enrere: ha estat un històric de feina i requereix una mirada molt clara sobre els recursos naturals que tenim: no podem invertir a posar aigua sense consciència ni planificació” ha dit el batle.
“La sensació és de desànim, perquè és un sistema que ens ha funcionat amb les proves que havíem fet fins ara i creim que és aplicable a la resta de Manacor. Tenim la sensació que des de Recursos Hídrics estan trepitjant l’autonomia de Manacor” ha afirmat Llodrà mentre ha afegit que “no entenem per què hem d’esperar tres anys o més per una cosa que podria estar llesta en 6 o 8 mesos”. Això, per tant, ara suposa que la incorporació de romanents no es farà finalment efectiva, un fet que, han puntualitzat, no implica perdre aquests doblers que queden a la caixa municipal. Més a llarg termini, el delegat competent explica que no perden l’esperança: “creim que la potabilitzadora és una sortida viable: aturam de moment, però no hi renunciam”. En aquest sentit, han explicat que es proposen tirar endavant un acord marc de visió ampla que contempli diversos sistemes d’abastiment: “som el segon municipi de l’illa i volem aquesta diversitat de recursos hídrics, de la mateixa manera que la té Palma” ha dit el regidor. Així mateix, afirma, en aquest sentit que “veim necessària també la dessaladora, però la veim llunyana”.
Cal tenir en compte que l’arribada d’aigua potable, evidentment suposarà un increment en la factura dels manacorins, ja que fa 40 anys que no s’han variat aquests preus. Si ens fixam la connexió a la xarxa en alta, el cost de l’aigua suposaria un increment d’un 300%. També queda a l’aire saber què passarà ara amb la planta potabilitzadora que ja està en marxa a Manacor des de 2021.
