Amanda Fernández és la nova secretària general de la Federació Socialista de Mallorca. Es postula clarament també com a futura candidata a la presidència del Consell de Mallorca. De l'assumpció d'aquest desafiament, de les necessitats que veu per a l'illa, i de com veu la política avui, en parlam en aquesta entrevista.
Com s’ha esdevingut que finalment t’hagis convertit en la secretària general del PSIB a Mallorca? És un moviment de partit, o vares ser tu qui quan va veure que Catalina Cladera canviava de rol et postulaves per liderar el partit a Mallorca?
És més la primera opció. Francina Armengol havia de decidir si es presentava o no i va fer un seguit de trobades amb les diferents secretaries i agrupacions, per sondejar com veien el partit. A partir d’aquí les agrupacions comencen a parlar de donar un impuls encara major al municipalisme, i que tal vegada seria una bona opció canviar la dinàmica i algunes cares. Catalina Cladera trasllada a Francina Armengol la seva intenció i és quan elles dues comencen a demanar un canvi de rumb, però demanant a l’aparell del partit quines propostes hi ha damunt la taula. I en aquestes reunions és quan sorgeix el meu nom. El que volem és guanyar les eleccions en el 27.
Has parlat de municipalisme. Tu hi vares ser prop de deu anys. I a més aportes l’experiència acumulada tant des del Govern com a directora general com ara més recentment com a diputada, una situació, aquesta darrera, que t’ha donat molta visibilitat.
Sí, a l’Ajuntament hi vaig estar prop de deu anys, i abans ja havia passat per la junta de districte de Portocristo, que va ser quan vaig començar. També vaig ser secretària general de l’agrupació d’aquí. Per la part del Parlmaent, més o manco deu anys. Abans d’estar de regidora vaig començar a la junta de districte. 2007, va ser quan vaig començar. Càrrecs que se’n van. També perquè vaig ser secretària general de l’agrupació d’aquí, la part de política municipal. El Parlament per A o per B m’ha donat un altaveu, i la gent m’ha començat a reconèixer, i és una cosa que m’ha cridat l’atenció, perquè he començat a trobar gent que em diu que m’ha vist per la tele.
L’assumpció del càrrec implicarà també la candidatura al Consell de Mallorca?
No està directament relacionat, hem tengut secretàries que no han estat candidates. Sílvia Cano o Mercedes Garrido, per exemple. Jo de moment trepig agrupacions i faig de connexió directa per donar feedback al partit. Però és ver que en algunes ocasions sí que ha coincidit. Francina Armengol va ser secretària i candidata. Catalina Cladera ho va fer a l’inrevés, no era la secretària i va ser candidata, i va ser durant la presidència del Consell que va passar a ser secretària general.
Més enllà d’eslògans o de concepcions filosòfiques generals, quines són les urgències programàtiques que veus per al Consell de Mallorca?
El Consell té una competència molt important en temes socials, perquè du l’IMAS i veim que l’atenció a la gent més vulnerable està molt deixada de la mà tant per part del Govern com per part del Consell. La darrera gran fita és no poder atendre 59 menors, però en canvi que no preocupi que ens arribin 20 milions de turistes enguany. És qüestió de prioritats, i nosaltres estam per tota la resta de la gent que són les més vulnerables. La nostra prioritat són els drets socials, tant de menors, com de gent gran, que moltes de vegades són els grans oblidats. I també giram la mirada cap al territori, estimam la nostra terra. Recordem que aconseguírem que la Serra de Tramuntana fos declarada patrimoni de la humanitat.També ens preocupa la saturació turística, que també té a veure amb el Consell. Hi ha una omratòria turística del gover autonòmic… que diuen que rebaixaran o que no rebaixaran… No sabem què fan, ni el Govern, ni els Consells.
El Consell també té competències importants en mobilitat i carreteres.
El govern actual al Consell ha fet un informe d’estudi de càrrega. Moltes de les coses que els diu són coses que ja havíem deixat fetes… Parla que aquí sobren 100.000 vehicles, però mentrestant, aquest estiu n’arribaran 120.000 de fora. D’altra banda, si ens creim que el Consell és l’Ajuntament dels ajuntaments, hem de donar-los un espai que es vegi, amb subvencions ben dotades per als municipis, que moltes vegades queden amb coses sense poder resoldre per manca de doblers.
