skip to Main Content
“Per Primera Vegada Hem Pogut Sortir De Tot El Que Ja S’havia Excavat I Treballar En Parts Que Eren Verges”

“Per primera vegada hem pogut sortir de tot el que ja s’havia excavat i treballar en parts que eren verges”

Primeres restes d’infants, nous formats de tombes i una alta concentració d’enterraments. Parlam amb el director tècnic de l’excavació arqueològica de Son Peretó, Mateu Riera, així com amb la directora del Museu d’Història de Manacor, Magdalena Sales sobre les darreres troballes al jaciment.

Text: Anna de la Salud
Imatges: Museu de Manacor

Tres treballadors durant una de les actuacions del pla quinquennal.
Tres treballadors durant una de les actuacions del pla quinquennal.

“Crec que és incontestable que Son Peretó és un jaciment únic a Mallorca” diu la directora del Museu d’Història de Manacor, Magdalena Sales tot fent referència a l’única mostra d’un jaciment paleocristià que es conserva a l’illa de Mallorca. Son Peretó és un conjunt situat al nord-est de Manacor, a cinc quilòmetres i mig del poble en direcció cap a Sant Llorenç i està conformat per una basílica i una necròpolis. Tal com explica el director tècnic de l’excavació arqueològica de Son Peretó, Mateu Riera, el jaciment fou descobert l’any 1912 per Mossèn Aguiló: “Ell estava molt interessat en l’arqueologia cristiana i va començar les excavacions quan els pagesos de la zona, que li van dir que d’allà sortien uns dibuixos fets amb pedretes petites”, tot fent referència als mosaics que en els primers anys donaren gran reputació a la troballa. L’excavació es va tornar a tapar i no va ser fins a la dècada dels 80 que es va tornar a destapar i ampliar la zona excavada.
“Ens adaptam a la legislació vigent i a la disponibilitat econòmica, per això fem feina amb plans quinquennals” diu Riera, tot explicant que des de l’any 2005, sempre s’ha rebut finançament per part de l’Ajuntament de Manacor i molt sovint també per part del Consell de Mallorca. Aquest pla quinnquenal els ha permès fer cinc cales arqueològiques diferents: “Des del 2005 ens havíem centrat en les parts que ja havien estat destapades però per primera vegada hem pogut sortir de tot el que ja s’havia excavat i treballar en parts que eren verges: aquesta és una de les grans novetats d’aquest pla quinquennal”.

Les troballes més destacades

Tomba d’un infant de vuit anys,una de les troballes destacades durant les cales dels darrers cinc anys.

Les cinc cales s’han fet a l’interior de la finca pública, algunes d’elles intentant allunyar-se de la basílica però altres s’han fet a tocar de la mateixa “en llocs que consideràvem molt importants” diu Riera.
La primera excavació es va fer a l’exterior de l’absis perquè se sap que la gent més privilegiada podia estar enterrada prop de les relíquies. Allà es va trobar una concentració molt elevada de restes. “En aquesta zona hem pogut documentar per primera vegada la troballa d’infants” diu Riera, mentre afegeix que “era un fet molt estrany perquè sabem que la mortalitat infantil era molt elevada en aquella època”. Així mateix, amb aquesta primera excavació també s’ha pogut constatar que l’església es va usar durant més de 300 anys.
En la segona excavació es va fer just a l’extrem occidental de la finca i es va trobar un espai sense cap tipus d’edificació. “Pensam que en un primer moment es va utilitzar com a pedrera per construir les diferents edificacions i posteriorment, com un espai públic per on passava molta gent. Per les restes trobades a la zona tenim la impressió que era el lloc on es realitzava el mercat” diu el director tècnic. Al costat d’aquesta cala, una mica més al nord, es va fer una tercera excavació on han trobat quatre més tombes: “Això ens ha servit per saber que el cementiri continua cap a la part nord-oest, fet que no coneixíem i també ha estat interessant la troballa de restes d’infants” diu Riera tot explicant que, en aquest cas, aquests infants no eren de la mateixa categoria social que els situats a la vora de l’absis perquè estan molt lluny de l’església. “Pensam que són restes posteriors al S.VI però un cop acabat l’estudi, intentarem fer una datació basada en carboni 14, que ens podrà concretar molt més els períodes”.
La quarta cala es va fer a l’extrem sud-est on es van trobar una concentració d’enterraments gairebé tan elevada com en la primera: “En només 25m2 hem trobat 15 enterraments” diu Riera. Un altre fet destacat en aquesta excavació és que “hi ha enterraments superposats” i també la troballa de “tombes antropomorfes, caracteritzades per resseguir la forma del cap i les espatlles de la persona enterrada” explica Riera mentre afegeix que “daten del segle VIII i IX: això vol dir que corresponen als darrers cristians abans de la conquesta musulmana”. Riera puntualitza que es tracta d’una troballa important, ja que “aquest tipus de tomba no es trobava a Mallorca des de l’any 1820”. Una altra gran sorpresa d’enguany és que “hem trobat una tomba que talla una d’aquestes antropomorfes i és diferent de tot el que hem trobat fins ara: hem de definir a quin període històric correspon” afirma l’investigador.
Finalment, la darrera cala es va fer a tocar de la basílica, en la cara nord, on s’han trobat tombes “en un excel·lent estat de conservació, que segurament antigament havien estat a la intempèrie”. Aquestes tombes tenen una coberta de morter de calç, fet que també ha propiciat la seva conservació i que indica que es tracta d’enterraments de persones de classe social elevada.

Altres projectes d’investigació del Museu

La directora del Museu d’Història de Manacor, Magdalena Sales, explica que, a més del de Son Peretó, el Museu du a terme altres projectes d’investigació: el poblat prehistòric de S’Hospitalet Vell i el Projecte Entre Illes, una col·laboració amb un equip d’investigació menorquí sobre els jaciments costaners de l’edat de Bronze de sa Ferradura, a Porto Cristo i es Coll de cala Morell a Ciutadella, que va sorgir l’any 2010 i és el més recent. “Juntament amb Son Peretó són projectes que tenen una trajectòria de bastants anys: S’Hospitalet va començar fa 18 anys i tenim la sort de què es tracta d’un poblat que cobreix tota la prehistòria: té un poblat de navetes i un poblat amb un talaiot” explica Sales. “Som l’únic municipi de tota l’illa que té en marxa tres projectes d’investigació en marxa: això per a nosaltres és una gran fita” diu Sales mentre afegeix que “més enllà de la investigació, també fem tasques d’adequació i museïtzació dels jaciments perquè la gent ho pugui visitar”. Pel que fa al Museu, segons la directora, també és important la reforma de les sales d’exposició permanent. Pel que fa a la investigació, Sales explica que actualment estan pendents de la publicació d’unes subvencions per projectes d’I+D per encarar la feina de cara al pròxim any. A més de l’arqueologia, la directora destaca les diferents activitats culturals dutes a terme pel Museu i també el projecte “El Museu et connecta amb el món”, una formació en xarxes socials per a les persones usuàries del Museu de més edat, amb l’objectiu de rompre amb la bretxa digital.

Back To Top
×Close search
Search