Foto: Marga Gelabert
“Hem superat la capacitat d’autodepuració del sòl. Abocam més nitrats que els que el sòl pot absorbir”. El geòleg Damià Perelló va venir ahir a Can Lliro convidat per Embat de Manacor a parlar d’aigua. I encetà així, recordant que “a Mallorca som més dels qui podem fer l’aliment. Només un u per cent del menjar de Mallorca s’ha fet aquí. Això vol dir que duim molt de nitrogen de fora i l’abocam en un sol punt, que és la depuradora”. El geòleg llubiner afegia, a més, que “el csamp ja no és rega principalment amb aigua. Ara utilitzen fertilitzant, perquè si regues amb aigua no surten els números. Si el pagès sembra un enciam i la de poder collir al cap de dues setmanes i mitja no el pot regar amb aigua”.
Tot això, però, “no passava abans, perquè érem la meitat o menys. Avui les possessions s’han convertit en agroturismes, i on hi havia cereal, ara hi ha un camp de gespa espectacular. En qualque moment haurem de dir que Mallorca no pot assumir tot això, però no ho podem dir”.
Perelló, molt didàctic en les seves explicacions, ho exemplificà: “Quan una persona té mal de cap, cansament, febre, això és un símptoma d’una malaltia i va al metge, que pot optar per tractar la malaltia per eliminar-la o donar-li qualque cosa per fer-la més passable”. La malaltia de l’aigua, a Mallorca, no la podem curar, i per això alguns opten per pal·liar-la, “amb plantes d’òsmosi, o amb dessaladores”. Segons Perelló, el problema de les plantes desnitrificadores és que “d’una tona d’aigua, aconsegueixes mitja tona o 600 litres d’aigua que no té nitrats, però la part que en té, en té el doble, i això genera un residu d’aigua excessivament nitratada que arribarà a baix”. En aquest sentit, el geòleg apuntà la necessitat que “els pagesos es comprometin a emprar aquest residu, perquè com més nitrat té l’aigua, millor és per regar” igual que també és bona per tirar per la cadena del vàter, per la rentadora o fins i tot per glopejar”.
El problema dels nitrats és l’afectació que pot tenir per als ronyons, “que han de fer més feina”.
Perelló insistí que “l’osmosi encareix molt, és una maquinària que val molt. Encarim l’aigua perquè hem de pagar la maquinària, i uns senyors que depuren l’aigua amb la seva activitat industrial. I hem de pagar l’energia. A part de la vehiculació posterior de l’aigua”.
Insistint en la necessitat de les depuradores, Perelló digué que “les bases terciàries de les depuradores han de ser poc profundes, i com més litres depuren, més extenses han de ser. Doblam la població i les depuradores són les mateixes”.
El geòleg, eloqüent i clar en les seves exposicions, explicà també que és molt necessària “l’educació ambiental al pagès, perquè no hem de pal·liar la malaltia, sinó que l’hem d’arreglar, recuperant per complet el cicle de l’aigua com el teníem un temps”.
El problema, matisà, “és que les depuradores no tenen rèdit polític, com en pot tenir un hospital o un institut. Manacor ha hagut d’ampliar l’hospital, ha fet instituts nous, però la depuradora és la mateixa, i aquí fallam”.
A l’acte, que va comptar amb una assistència d’una cinquantena de persones, també hi era present Miquel Oliver. El batle advertí que “les depuradores van lligades a una bassa de regants, però per a molts de pagesos és més fàcil treure aigua que enganxar-se a la bassa”. Perelló ho ratificà: “No té sentit que depurem i malbaratem aquesta aigua i els pagesos de davant reguin amb aigua de pou. Hem d’aconseguir que aquestes turbes funcionin i fer el cicle integral de l’aigua”.
Quan d’entre el públic li demanaren per la viabilitat d’una construcció d’una desnitrificadora a Manacor, Perelló alertà que “cal un servei de planificació, així com decidirm entre tots on feim els hospitals i les escoles, no pot ser que amb l’aigua cada municipi s’arregli pel seu vent. Així com el corrent ens arriba pertot i pertot té el mateix preu, hem d’aconseguir que arribi pertot i al mateix preu també amb l’aigua”.
Abans, digué “nosaltres érem pocs teníem l’aigua devora ca nostra no ens costava res i ni tan sols havíem de mester depuradora. Ara hem de menester depuradora, dessaladora i a més tenim aigua més cara i de més baixa qualitat”. En aquest sentit afegí que hi ha qui es demana si “no hauríem de fer que els darrers que arribin paguin més?”. Hi ha un debat social… “no pots cobrar l’aigua al mateix preu al pagès que al qui fa un ‘evento’ per a ‘quatre pijos’”, digué recordant que a Tagamanent, a Montuïri surt més a compte fer esdeveniments per a turistes que cultivar tota la possessió.
Perelló acabà dient que “la solució no pot ser única: se n’hauran de fer més de dessaladores. Però a un moment determinat s’ha de poder dir que ja no podem créixer més. Ens hem de plantar”, mentre recordava que avui “les noves construccions condemnen les cisternes perquè no fa bo, a cada nova fotografia aèria hi ha cinquanta piscines més i el Gorg Blau no està per tirar coets, les dessaladores ja funcionen a més del cent per cent, però no he sentit ningú que ens digui que hem d’anar alerta”