La dreta quan parla de Serveis Socials ho fa gairebé sempre apel·lant a les necessitats dels “nostres majors”. Però hi ha molta més població i molts més sectors també en situació de vulnerabilitat.
És un tema que podem veure des dels Serveis Socials, però jo ho escamparia a tots els àmbits. Les polítiques de la dreta són molt clientelistes. És veritat que posen èmfasi en els majors… però també hauríem de mirar quin tipus de polítiques impulsen per a la gent gran. Hi ha un servei a domicili que té moltíssima de llista d’espera. L’atenció a la gent gran va molt més enllà de la creació de residències. La gent major vol estar a ca seva, perquè és més humà… Per això dic que no és tant que les seves polítiques vagin adreçades a la gent gran, sinó que és el tipus de polítiques… Per als joves parlen de viatges a la neu o de participar a Grand Prix, quan els joves tenen moltíssims de problemes, començant per l’habitatge, la formació… i necessiten tenir espais. Els casals de joves són un tema municipal, i el Consell hauria d’ajudar els ajuntaments a poder fer aquests espais per a joves.
Hem parlat de les diferències amb la dreta, però també a l’esquerra del PSOE hi ha gent que no està contenta. Governant l’esquerra s’ha fet una autopista a Mallorca, o hem tengut més turistes que mai. El tren surt a cada campanya, però quan governa l’esquerra no es fa… Fins a quin punt poden ser creïbles els discursos proteccionistes o de decreixement, si quan governàveu no es varen aplicar?
De vegades per a l’esquerra és molt difícil arribar a la gent i poder comunicar. La dreta i la ultradreta tenen unes frases curtes que t’entren ràpidament per aquí (diu agafant el telèfon mòbil), i les respostes no es resolen amb un eslògan. Quan governes de vegades t’equivoques, o penses que fas o hauries pogut fer més. Però també està bé poder explicar per què vares fer aquella política en aquell moment. Nosaltres tenguérem el moment de la moratòria turística venint de la Covid, en un moment molt complicat, perquè veníem d’un estiu en què vàrem tenir zero tursites i vèiem la projecció que això duia. El tema del ferrocarril és una espina que duim clavada. Quan entràrem el 2015, no trobàrem res, cosa que no els passa a ells (a la dreta). I l’exemple el tenim a Educació, amb les escoles noves d’Inca i de Campos o amb les reformes a la Colònia de Sant Pere o Santanyí, que ara estan acabades perquè les posàrem en marxa nosaltres. Nosaltres quan entram no trobam res, i hem de tornar a dotar de personal, de pressupost. Hi havia uns doblers estatals per posar el tren, i José Ramón Bauzá els va tornar a Madrid, per això haguérem de tornar a començar de zero. El 2015 es varen prioritzar altres temes i no em cauen els anells per dir que ho hauríem d’haver fet d’una altra manera. Quan parlàvem de moratòria turística ens deien turismofòbics, i Marga Prohens es feia una foto amb una camiseta que deia “I love turists”. Amb la ponència que duim ara deim clarament que hem de decrèixer, que s’ha de regular el lloguer vacacional, que s’han de repensar i augmentar les inspeccions pel lloguer il·legal… però alerta, la primera passa de tot això la férem nosaltres, i vàrem ser la primera comunitat autònoma a fer la passa. No ens poden dir que no hem fet res. Vàrem haver de canviar la llei turística, perquè aquelles 115.000 places turístiques eren el resultat de la llei del Partit Popular, i ho vàrem aturar amb la llei nova.
Insistesc en les carreteres. Se n’han de construir més? Hem de fer més autopistes? I les variants, que són sempre la llavor per al consum de territori en el creixement dels nuclis urbans, han de continuar fent-se?
En general et diria que no hem de construir més carreteres, que hi ha d’haver més transport públic i que s’han d’incorporar millores en els busos i més freqüències en els trens. Ara diuen que duran el tren fins a Campos, però és que això ja era al Pla Director del 2019. Respecte de les variants, s’ha d’estudiar cas per cas. En el cas de Manacor mateix, tenim el cas de Via Portugal o del Torrent, i ens hem de plantejar una permuta perquè això sigui de l’Ajuntament i ho poguem mantenir així com toca. En el cas de la reforma de l’avinguda del Torrent es va vendre com una bona notícia… Abans ho havia de pagar tot el Consell, ara n’ha de pagar una part l’Ajuntament. No sé on és la bona notícia.
