“Quan s’acosta el moment del traspàs ens arriba un especial desig de viure que eixampli les dimensions de vida que hem viscut, és un moment de síntesi”, deia el bisbe Sebastià Taltavull en iniciar l’homilia per Jaume Santandreu a una església de Crist Rei estibada de familiars, amics, autoritats i gent venguda de tot Manacor i de tot Mallorca. Taltavull recordà la visita que va fer a Jaume Santandreu a Can Gazà el dia abans de la seva mort: “Sempre amb les mans agafades em va mostrar aquesta voluntat de reviure altres pensaments que el mantenguessin en l’esperança”. Taltavull enfilà tot un seguit de substantius que va relacionar amb la persona de Jaume Santandreu així com l’ha conegut els darrers vuit anys: “Estimació, perdó, reconciliació, esperança” i un desig d’arribar a la fi a poder “viure d’una forma més bella, i d’arribar-hi prest”. “Em deia en llatí. ‘hic et nunc’. Aquí, i ara”. El bisbe Taltavull, però s’estranyava en aquella conversa entre capellans: “Però per què, aquesta pressa, ara, Jaume?”. El bisbe explicà que Santandreu es veia feble, i desitjava viure millor. Santandreu li recordà que “he viscut moments bons i moments difícils, però de tots n’hem sortit”.
En acabar la conversa, el bisbe va assegurar al capellà Collet que hi tornaria, “cosa que em va agrair molt, amb afecte, amb pau, i serenor, de capellà a capellà”.
Taltavull també va recordar que coneixia Santandreu de vuit anys ençà, quan s’hi va posar en contacte per manifestar-li el seu suport arran d’unes pintades contra la seva persona a les parets del magatzem de Marginàlia, i que havia vist publicades a la premsa. “Li vaig dir que tendria el meu suport com a persona i com a capellà, i que em tendria al seu costat davant de qualsevol agressió”. Des d’aquell dia, Taltavull i Santandreu no varen perdre mai el contacte.
Fa set mesos el bisbe ja havia estat a Manacor per presentar el darrer llibre de Santandreu, un recull d’homilies i recordances cap als morts de Santandreu. Va ser un acte, en aquella mateixa església de Crist Rei, on Santandreu es volgué reconciliar amb tots aquells qui s’haguessin pogut sentir ofesos. Va ser el mateix Santandreu qui va demanar al bisbe que fos ell qui oficiàs el funeral.. Taltavull recordava també que Jaume Santandreu demanava “una solució per als malalts mentals i per a les persones en situació d’exclusió. Sempre va tenir aquesta dimensió caritativa i social, de justícia i de drets humans”. Jaume Santandreu, segons l’oficiant del funeral, “sempre va estar al costat dels qui estan despullats de dignitat, de feina, de companyia, de família, d’habitatge, de sostre…” i continuava, “quan ens desfeim pels altres vol dir que hi donam una part de la nostra vida”.
Durant el funeral el cor de la parròquia de Crist Rei va compartir el cant aquesta vegada amb el cor dels companys del Seminari de Jaume Santandreu. A més, també com ja havia quedat disposat per voluntat del capellà Collet, Maria Antònia Gomila hi cantà, acompanyada per Petra Riera al piano, un emotiu Kirieleison. Aguantaven la capa el seu company Miquel Àngel Castell, les seves germanes, cunyats, nebots i nebodes. Entre el públic nombrosos representants de l’Ajuntament de Manacor, com ara Sebastià Llodrà, Joana Maria Llull, Carme Gomila o Ferran Montero. Amics i col·laboradors de sempre com Margalida Cortès o Joan Sunyer. Personalitats de la cultura, com Gabriel Barceló o Tomeu Matamalas. Capellans compromesos i amics com Pere Fons.
Taltavull acabà dient que quan s’acomiadava de Santandreu li va dir que se n’anava a Lluc. “Estic molt content que hi vagis. Em duràs a la Mare de Déu”, li va dir. “Ma mare sempre em parlava d’anar veure la Mare de Déu de Lluc”. I li dugué, el bisbe Taltavull. Transportà el record de Santandreu fins al monestir dels mallorquins i allà pregà: “Que els àngels t’acompanyin al paradís”.
