Aquesta setmana abordam la revolució que ha patit el món de la fotografia la darrera dècada. En temps primigeni la fotografia era un privilegi d’especialistes i d’alguns burgesos. Aviat, la tècnica es popularitzà i les cameretes compactes amb rodet, i també les réflex analògiques feien les delícies de fotos familiars per a la història i de fotos més artístiques per als més agosarats. El revelat, però, continuava, granment, en mans dels especialistes i professionals.
Amb l’entrada al segle XXI arribà la fotografia digital, que ben aviat s’implantà de forma voraç, de la mà dels mòbils i les càmeres incorporades, a les xarxes socials.
L’espai del fotògraf professional es constrenyia i alhora l’aficionat tenia més possibilitats que mai de desenvolupar un art que abans havia estat cenyit als grans especialistes. Eren els avantatges i els inconvenients de la “democratització” de la fotografia.
Encara avui conservam la màgia d’obrir una capsa polsegosa plena d’imatges que ens remeten a un temps que ja no tornarà. Aquella màgia sembla gairebé impossible per als joves que seran vells d’aquí a unes dècades. Qui guardarà les fotografies que ara ocupen espai a les memòries dels mòbils? Qui sabrà conservar discs durs i còpies digitals dels arxius personals que anam configurant de forma compulsiva a través d’un simple clic amb els nostres aparells de telefonia moderna?
I de totes aquestes imatges, quantes realment tenen valor per a ser guardades? Quantes d’aquestes instantànies ens farien humitejar els ulls d’aquí a trenta, quaranta o cinquanta anys? La “gratuïtat” de la imatge l’ha feta, també banal, innecessària, prescindible i, àdhuc, abominable.
I encara que sembli un contrasentit, és aquí on torna a sorgir amb força el paper del fotògraf professional, d’aquell qui, amb tècnica depurada, amb la calma perduda els darrers anys, amb els mitjans adequats, i amb el tractament de postproducció pacient i necessari convertirà aquell moment de les nostres vides que no voldríem oblidar mai en història, o que, simplement, serà capaç de plasmar digitalment, o en paper, unes llums i uns colors que tornaran la categoria d’art a la imatge i a la fotografia. Que per molts d’anys ens puguem retratar com ho hem fet sempre!