Parlem més personalment. Com afectarà la teva tasca parlamentària la teva dedicació a la secretaria general del partit?
Continuaré com a portaveu d’Educació. Però jo fins ara era també coordinadora del grup parlamentari, organitzava jornades parlamentàries de formació, temes d’agenda, relacions de comunicació, i tot això ja ho fa una altra persona, perquè necessit temps per poder anar a conèixer i escoltar la gent i també per conciliar amb la meva família.
T’has referit diverses vegades a les agrupacions locals. Fa la impressió que, no sols en el PSOE, sinó en els partits en general, les persones que hi dediquen el seu temps i els seus esforços són molt poques… que no hi ha interès per fer acció política.
A tots els partits hi ha alts i baixos i no sols en els partits, sinó en els moviments associatius o participatius. Els que hi són cada dia fent la feina són cercles reduïts, la gent que més hi creu és la que sempre hi és.
I això contrasta, potser amb el bon moment que viu l’extrema dreta arreu del món. Davant una evolució a escala mundial, t’has plantejat si era el moment adequat per presentar-te a unes eleccions?
Ho vaig valorar pel que vivim cada dia. Però no vaig pensar si era el moment per jo. Mira, el 2011, em vaig presentar a les locals sabent que era un moment difícil. I Antoni Pastor va fer majoria absoluta. No m’he plantejat mai no presentar-me pensant si després sortiré o no. Presentar-se la manera de poder ajudar a transformar la vida. I si no surts, hi ha d’haver qualcú per fer la feina d’oposició. I hi ha d’haver dos caires d’oposició: el rebuig total a les polítiques de deixar fer o de pactar la dreta i ultradreta tot allò relacionat amb la vulneració de drets, però també la de posar peu fiter, i de fer contrapropostes. Em fa passar una penada, passa a tot el món, Trump, Milei, Orban, però també a Espanya i a les Balears, perquè a Alemanya o a França han fet un cordó sanitari. Aquí quan va ser l’hora el juny del 2023, el PP va tenir claríssim que pactava amb Vox, a les comunitats autònomes i als ajuntaments. A Europa, Pedro Sánchez és referent com a bastió que aguanta això amb totes les dificultats que té un govern de pacte com el que té. I l’estat és una de les primeres forces mundials en recuperació econòmica i millora de l’ocupació, però ara resulta que la dreta no demana res d’això… Interessa més la part de crispació. Hem vist Marga Prohens amb una foto d’un terrorista dient que nosaltres hi pactàvem o el president del Parlament que arrabassa la foto d’Aurora picornell. I si el president del Parlament és al càrrec encara és perquè el PP ho vol, perquè tengueren l’opció tde treure’l i no ho feren.
Acabam. Vares estar prop de deu anys a l’Ajuntament, però només hi pogueres governar 144 dies. Te n’ha quedat una espina clavada? Què hauria passat si haguessis pogut ser-hi més temps?
No és una espina, Xisco Antich deia que les persones se’n van i els partits queden. D’aquells 144 dies en tenc un record magnífic, tant per la relació amb els companys i companyes de l’equip de govern, com per la il·lusió que va generar no sols l’equip, sinó en el poble, la gent, els funcionaris… estaven il·lusionats amb aquell canvi després de tants d’anys. I hi ha moltes coses que vàrem iniciar, com ara la delegació d’Igualtat, record una reunió amb l’estimada Antònia Matamalas i Rosa Cursach… o el Consell d’Infants, que va sortir d’una anada meva a una trobada d’Unicef a Madrid. Pareix mentida que en tan poc temps poguéssim posar aquella llavoreta.
Tu tens altes possibilitats de ser la candidata socialista al Consell. Miquel Oliver ha dit que molt probablement no es presentarà a la reelecció, però que no descarta fer el salt a la política supramunicipal. Us podríeu entendre, a Palma, creus?
Ni m’ho havia plantejat. Sí que havia llegit una entrevista seva on deia això que dius. Per suposat que sempre farem el millor per als ciutadans. Manacor es mereix un govern progressista que no estigui en minoria, i jo faré el que pertoqui si és el cas en el Consell de Mallorca, si ens hem d’entendre per posar el fre a la dreta i a la ultradreta, posaré davant el benestar de la ciutadania enfront del que hagi passat a Manacor.
