El Primer de Maig arriba enguany i ha coincidit amb un seguit d’esdeveniments, entre els quals hi havia l’aprovació de la reducció de jornada en el Consell de Ministres, que s’ha ajornat, i els efectes recents de l’apagada general de dilluns.
“Treballar menys per viure més” és una de les consignes emprades per a la necessitat de reduir la jornada laboral i dedicar una de les coses més preuades com és el nostre temps a allò que ens plau: descans, gaudi, família, aficions… L’advocat català defensor del moviment obrer Francesc Layret deia, en parlar de les vagues, que “no és que els treballadors vulguin treballar menys, sinó fer-ho millor”. No s’ha pogut demostrar que la reducció de jornada suposi una minva de la productivitat, cosa que no ha servit perquè la Confederació d’organitzacions empresarials hi doni suport.
Pel que fa a l’apagada de dilluns, ha estat interessant veure quins són alguns dels accionistes de Red Eléctrica de España, entre els quals hi surten persones com Amancio Ortega, una de les principals fortunes de l’estat.
L’expert Antonio Turiel, que va predir l’apagada, ha comentat que n’hem d’aprendre un parell de lliçons: cal que sectors estratègics com l’electricitat i les telecomunicacions estiguin sota control estatal i no es pot permetre que des d’un consell d’administració d’una empresa privada es controli un bé tan important com el subministrament elèctric. S’ha de posar fi a la cobdícia de les empreses energètiques amb la complicitat del poder polític.
L’any passat ens trobàvem amb una situació internacional carregada de tensió amb el perill d’una guerra generalitzada cada cop més imminent. Desgraciadament aquesta situació s’ha agreujat i, a més, hem vist com el Govern de l’Estat destinarà un 2% del PIB a la despesa en Defensa, d’acord amb les imposicions de rearmament de l’OTAN.
Tenim dos conflictes greus en marxa i el més sorprenent és la desaparició en l’escenari polític d’organismes supranacionals i multilaterals que intervinguin per a cercar treves que facilitin els processos de negociació per a una solució pacífica dels problemes que varen originar els enfrontaments.
Davant això hem de repetir que la guerra no és la solució a cap conflicte. Que la classe obrera no té cap necessitat d’arriscar vides per a defensar els interessos de minories especuladores, corruptes i oligàrquiques que viuen damunt l’explotació que garanteix aquest sistema econòmic
El problema d’aquest món no és la manca de riquesa, és la desigualtat creixent i l’acumulació de béns en mans d’uns pocs; amb persones com Musk que acumula una riquesa tan gran que podria viure 100 vides de multimilionari i utilitza les seves joguines per afeblir la democràcia.
El dret a un habitatge digne i assequible és una de les principals reivindicacions, ja que no és un problema per a tothom sinó de la majoria, una problemàtica que castiga els de sempre, als nostres, a la classe treballadora. En el cas de les Illes, el preu de l’habitatge fa pobres els treballadors i l’impacte afecta també les rendes mitjanes. De fet s’ha convertit en el principal factor d’exclusió social.
Hi ha un corrent que qüestiona les polítiques d’igualtat i no discriminació. El mateix que s’estima més posar en perill la integritat del planeta abans de reconèixer els riscos ambientals i climàtics. Les darreres mesures del decret llei de mesures de contenció turística del Govern de Margalida Prohens no suposaran cap canvi real sinó més massificació i col·lapse. El que cal és el decreixement turístic.
Davant la crisi sistèmica, les guerres imperialistes, la destrucció del planeta, la precarització de la vida i l’ofensiva contra els drets socials i laborals, cal més que mai organitzar-se, unir forces i passar a l’ofensiva.
Cal que recuperem la consciència de classe com a treballadores i treballadors que som: tots aquells que hem de vendre la nostra força de treball i no som propietaris de mitjans de producció. No ho oblidem.
Visca la lluita de la classe obrera! Visca el Primer de Maig!
