Hi ha hagut polèmica de la grossa aquests dies a les xarxes, on la dreta i la ultradreta manacorina s’han alçurat de bon de veres davant l’anunci del concert per l’Orgull 2025 fet per l’equip de govern manacorí. El plat fort d’aquest concert, Samantha Hudson, és una icona queer, molesta i incòmoda per a moltes persones que no volen o no saben entendre la seva figura artísticament, social i política.
Per paga, el grup Fades, a més d’haver-se convertit en una nova referència en el món LGTBIQ+, canten en català. Una incomoditat afegida, segurament, per a certs sectors que tenen mal de fer fins i tot manifestar públicament el respecte per la llengua pròpia de ca nostr.
Des de diversos partits polítics de l’oposició s’ha argumentat que el cost de l’esdeveniment és molt elevat, o que aquest esdeveniment no dona resposta a les necessitats d’oci entre els joves del municipi. Tanmateix, ve de nou que ni uns ni alrres facin propostes constructives o alternatives a la idea de l’equip de govern, i més encara, que no presentin esmenes a la contractació, que podeu consultar en aquest enllaç, obert al públic.
Com sempre que es destinen doblers públics a una o a una altra qüestió surten sovint argumentacions demagògiques que fan referència a l’estat dels carrers, la brutor o l’abandonament dels nuclis costaners. Cal tenir present, en aquest sentit, també, que els doblers de les administracions públiques estan repartits en partides pressupostàries i que, evidentment, si aquella partida es dins un departament no pot traspassar cap a un altre amb tanta d’alegria.
Una altra cosa hauria estat proposar uns altres usos d’aquests doblers dins el mateix departament. Atenció a víctimes, habilitació i lloguer de pisos d’emergència per a dones en situació de risc, atenció per a infants en situació de risc… Cap d’aquestes possibilitats s’ha posat damunt la taula per part dels qui tant esqueinen aquests dies. I d’altra banda, s’ha demanat l’equip de govern si el moment social que viu actualment el feminisme reclama un concert d’aquest tipus?
Sigui com sigui, veim com la dreta i l’extrema dreta política, una vegada més, tiren la pedra i amaguen la mà. Han comptat les expressions d’odi cap a persones trans com Samantha Hduson o referents queers com Fades que han generat les seves reivindicacions? Han sortit a condemnar-ne cap? Només aquest simple fet ja mostra la necessitat de muntar concerts com aquest.
Hi hauria hagut aquestes mateixes reaccions si els artistes proposats haguessin estat Fangoria, Amaral o Miguel Bosé, per dir només els noms de persones i col·lectius que són fàcilment vinculables amb la defensa de les persones LGTBIG+? Molt de camí per córrer, no cap a la tolerància, sinó cap a la definitiva inclusió i reconeixement de les persones, de totes.
