Christian Volker (Manacor, 1962) es va formar i va exercir com a pilot d’avions per tot el món I després va transformar la seva carrera professional cap a la fotografia amb aèria. Avui inaugura a S’Agrícola l’exposició “La bellesa manacorina a ras del cel”, un recull de fotografies fetes amb dron que conviden l’espectador a elevar-se i mirar i el municipi des de noves perspectives.
Volker explica que la seva relació amb la fotografia va començar de manera simultània amb els vols. “Vaig començar a voler l’any 1988 i vaig viure a les Canàries i allà ja comprava màquines de fer fotos que podia aconseguir molt més barates que aquí. Llavors ja feia fotos i vaig teixir bona relació amb gent del món fotogràfic. A partir d’aquí vaig començar a fer i sempre he duit la càmera amb jo i quan varen sortir els telèfons mòbils, el mòbil. Vaig deixar de pilotar ja fa un parell d’anys i vaig començar amb el dron ara ja en fa 6, amb un de petit”.
L’artista explica que “la reglamentació era totalment diferent de la que hi ha ara. N’he anat aprenent I ara mateix en tenc cinc: dos de professionals i tres altres més senzills” però la seva experiència de vol li ha facilitat les coses: “Si voles amb avió, tens qüestions tècniques més assumides. Per exemple ho tens més bo de fer, perquè tota la normativa i regulació és molt més fàcil de processar. T’ajuda també en factors de meteorologia i a controlar millor els Moviments del dron”.
Volker, que presenta una trentena de fotografies en aquesta exposició afirma que a l’hora de fer una fotografia influeixen tant la localització, com el color, l’entrada de llum i la composició. Destaca, de Manacor “l’església, perquè és una de les més xules de l’illa amb diferència. El campanar és molt definitori, el tercer més alt d’Europa i el més alt d’Espanya i procur sempre jugar amb aquest element i la seva grandiositat amb relació a la resta d’elements”. Per exemple, “les fotos del matí que he fet els darrers dies són màgiques: hi ha tota la ciutat emboirada, amb una llum que et dona molt de joc, amb el sol quan surt amb tons vermells i grocs i sempre pots veure la punta del campanar”.
Entre la composició i la improvisació, el fotògraf explica que va jugant per treure les imatges de la ciutat. “Tu pots anar amb una idea, però quan arribes al lloc, pot ser que la meteorologia canviï i el temps et giri els plans. Llavors has de cercar un altre pla”. Posteriorment, explica que no sol editar les imatges perquè ja juga amb el mode manual de l’aparell per poder obtenir el resultat desitjat.
La perspectiva, sempre és molt millor com més amunt ets, diu el fotògraf que sovint puja a edificis i terrats per poder aconseguir més metres de distància. “Quan veus com ha canviat aquell solar o aquell terreny, a vegades no t’ho pots creure. És interessant fer una comparació amb imatges d’anys enrere perquè pots veure l’evolució i el creixement de Manacor de manera molt evident”. És així que aquest punt de vista aeri, que nosaltres com a humans no el solem tenir mai, ens pot ajudar a relativitzar i comprendre d’una altra manera la vida quotidiana i entendre millor el territori on vivim.
A més de la fotografia professional el fotògraf destaca el paper que pot tenir la fotografia aèria en la prevenció i detecció d’emergències i de fet, ell mateix col·labora amb bombers, policia i serveis d’emergència: “Estic orgullós de poder ajudar en aquestes qüestions amb la meva feina voluntària”.
