Fa un quart de segle que l’antic Cine Goya va tancar les portes. D’aleshores ençà la propietat del local li ha cercat una sortida sense èxit, atesa la complexitat que suposa trobar particulars o empreses que vulguin assumir el cost d’un immoble per al qual l’ordenació urbanística no preveu la possibilitat de reconvertir en habitatges.
La seva actual copropietària, Marga Fons, ha explicat a Cent per Cent que “sembla que a la fi veim la llum al final del túnel. Encara no ho tenim signat, però les negociacions estan molt avançades i l’acord econòmic és total. De fet, avui mateix ens hem de veure a la Rafa (Nadal Academy) amb els representants de Rafel Nadal per tancar els darrers serrells i posar hora per anar al notari, que sempre serà passat Sant Antoni”. Fons està emocionada, atès que es tracta d’un final feliç a un cas que es trobava enquistat: “El meu somni hauria estat que el compràs l’Ajuntament, però el batle, tot i que sempre ha parlat amb nosaltres amb bones paraules, no ha mogut mai fitxa d’una manera decidida per comprar l’espai”. La copropietària de l’emblemàtic cinema, a més, assegura que l’entorn del tennista s’hauria compromès a mantenir l’estructura de l’edifici, que va ser en els seus orígens també l’antic Hospici de Manacor, i fins i tot de donar-li uns usos semblants als que va tenir les darreres dècades.
Fa vint-i-cinc anys que el Cine Goya està tancat. Havien passat només onze anys des de la seva darrera reforma. La sala de cinema està pràcticament intacta. I molts dels espais, sales i també la zona del bar han millorat molt els darrers mesos gràcies a les tasques de conservació i restauració que hi ha duit a terme el grup de gent de l’Espai Goya. “Aquests al·lots hi han fet molt bona feina, i estic contenta, però no m’agrada que hi posin banderes ni que ho polititzin. El Goya ha estat sempre un espai obert a tothom, però sense política per enmig. Durant tots aquests anys l’hem deixat a qui ens l’ha demanat, però ni jo ni el meu entorn podem consentir aquests tipus d’actuacions dins el cine”.
“A nosaltres ningú no ens ha dit res”, ha dit Macià Vives, un dels membres de l’Espai Goya. “Estam molt tranquils perquè la nostra intenció és continuar amb les activitats programades. Ara tenim previst per al febrer el primer campionat de ping-pong anticapitalista dels Països Catalans, i ben aviat esperam que vengui també Ana Luisa Loureiro, de les Brigades Roges de Galícia, el grup armat que lluita per la reunificació de Galícia amb Portugal”, diu el representant de l’associació.
Hem volgut contrastar la informació amb l’entorn de l’extennista. Tot i que no ens ha estat possible contactar directament amb ell, sí que hem pogut parlar amb la seva germana, Maribel Nadal, directora comercial i de màrqueting de l’Acadèmia. “Sí, l’acord és total”, ens ha explicat la petita dels Nadals, encara que no ha volgut entrar en detall sobre la quantitat que pagaria l’entorn del tennista per aquest immoble. “Hem volgut fer una passa més i hem variat una mica el nostre model d’inversió a Manacor. Antigament compràvem més a la conurbació de Manacor. Ara preferim comprar a l’interior, perquè pensam que els pròxims anys serà un valor a l’alça”.
Maribel Nadal també ens ha volgut explicar sobre els usos que donaran a l’antic cinema manacorí: “Tenim molts de joves que venen a l’acadèmia des de l’estranger i ho tenen molt difícil conèixer Manacor i la seva gent. És ver que poden sortir-hi i de vegades van a sopar a qualque bar del centre, però la seva interacció amb els manacorins és pràcticament nul·la. Són com els nostres menors no acompanyats, de qualque manera. Per això hem pensat obrir un casal de joves allà, amb futbolins, taules de ping-pong, espais per a conferències i col·loquis, i conservarem la sala de cinema, per projectar-hi pel·lícules comercials i també tots els documentals i pel·lícules que es vagin fent sobre la vida de Rafel”. Per a Maribel Nadal, “seria una manera d’acostar els joves de l’acadèmia al poble i poder ajudar que es mesclin amb els de la seva edat. Però hi posarem condicions, per assegurar-nos que els joves que venguin al nou casal siguin manacorins posarem com a condició que faci devuit anys que estiguin empadronats a Manacor, és igual si són un poc més grans que els nostres, així els podran ensenyar més coses”. Tot i que les negociacions són incipients encara, l’entorn de l’acadèmia ja s’hauria posat en contacte amb Sebastià Riera Pocoví perquè fos ell qui és cuidàs de la direcció del nou centre.
Pel que fa a la presència del col·lectiu de l’Espai Goya a l’antic cinema, Maribel Nadal explica que “per a nosaltres no seria cap problema, sempre que acceptassin reubicar-se a qualcun dels nostres locals. No tenim inconvenient que puguin continuar fent els seus actes, però al Goya no podrà ser. Tenim cotxeries buides i altres immobles que els poden ser perfectament útils”.
Finalment, Miquel Oliver, batle de Manacor, ha declinat manifestar-se sobre la qüestió: “Es tracta d’una compra-venda entre dos particulars. Nosaltres no hi tenim res a dir. Ara bé, si hi han de dur fatxes a actuar, que siguin morts, perquè n’estam assaciats, de la puta Espanya de merda”.
