Les entitats que des del mes de novembre passat fan feina en el manteniment i adequació de l’antic Cinema Goya per convertir-lo en un espai popular que han anomenat Espai Goya, han fet avui un acte per explicar quina és la feina que hi han fet fins ara, però també, i sobretot, per alertar del risc que “la viabilitat del projecte es pugui veure compromesa”. Per això durant l’acte han interpel·lat l’Ajuntament de Manacor “perquè prengui mesures per garantir la protecció de l’edifici i perquè s’impliqui com a agent mediador, tant per valorar i incloure al catàleg de patrimoni la història més recent de l’edifici com a cinema, com per trobar una opció viable i satisfactòria per a un edifici que les entitats han convertit en un espai popular”. En aquest sentit, les entitats que avui formen l’Espai Goya es mostren preocupades perquè “l’edifici s’acabi venent a un fons voltor, que n’aconsegueixi un canvi d’ús i s’acabi especulant amb un element patrimonial de la ciutat com ja va passar amb el Teatre Principal”.
Davant una cinquantena de persones i de companys dels mitjans de comunicació, Macià Vives i Marta Blanco han comparegut al passadís de les cartelleres i les taquilles en representació de les entitats Neura, Xítxeros amb Empenta, Caterva, Endavant, Arrels, Assemblea Antipatriarcal i Manacor amb Palestina, a banda de persones a títol individual, per reivindicar “la recuperació de l’espai abans conegut com a Cinema Goya com a part del patrimoni col·lectiu de Manacor”.
Vives i Blanco han recordat que “el Goya no va ser només el cinema de Manacor durant cinquanta anys fins al seu tancament l’any 2000, sinó´que l’edifici també forma part del catàleg de patrimoni de l’Ajuntament com a antic hospital, amb un valor arquitectònic patrimonial, cultural i social molt gran per al poble de Manacor”.
Els portaveus de l’Espai Goya han recordat que “el desús i l’abandó havien condemnat l’edifici a l’oblit i a ser un niu de brutor, plagues i malestar per als veïnats. Amb aquest rerefons, fa un any es va plantejar la possibilitat d’arreglar-lo i d’oferir-lo al poble i s’arribar a un pacte de conformitat amb
la propietat”, que, a preguntes del públic, han recordat que es tracta d’un “acord verbal”.
El moviment popular que ha constituït l’Espai Goya, durant aquest temps ha “netejat i sanejat l’espai, tret runa, arreglat goteres, posat llum amb bateries elèctriques, instal·lat persianes noves i realitzat visites amb arquitectes per tal d’assegurar que les intervencions eren beneficioses per a l’edifici”.
Segons recorden les entitats de l’Espai Goya, que ja s’han constituït com a associació, “recuperar el Goya suposa un valor per Manacor i per al barri de les Dames, un espai que pot omplir de vida i d’activitats tot el poble i prova d’això és l’èxit que han tengut les més de 20 activitats organitzades pels diferents col·lectius i com centenars de persones s’hi han implicat”.
Vives i Blanco han recordat que el Pla General ofereix “una protecció temporal a l’edifici” però també han advertit que “l’extrema dreta de Manacor ja ha fet pressió perquè això canviï i que es canviar la qualificació de l’edifici”.
Les entitats han fet una crida al poble de Manacor a implicar-se a l’Espai Goya i defensar-lo perquè no es perdi un bé patrimonial i cultural com aquest.
Les entitats de l’Espai Goya assumeixen “noves reformes, que es van decidint a nivell assembleari segons les necessitats que tenim”. Per part de l’Ajuntament, reconeixen, “de moment no hi ha hagut interès. Sabem que en el seu moment varen considerar que l’edifici estava en massa mal estat per comprar-lo”. D’entre el públic, Guillem Parera, que en el seu moment va ser un dels impulsors del grup que també va pressionar fa una vintena d’anys perquè el Goya pogués ser recuperat, “ha considerat que “disposar-ne seria un gran impuls per al centre de Manacor i seria un bon espai per acollir un casal de joves, que dinamitzaria tot el centre de Manacor, que avui és mort”.
Tot seguit, mitjans i públic han visitat la sala de cinema, que qualcú ha recordat que en el seu moment va ser decorada per l’artista i també cineasta manacorí Antoni Riera Nadal. Un dels membres del públic, d’edat més avançada, ha recordat encara quan l’edifici era un hospital, “a mi m’hi varen vacunar de la pigota, aquí”.
