Carmen Varón Alfaro (Manacor, 1977) és tècnica de cures d'auxiliar d'infermeria al servei d'urgències ginecològiques de l'Hospital de Manacor, on fa més de dues dècades que fa feina. A banda d'això, però, és també la capdavantera d'un programa que ofereix pròtesis del mugró i de l'arèola per a dones mastectomitzades i també per a homes trans.
Com vares començar a interessar-te per l’elaboració d’aquestes pròtesis? Ha estat una motivació professional? O també perquè la cosa t’ha tocat de prop?
És una mescla de tot. Jo he fet feina 18 anys al paritori i he acompanyat les dones en processos de part, de dol perinatal… i vaig veure que les cures no són només físiques sinó també emocionals. També estic a la comissió de lactància materna… El cas és que vaig veure una mà amb un mugró a damunt i em va impactar. Ni tan sols les ginecòlogues de mama n’havien sentit a parlar. Vaig començar a investigar i a formar-me i he arribat fins aquí.
Com és l’elaboració del mugró?
Es fa amb silicona mèdica. El procés és completament artesanal. En primera instància, treim la forma del pit o del mugró d’origen abans d’operar amb un motlo, amb el qual puc obtenir informació molt important, sobre la mida real, la forma, el tacte del mugró, els punts de Montgomery, la textura natural de la pell. A partir d’aquí, amb la silicona es fa una reproducció molt fidel del mugró original. També en faig fotografies per captar el color exacte, les pigues, les marques i tots els detalls. Una piga, una cicatriu, poden quedar també plasmades a la pròtesi, de manera que el resultat sigui el més semblant possible a l’arèola original. També li posam el pigment per obtenir el color del mugró i vas creant capa a capa fins a aconseguir una pròtesi única i personalitzada per a aquella dona.
El mugró queda adherit per sempre a la pell? Quin manteniment se n’ha de fer? Es pot desferrar, amb el temps? O se n’ha d’adherir un de nou?
Quan les necessites, tu et poses les teves ulleres, o el teu barram, cada dematí quan t’aixeques, i te les lleves quan te’n vas a dormir. Amb el mugró passa el mateix. La simple silicona i la calor corporal fan efecte ventosa i amb un toc de vaselina lleves l’aire que queda entre la pròtesi i la pell. Te la col·loques i la pots utilitzar durant tot el dia, hi pots fer esport, et pots banyar. I si es mou, es pot recol·locar. Cada dia la mateixa pacient es posa i es lleva la pròtesi. També hi ha la possibilitat d’aferrar-la amb un adhesiu, per no haver-se de preocupar de posar-la i llevar-la cada dia.
Això vol dir que les dones mastectomitzades ja s’han sotmès a un procés de reconstrucció del pit i que hi falta aquesta darrera passa?
De vegades, quan fan una mastectomia s’elimina el mugró però al mateix quiròfan miren si no està afectat, i si és així, el conserven. Després d’una mastectomia el cos necessita un temps de recuperació. Passat un any o un any i mig es fa la reconstrucció del mugró amb la mateixa pell de la pacient. Per això també hi ha l’opció de la micropigmentació. L’altra opció seria la de la pròtesi, que ja et pots posar mentre esperes la reconstrucció mamària o la micropigmentació. I si no vols tornar a passar pel quiròfan o no et vols tatuar, la pròtesi no és gens invasiva, és indolora, segura i còmoda.
I ara aquest servei s’ofereix a l’Hospital de Manacor.
Sí. La consulta es va posar en marxa a l’octubre i ja hem atès deu dones, i ja hi ha quatre dones que s’hi han interessat. Dues pròtesis ja estan entregades, i de les altres dues, que estan pendents d’operar, ja n’he agafat el motlo.
També poden servir per a homes trans.
Sí. Hi ha homes que se senten dona, i tenim un catàleg de diferents volums i colors perquè puguin triar. He tengut un cas d’un home trans que després de la reconstrucció del pit en va perdre un perquè la cirurgia va prendre malament. Li he fet el motlo del mugró que té i l’hii faré. En aquests casos he de cercar més l’adhesiu, perquè com que són més petits, no aconseguesc tenir l’efecte de ventosa.
Quines són les reaccions que tenen les persones que gràcies a la teva feina poden tornar a tenir mugrons als pits?
Sempre me’n recordaré, una dona em va dir, “he vengut amb una i me’n vaig amb dues”. Tornar-se a veure amb els dos mugrons les canvia. Estan més dretes i segures, recuperen la feminitat, la confiança, tornen a sentir-se completes. Quan es miren per avall veuen el seu mugró i això per a elles és un impacte. Ja no els fa res posar-se una camiseta estreta. La sensació és impressionant. Ara intentarem que amb aquest granet d’arena, et vegis els dos mugrons.
Quin era el teu objectiu, quan t’hi posares?
L’objectiu era acompanyar, fer una proposta més humana, més propera i més emocional, humanitzar el procés oncològic i fer-ho d’una manera no quirúrgica, amb un acompanyament emocional, per oferir més recursos i afavorir la inclusió social. Aquest servei funciona a centres estètics privats, però a la sanitat pública encara no havia entrat. El que feim a Manacor és una prova pilot, perquè l’Hospital aposta molt per la humanització en l’atenció. És un projecte pioner a Mallorca. A Inca ja s’hi varen interessar, quan varen veure que ho fèiem, i a Son Espases també. Personalment, també oferesc aquest servei a Bon Cos, dins l’àmbit privat, on les pacients poden trobar un espai molt íntim i tranquil.
